Compartir: 
La recuperació  de la zona de l’euro continua comptant amb un entorn de tipus molt baixosLa recuperació  de la zona de l’euro continua comptant amb un entorn de tipus molt baixosLa recuperació  de la zona de l’euro continua comptant amb un entorn de tipus molt baixosLa recuperació  de la zona de l’euro continua comptant amb un entorn de tipus molt baixosLa recuperació  de la zona de l’euro continua comptant amb un entorn de tipus molt baixosLa recuperació  de la zona de l’euro continua comptant amb un entorn de tipus molt baixosLa recuperació  de la zona de l’euro continua comptant amb un entorn de tipus molt baixosLa recuperació  de la zona de l’euro continua comptant amb un entorn de tipus molt baixosLa recuperació  de la zona de l’euro continua comptant amb un entorn de tipus molt baixos

El creixement de l’activitat es consolida el 2017, però persisteixen els riscos. L’economia de la zona de l’euro es va expandir a ritme moderat però constant el 2016, malgrat els múltiples esdeveniments econòmics i polítics de l’any, i s’espera que, el 2017, mantingui un to molt similar. En concret, l’escenari de CaixaBank Research preveu que la regió hagi finalitzat el 2016 amb un creixement de l’1,7% i que avanci un moderat 1,5% el 2017. Així ho considera també el BCE, que, en l’actualització trimestral del quadre macroeconòmic, va augmentar lleugerament la previsió de creixement per al 2017 fins a l’1,7% (+0,1 p. p.) i va mantenir una lleugera desacceleració a mitjà termini (l’1,6% el 2018). Pel que fa a la inflació, el BCE va revisar lleugerament a l’alça la previsió per al 2017, fins a l’1,3% (+0,1 p. p.), a causa de la revisió a l’alça en la previsió del preu del petroli per a aquest any. No obstant això, la institució monetària espera una recuperació molt gradual de les pressions inflacionistes a mitjà termini, amb uns registres que considera que no s’aproparan prou al seu objectiu el 2018 i el 2019. Així mateix, el BCE alerta dels elevats riscos que envolten l’escenari de previsions, tant dels procedents de l’exterior com dels relacionats amb la situació política de la zona de l’euro, com l’inici de la negociació de la sortida del Regne Unit de la UE i les importants cites electorals previstes a Alemanya, a França i, potser també, a Itàlia. Tot plegat fa convenient continuar amb un entorn monetari molt acomodatici.

El BCE prorroga el programa de compra de bons fins al de­­sem­­bre del 2017 i assegura que la política monetària continuarà sent molt acomodatícia a mitjà termini. Malgrat que el volum de compres d’actius baixarà a 60.000 milions d’euros mensuals a partir de l’abril (80.000 milions actualment), el BCE va emfatitzar que continua considerant necessari mantenir unes condicions financeres molt laxes per donar suport a la recuperació de l’activitat econòmica a la zona de l’euro, peça clau perquè la inflació s’acosti a l’objectiu del BCE. Una mostra de la gran transcendència de les mesures que pren el BCE és que la dimensió del seu balanç està previst que se situï en els 4,5 bilions d’euros al final del 2017, el doble que a començament del QE al març del 2015. Així mateix, Mario Draghi va assenyalar que la inflació no assolirà l’objectiu del BCE en els tres propers anys, la qual cosa fa pensar que el BCE continuarà mantenint una política monetària molt laxa més enllà del de­­sembre del 2017. A més a més, va assenyalar que hi continua havent importants riscos a la baixa i que, si és necessari, tornarà a augmentar el volum de compres. D’acord amb aquests missatges, tant l’escenari de previsions de CaixaBank Research com el del conjunt d’analistes consideren que el BCE no apujarà el tipus de referència fins a mitjan 2019.

En aquest context de tipus baixos, la demanda de crèdit es va recuperant de forma gradual. La política monetària del BCE ha aconseguit que els tipus d’interès arribin a mínims històrics, amb l’objectiu d’impulsar el crèdit i l’activitat econòmica. Segons l’enquesta que elabora el BCE, les condicions d’accés al finançament per part de les pimes han millorat de forma notable en els últims trimestres. Així, les empreses apunten que va augmentar tant la disponibilitat de crèdit bancari com la voluntat dels bancs de proveir crèdit a uns tipus d’interès més baixos. En aquesta enquesta, també s’observa que, gràcies a la millora de les condicions de finançament, les empreses ja no consideren que l’accés al crèdit sigui un dels seus problemes principals. Ara poden centrar les energies a afrontar altres reptes més propis del seu negoci, com aconseguir clients o reduir els costos de producció.

La demanda interna continua sent el motor de la recuperació de la zona de l’euro. La demanda interna, sostinguda per un consum privat que va avançar el 0,3% en termes intertrimes­­trals i per un consum públic que va augmentar un robust 0,5%, va contribuir de manera significativa al creixement del PIB de la zona de l’euro en el 3T 2016 (+0,4 p. p.), igual que ho va fer en els trimestres anteriors. En canvi, la formació bruta de capital fix es va mantenir feble (el +0,2%). Pel que fa a la demanda externa, va restar al creixement (–0,1 p. p.), a causa de la feblesa de les exportacions i d’un augment moderat de les im­­portacions. De cara als propers trimestres, esperem que la demanda interna continuï sent el principal impulsor del creixement.

La majoria d’indicadors d’activitat apunten a una acceleració del creixement en el 4T. L’índex de producció industrial de la zona de l’euro va créixer l’1,5% interanual a l’octubre (mitjana de tres mesos), un avanç clarament superior al del primer semestre de l’any. Per la seva banda, tant l’índex PMI compost com l’índex de sentiment econòmic de la zona de l’euro van assolir màxims anuals en el 4T i es van situar en zona clarament expansiva. Per països, l’acceleració continua liderada per Alemanya, amb un PMI compost que va assolir els 55,0 punts i un sentiment econòmic que es va situar en els 108,0 punts (mitjana de l’octubre i novembre). També van destacar els bons registres de França, que apunten a un creixement econòmic una mica superior al del 4T (un avanç del PIB del 0,4% intertrimestral, per damunt del 0,2% del 3T). Al novembre, el sentiment econòmic només es va deteriorar a Itàlia, arran del clima d’incertesa política propiciat pel referèndum sobre la reforma de la Constitució i de la feble situació d’algunes entitats bancàries. Als dos fronts s’ha fet un pas endavant durant el mes de desembre: el relleu al capdavant del Govern va ser ràpid i sense tensions i el nou Govern italià va assolir un acord amb la Comissió Europea per ajudar les entitats més febles amb fons públics. De tota manera, el nou Govern liderat per P. Gentiloni és provisional, fins que es convoquin noves eleccions, probablement al final del 2017, i el procés de sanejament de la banca italiana serà lent. Tot plegat fa que el país transalpí sigui percebut, de cara al 2017, com un dels principals focus de risc.

La solidesa de la demanda interna s’observa en els indicadors de consum. Les vendes al detall van augmentar el 2,5% interanual a l’octubre, per damunt del creixement experimentat en el 3T 2016 (l’1,5%). Aquest avanç continua situant el consum privat com un dels principals suports de la recuperació econòmica de la zona de l’euro. Per la seva banda, l’índex de confiança del consumidor per al conjunt de la zona de l’euro va augmentar de forma considerable al desembre, fins a situar-se en els –5,1 punts, el millor nivell dels 20 últims mesos. Per a l’any vinent, esperem que el consum de les llars es continuï expandint, amb el suport de la millora del mercat laboral i dels baixos tipus d’interès, i que contribueixi a l’avanç de la inflació.

La millora del mercat laboral es consolida i contribueix a l’augment del consum de les llars. Així, al conjunt de la zona de l’euro, l’ocupació va créixer el 0,2% intertrimestral en el 3T 2016 (el 0,4% en el 2T), la qual cosa va permetre assolir el nombre d’empleats que hi havia abans de la recessió econòmica (153,4 milions d’empleats). Per països, destaca en positiu el creixement de l’ocupació observat a Portugal (l’1,3%), a Espa­­nya (el 0,8%) i a Irlanda (el 0,6%), que contrasta amb el menor augment a Alemanya i a França (+0,1% intertrimestral) i amb la disminució a Itàlia (–0,1%). Pel que fa als costos laborals, van augmentar l’1,6% interanual en el 3T 2016, una mica per da­­munt de la mitjana del primer semestre. Aquest augment és degut, en gran part, al repunt dels costos salarials a Alemanya, del 2,4% interanual, 4 dècimes per damunt de l’increment del primer semestre.

La tendència a l’alça de la inflació es consolida. Al novembre, l’índex de preus al consum harmonitzat (IPCH) va avançar el 0,6% interanual, 1 dècima per damunt de l’avanç de l’octubre. En la mateixa línia, la inflació subjacent es va situar en el 0,8%, en relació amb el 0,7% de l’octubre. Esperem que aquest augment gradual continuï en els propers mesos, gràcies a l’avanç de l’activitat i a la recuperació del mercat laboral, i que, cap al final del 2017, tant la inflació general com la subjacent assoleixin l’1,5%.

Grècia continua amb taxes de creixement positives, però encara hi ha feina per fer. L’economia grega va presentar un notable ritme d’avanç en el 3T, amb un creixement intertrimestral del 0,8%. De tota manera, l’evolució de l’activitat econòmica ha estat molt erràtica en els últims anys, i la recuperació econòmica encara es mostra molt fràgil. Un dels temes que continua qüestionant la sostenibilitat de la recuperació és l’elevat nivell de deute públic. En aquest sentit, l’Eurogrup s’ha mostrat obert a adoptar mesures d’alleujament del deute. No obstant això, l’anunci del Govern de Tsipras d’augmentar la despesa pública sense haver-ho consensuat prèviament amb l’Eurogrup ha tornat a tensar la relació entre les dues parts. El serial grec no s’ha acabat.

Compartir: