Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
La inestabilitat perdura al novembreLa inestabilitat perdura al novembreLa inestabilitat perdura al novembreLa inestabilitat perdura al novembreLa inestabilitat perdura al novembreLa inestabilitat perdura al novembre

Els mercats financers s’abonen a la volatilitat en el tram final de l’any. Després d’un mes d’octubre marcat per les pèrdues a les borses internacionals, sobretot als EUA, al novembre, els mercats van mantenir una dinàmica erràtica. Les tensions comercials entre els EUA i la Xina i les tensions polítiques a Europa (concentrades a Itàlia i en les negociacions sobre el brexit) continuen marcant l’evolució de la majoria dels actius financers. A més a més, a això s’ha d’afegir el temor, entre els inversors, que el 2019 l’economia mundial es desacceleri més de l’esperat (la qual cosa ha penalitzat, en especial, el preu del petroli). Atesa aquesta inquietud als mercats financers, tant la Fed com el Banc Central Europeu mantenen una visió positiva de l’escenari macroeconòmic per a les respectives regions i man­­tenen les estratègies de normalització de la política mo­­netària.

Les principals borses internacionals no aconsegueixen defugir el to negatiu de l’octubre. Les tensions comercials entre la Xina i els EUA, amb el temor que erosionin el creixement de la demanda global, van provocar descensos a les principals borses internacionals. A més a més, a Europa, els índexs també es van veure llastats per unes dades de creixement econòmic una mica decebedores, en especial a Alemanya, i per les tensions entre Itàlia i la Comissió Europea arran de la política fiscal italiana. No obstant això, en el tram final del mes, els parquets dels EUA i d’Europa van recuperar una part del terreny perdut les setmanes anteriors (alguns, fins i tot, van aconseguir tancar el mes en positiu), empesos per l’esperança, entre els inversors, que les tensions comercials entre la Xina i els EUA, d’una banda, i a Itàlia, de l’altra, es podrien moderar. Per la seva banda, a les economies emergents, l’índex MSCI per al conjunt de la regió va tenir un comportament molt volàtil i va aconseguir tancar el mes en positiu, tot i que el funcionament va ser dispar entre con­­tinents (els índexs asiàtics van avançar, mentre que els llatinoamericans, liderats per Mèxic, van registrar pèrdues).

L’euro es manté feble en el canvi amb el dòlar. Les tensions polítiques al voltant d’Itàlia i la decepció dels indicadors d’activitat de la zona de l’euro també van incidir en el mercat de divises, on l’euro es va depreciar i es va apropar als 1,12 dòlars, el mínim des de l’inici de l’any. D’altra banda, els diferents moviments en les negociacions del brexit van comportar una depreciació de la lliura britànica enfront de la majoria de les divises internacionals. Així, malgrat que la Comissió i el Regne Unit van assolir un acord de sortida que minimitza les disrupcions, les cotitzacions financeres es van veure més afectades pel temor que l’acord no sigui aprovat pel Parlament del Regne Unit i generi un impasse d’incertesa. Per la seva banda, a les economies emergents, les divises llatinoamericanes, liderades pel peso argentí i pel real brasiler, es van depreciar, mentre que la majoria de les divises asiàtiques van guanyar terreny al dòlar.

Els principals bancs centrals mantenen el full de ruta. Als EUA, en la reunió del 8 de novembre, la Fed va mantenir els tipus d’interès inalterats en l’interval 2,00%-2,25%. Així mateix, el comunicat de premsa posterior a la reunió va reiterar una visió positiva sobre el creixement de l’activitat econòmica i va destacar que la solidesa del mercat laboral, juntament amb una inflació al voltant de l’objectiu del 2%, reforça l’estratègia d’augments graduals dels tipus d’interès. Per la seva banda, el BCE va publicar les actes de l’última reunió (celebrada el 25 d’octubre), on els membres del Consell de Govern van reiterar la visió positiva de l’escenari macroeconòmic, tot i que alguns d’ells es van mostrar inquietats pel fet que els riscos sobre el creixement econòmic procedents de l’entorn extern s’hagin orientat a la baixa. Així i tot, els membres del Consell de Govern, basant-se en la fortalesa de la demanda interna, van insistir en la intenció de començar a reorientar de forma gradual la política monetària amb la finalització de les compres netes d’actius al desembre.

Els tipus d’interès dels actius refugi disminueixen. Les turbulències a les borses internacionals i la incertesa al voltant de la política fiscal italiana van provocar un augment de la demanda dels bons considerats més segurs. Així, el tipus sobre el bo sobirà nord-americà a 10 anys es va contreure més de 20 p. b. i es va arribar a situar per sota del 3%, mentre que el bund alemany va reduir en 15 p. b. la rendibilitat i va tancar el mes per sota del 0,33%. Per la seva banda, les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro es van mantenir en els nivells més alts dels últims mesos. Així, la prima de risc italiana va arribar a superar els 325 punts, un nivell no vist des del 2013, mentre que les primes espanyola i portuguesa van fluctuar una mica per damunt dels 120 i dels 150 punts, respectivament. Al final del mes, però, la prima italiana va tornar a fluctuar prop dels 290 punts, afavorida per les notícies que suggerien la possibilitat que el Govern italià moderés l’objectiu de dèficit fiscal per al 2019.

El petroli es desploma al novembre. Després del fort repunt de l’estiu, quan el preu del barril de Brent va arribar a superar els 85 dòlars, al novembre, ha arribat a baixar per sota dels 60 (nivell mínim de l’any). Aquest descens va ser degut a una major producció de cru per part dels EUA i del conjunt de membres de l’OPEP, que fins avui havien retallat l’oferta per damunt del que s’havia acordat en les últimes reunions. Així mateix, els EUA van anunciar exempcions sobre les sancions a les exportacions de l’Iran, de manera que faciliten que vuit països (entre ells la Xina, l’Índia i el Japó) continuïn important cru iranià de forma temporal. Finalment, l’expectativa d’una moderació del creixement de la demanda global de petroli en els propers trimestres també va contribuir a empènyer el preu del barril de Brent a la baixa (per a més detalls, vegeu el Focus «Petroli: reflexions i perspectives per al 2019», en aquest mateix Informe Mensual). Amb tots aquests elements, el proper 6 de desembre, l’OPEP celebrarà una reunió en què decidirà si amplia les retallades de producció de cara al 2019.

 

Compartir: