Compartir: 
La recuperació econòmica continua a bon ritmeLa recuperació econòmica continua a bon ritmeLa recuperació econòmica continua a bon ritmeLa recuperació econòmica continua a bon ritmeLa recuperació econòmica continua a bon ritmeLa recuperació econòmica continua a bon ritmeLa recuperació econòmica continua a bon ritmeLa recuperació econòmica continua a bon ritmeLa recuperació econòmica continua a bon ritme

El dinamisme de l'economia espanyola es consolida, però podria perdre impuls en el segon semestre. Després de l'intens avanç del PIB registrat en el 1T, els indicadors d'activitat dels últims mesos assenyalen que el creixement del PIB va mantenir un bon to en el 2T. Això ens empeny a revisar a l'alça la previsió de creixement del PIB per al conjunt de l'any 2015 en tres dècimes, fins al 3,1%. A partir del 3T, mantenim un perfil de lleugera desacceleració del creixement, per l'esgotament progressiu dels factors de suport temporal dels quals s'està beneficiant l'economia espanyola, com la baixada del preu del petroli i la depreciació de l'euro. Aquesta pauta de desacceleració gradual del ritme de creixement del PIB continuarà el 2016, quan preveiem un creixement del 2,6%.

L'FMI millora les perspectives de creixement d'Espanya. Al juny, el Fons Monetari Internacional (FMI) va augmentar de forma notable la previsió de creixement per a l'economia espanyola en relació amb els càlculs de fa només un parell de mesos. En con­­cret, la va apujar sis dècimes per al 2015, fins al 3,1%, i cinc dècimes per al 2016, fins al 2,5%. La institució, a l'informe de con­­clusions després de la visita anual al país, recomana mantenir l'agenda reformista per apuntalar la capacitat de creixement a mitjà i llarg termini. Pel que fa al mercat de treball, insisteix en la necessitat de reduir la dualitat laboral i d'impulsar la creació d'ocupació, vinculant, per exemple, els increments salarials a les condicions específiques de l'empresa. Demana, també, l'adopció de mesures per fomentar el creixement de les pimes, com accelerar la implementació del mercat únic, eliminar les regulacions que limiten el creixement de la dimensió empresarial i fomentar les fonts de finançament alternatives. Quant als ajustos macroeconòmics encara pendents d'ultimar, l'FMI demana no desistir en els esforços de consolidació fiscal, reforçar la solvència del sector bancari i reduir l'endeutament privat.

La inversió empresarial i el consum privat es perfilen com els motors de creixement del 2T. Pel que fa als indicadors d'oferta, tant l'índex PMI de manufactures com el de serveis continuen en nivells compatibles amb una lleugera acceleració del ritme d'avanç de la inversió en béns d'equipament en el 2T. Així, l'índex PMI de manufactures va pujar fins als 55,8 punts al maig, impulsat per l'augment de les noves comandes domèstiques i externes, en especial les provinents de la zona de l'euro. El PMI del sector serveis va corregir una part de la intensa pujada del mes anterior, però es va mantenir en cotes molt elevades (58,4 punts). Altres indicadors van oferir, també, bones notícies per a la inversió. Destaca positivament la bona marxa de la producció industrial, amb un creixement mitjà dels tres últims mesos del 2,3% interanual, per damunt del registrat en l'etapa anterior a la crisi, entre el 2000 i el 2007, de l'1,6% inter­anual de mitjana. Pel costat de la demanda, el sòlid avanç de les vendes al detall, amb un creixement mitjà dels tres últims mesos del 3,3% (enfront del 2,8% registrat entre el 2000 i el 2007), suggereix que la despesa de les famílies va créixer amb força en el 2T, un creixement que, en gran part, es basa en la crea­­ció d'ocupació.

El mercat laboral evoluciona de forma favorable. Al maig, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social va augmentar en 57.721 persones (en termes desestacionalitzats), xifra que va accelerar la taxa de variació interanual fins al 3,6%. El creixement de l'afiliació és generalitzat a tots els sectors d'activitat, la qual cosa fa pensar que no es tracta d'un fenomen passatger. Les expectatives de creació d'ocupació de la Comissió Europea evidencien, també, que el mercat laboral no abandonarà la tendència de recuperació, tot i que, probablement, es redueixi una mica l'intens augment de l'ocupació registrat en la primera meitat de l'any. En concret, aquest índex, que captura la voluntat dels empresaris de contractar en els tres pròxims mesos, va ser una mica inferior en el 2T respecte del 1T, en especial a la indústria.

Les rendes salarials de les llars es recuperen. La renda bruta disponible de les llars va créixer el 2,5% interanual en el 1T (l'1,4% en el 4T), impulsada per l'augment de la remuneració total dels assalariats, situació que, al seu torn, s'explica pel bon ritme de creació d'ocupació i per l'increment de la remuneració per assalariat. En concret, els costos salarials per hora van pujar el 0,8% in­­tertrimestral en el 1T 2015 (el 0,1% en el 4T), un repunt propiciat, en gran part, per l'impacte en aquest trimestre de la devolució als empleats públics del 25% de la paga extra del 2012. De tota manera, de cara als pròxims mesos, els salaris podrien experimentar augments una mica superiors als registrats en els tres úl­­tims anys. Així, al maig, els salaris pactats en conveni van pujar el 0,7% (el 0,6% en el 1T). A més a més, l'acord salarial signat aquest mes entre la patronal i els sindicats estableix recomanacions d'increments salarials fins a l'1,0% el 2015 i l'1,5% el 2016. El pacte estableix, també, una clàusula de garantia que s'aplicarà al final del 2016 si, en el conjunt del 2015 i del 2016, la inflació su­­pera l'increment pactat, és a dir, més del 2,5%. Es constata, per tant, un cert canvi de tendència en l'evolució dels salaris, que hauria de continuar sent molt moderada per no fer perillar els guanys de competitivitat assolits en els últims anys.

La inflació torna al terreny positiu. La millora de la demanda interna es trasllada, a poc a poc i com estava previst, a increments dels preus. En concret, l'IPC va registrar una variació del 0,1% interanual al juny, que representa un augment de tres dècimes en relació amb la taxa del mes anterior. Així mateix, destaca la pujada de la inflació subjacent, més estretament vinculada al comportament del consum, que al maig va augmentar en dues dècimes, fins al 0,5% interanual.

El mercat immobiliari mostra signes de recuperació, sobretot en l'àmbit de la demanda: la compravenda d'habitatges va avançar, a l'abril, el 9,8% interanual (segons l'acumulat de 12 mesos). Aquest avanç es basa en la millora del mercat laboral i de les condicions financeres, que facilita el creixement de la nova concessió de crèdit a les llars per a la compra d'habitatge (entre el gener i l'abril, el nombre de crèdits concedits va augmentar el 15,2% en relació amb els mateixos quatre mesos de l'any anterior). Mentre la demanda guanya tracció, l'activitat a la construcció es manté més ressagada, a causa de l'elevat nivell d'estoc d'habitatges buits per vendre. D'altra banda, sembla que la caiguda de preus de l'habitatge ha tocat fons. Així, el preu de taxació es va contreure el 0,4% intertrimestral en el 1T (el –0,1% inter­­anual). Tot i que la dada és poc esperançadora, dos factors palesen que l'ajust de preus ha arribat gairebé al final. Primer, la contracció del 1T va compensar el sorprenent creixement registrat en el 4T 2014 (del 0,5% intertrimestral). Segon, les ràtios d'esforç de les llars per accedir a la compra d'un habitatge se situen ja en cotes sostenibles. Per tant, és poc probable que el preu de l'habitatge pateixi fortes caigudes en els pròxims mesos.

El superàvit per compte corrent continua creixent i se situa en l'1,0% del PIB a l'abril. Pel que fa als béns, les exportacions van créixer un robust 7,4% interanual en l'acumulat del febrer a l'abril, afavorides per la demanda procedent de la zona de l'euro i de la resta de la Unió Europea. Les importacions van avançar el 5,7% interanual, però la xifra hauria estat molt superior si el preu del cru no s'hagués enfonsat, la qual cosa comporta un im­­portant estalvi en la factura importadora. El component dels serveis continua sent de gran suport per a la balança comercial, gràcies a l'excel·lent comportament del turisme. Així, Espanya va rebre 6,5 milions de turistes estrangers al maig, xifra que re­­presenta un augment del 6,8% en relació amb el mateix període de l'any passat. El 2015, s'espera batre una nova marca anual, per damunt dels 65 milions del 2014. Aquestes bones dades, i les perspectives que aquesta tendència es consolidi en el que falta per acabar l'any, ens empenyen a millorar la previsió del saldo corrent fins a l'1,5% del PIB. El 2016, preveiem que el saldo corrent baixarà fins a l'1,2% del PIB, ja que es desfarà l'impacte positiu de la caiguda del preu del petroli, la qual cosa encarirà de nou les importacions.

La concessió de crèdit a l'economia real augmenta de forma considerable. Les xifres de nova concessió de crèdit mostren una clara tendència ascendent, sobretot pel que fa al crèdit a les pimes. A més a més, segons les estimacions del Banc d'Es­­panya, la probabilitat de les empreses d'obtenir crèdit s'ha incrementat en els dos últims anys. Així mateix, s'observa que aquesta probabilitat és significativament més elevada entre les empreses que tenen una millor situació financera, la qual cosa era menys evident uns anys enrere. També s'adverteix una disminució constant de la taxa de morositat del sistema bancari, que es va situar en el 12,0% a l'abril, una dècima per sota del mes anterior, gràcies, en bona part, a l'important descens del crèdit dubtós (el –15,8% interanual). Preveiem que el saldo de crèdit dubtós continuarà disminuint en els pròxims mesos, la qual cosa, combinada amb una caiguda moderada del saldo viu de crèdit, ajudarà a reduir encara més la taxa de morositat. A més de la millora dels indicadors del sector bancari, aquest mes hi ha hagut també avanços en la construcció dels pilars que l'han de sustentar. En concret, s'ha aprovat la Llei 11/2015 de re­­cuperació i resolució d'entitats de crèdit i empreses de serveis d'inversió, que estableix les responsabilitats, els instruments i els poders que permeten que les autoritats espanyoles puguin resoldre situacions de bancs en dificultats de capital d'una ma­­ne­­ra ordenada, mitjançant la protecció de les funcions crítiques. En concret, el Banc d'Espanya serà responsable del desenvolupament del pla de resolució i el FROB, com a organisme inde­­pen­­dent, s'encarregarà de la fase d'execució d'aquest pla.

Compartir: