Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018

Lleugera revisió a la baixa de les previsions de creixement mundial. Aquesta revisió es basa en la suau moderació dels indicadors d’activitat global, com l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global, que es manté en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts), tot i que va tornar a disminuir per tercer mes consecutiu, fins a situar-se en els 52,8 punts al setembre. Una reculada que s’ha donat tant per a l’agregat de les economies emergents com per al de les avançades. L’escenari de CaixaBank Research s’ha ajustat a aquesta moderació amb una lleugera revisió a la baixa (1 dècima) en les xifres de creixement global per a enguany i per a l’any vinent, tot i que es continua projectant un avanç en nivells sòlids (el 3,7% el 2018 i el 3,6% el 2019). De la mateixa manera, l’FMI, en l’actualització recent de l’Informe de Perspectives Globals (World Economic Outlook, en anglès), també ha reduït les previsions de creixement mundial (fins al 3,7% per al 2018 i el 2019) i ha mantingut un balanç de riscos esbiaixats a la baixa. La revisió del Fons representa, en gran part, un menor creixement previst entre els emergents i és el resultat de dues tendències oposades: mentre la recuperació del petroli justifica la millora de les perspectives dels exportadors energètics, altres emergents veuran penalitzat el creixement futur a causa de l’escalada de les tensions comercials a nivell mundial (l’FMI esmenta, explícitament, la Xina i l’Índia). Un cas a part són els emergents, que, a més de patir la combinació de tendències globals poc propícies (enduriment de les condicions financeres mundials, tensions geopolítiques i efectes de la guerra comercial), exhibeixen febleses idiosincràtiques (per exemple, l’Argentina, Turquia i l’Iran).

Els riscos a la baixa es mantenen presents. En el pla comercial, en les últimes setmanes, i malgrat el desenvolupament positiu que va representar l’acord entre els EUA, Mèxic i Canadà per reformar el tractat comercial entre els tres països (NAFTA abans i ara USMCA), les tensions comercials entre els EUA i la Xina continuen ben presents. Malgrat que no pensem que la intensificació de les sancions aranzelàries entre els dos països pugui desembocar en una guerra comercial a escala mundial en tota regla, els riscos han augmentat de forma considerable en els últims mesos. En aquest sentit, les eleccions legislatives midterms nord-americanes (el 6 de novembre) poden jugar un paper important en l’evolució d’aquestes tensions. Si els republicans en surten reforçats, Trump ho podria veure com un suport a la seva política comercial i continuar imposant sancions. Si, en canvi, els demòcrates recuperen la Cambra dels Representants de manera contundent, el president podria optar per recalibrar la política comercial. No en va, el 56% dels nord-americans creuen que els acords de lliure comerç han estat positius per al país en el seu conjunt. Tot i que aquest percentatge és considerablement inferior entre els votants republicans (el 43%), ha tendit a augmentar de manera significativa en els últims anys (segons una enquesta del Pew Research Center).

A Europa, els factors geopolítics dominen el mapa de riscos. En concret, en la reunió del Consell Europeu de mitjan octubre, el Regne Unit i la UE no van aconseguir arribar a un acord de sortida que permeti fer efectiu, a partir del proper 29 de març, l’acord de transició tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit continuarà al mercat únic i a la unió duanera fins al final del 2020. Tot i que preveiem que, efectivament, s’assolirà un acord de sortida, és probable que la seva formalització s’ajorni més del desitjat, ja que s’estima que el procés de ratificació de l’acord al Regne Unit serà complicat. Per la seva banda, Itàlia ha copat l’atenció durant aquestes últimes setmanes, ja que el nou pressupost públic per al 2019 comporta una desviació significativa de l’objectiu acordat prèviament amb Brussel·les al maig (d’un dèficit del 0,8% del PIB al 2,4%). Aquest canvi dificulta la correcció de l’elevat deute públic italià (superior al 130% del PIB) i genera tensions amb Brussel·les. De fet, la Comissió Europea ja ha manifestat formalment el rebuig a aquesta proposta, atès que considera que infringeix seriosament les normes fiscals de la UE, i ha donat a Itàlia un termini de tres setmanes (fins a mitjan novembre) per revisar-la.

A la zona de l’euro, el creixement del PIB va decebre en el 3T 2018 en situar-se clarament per sota del que esperava el conjunt d’analistes. En concret, el PIB va avançar el 0,2% intertrimestral en el 3T (l’1,7% interanual), la qual cosa representa una desacceleració en relació amb la primera meitat de l’any (quan va avançar el 0,4% intertrimestral). Entre els països dels quals disposem de dades, va haver-hi llums i ombres. En concret, va destacar en positiu França, amb un creixement del 0,4% intertrimestral i de l’1,5% interanual en el 3T (el 0,2% intertrimestral i l’1,7% interanual en el 2T 2018). En canvi, Itàlia va decebre amb un avanç intertrimestral nul i amb un creixement interanual del 0,8% (el 0,2% intertrimestral i l’1,2% interanual en el 2T 2018). Pel que fa a Alemanya, tot i que encara no coneixem les dades del PIB, tot sembla indicar que la seva economia s’ha vist llastada de forma temporal per la nova normativa sobre vehicles, que va entrar en vigor l’1 de setembre i que introdueix una regulació més estricta sobre les emissions contaminants.

Els primers indicadors de sentiment econòmic apunten al manteniment d’un creixement més moderat en l’últim trimestre de l’any. En particular, l’índex PMI compost per al conjunt de la zona de l’euro (que mesura el sentiment empresarial) va caure fins als 52,7 punts a l’octubre, el nivell més baix dels dos últims anys, tot i situar-se en zona expansiva. El descens va ser propiciat per la desacceleració (esperada) de les exportacions, en produir-se en un entorn de persistents tensions comercials. Així mateix, la normativa sobre els vehicles també pot haver contribuït a aquest registre més baix. Per la seva banda, l’índex de confiança del consumidor va repuntar lleugerament a l’octubre fins als –2,7 punts, un registre similar a la mitjana del 2017 (–2,5 punts).

Portugal: El bon ritme de creixement es basa en la demanda interna

Els indicadors d’activitat reflecteixen un bon ritme de creixement, però amb tendència a suavitzar-se. L’indicador coincident del Banc de Portugal exhibeix una suau tendència a la baixa, però continua situat en nivells històricament elevats i apunta a un creixement proper al 2% de cara als propers trimestres (una cota lleugerament inferior a les dels últims registres). Així, s’espera una moderació de l’economia en la segona meitat de l’any, a causa, en especial, d’una menor contribució del sector exterior (per l’esvaïment de diversos factors que venien donant suport a l’activitat, com el baix preu del petroli i un fort creixement entre els principals socis comercials). No obstant això, la demanda interna es continua mostrant sòlida i amb un bon funcionament dels consums privat i públic i de la inversió. En particular, el consum privat es continuarà beneficiant de la recuperació de l’ocupació i de la renda disponible, gràcies a l’acceleració dels salaris (en el primer semestre, les remuneracions netes van augmentar gairebé el 4,0%), mentre que el funcionament del consum públic es veurà influït per la proximitat de les eleccions legislatives (previstes per a l’octubre del 2019). Finalment, la inversió es continuarà recuperant de forma gradual, tot i que, possiblement, a un ritme més lent a causa de la moderació del creixement global. En conjunt, doncs, Portugal manté unes bones perspectives de cara als propers trimestres, però, en ser una economia petita i oberta al comerç, cal recordar que la desacceleració del creixement mundial apareix a l’horitzó com un risc a la baixa.

L’atur continua disminuint. El nombre d’aturats registrats va disminuir de forma significativa al setembre (el –17,5% inter­­anual) i es manté al voltant dels mínims històrics, mentre que, a l’agost, la taxa d’atur es va mantenir estable en el 6,8% per tercer mes consecutiu (–2,0 p. p. en relació amb l’agost del 2017). De tota manera, la reducció del nombre d’aturats va avançar a un ritme lleugerament inferior al dels mesos anteriors, la qual cosa podria indicar que el ritme de recuperació del mercat laboral es comença a moderar.

Els preus mantenen un creixement moderat. A l’octubre, la inflació general es va situar en l’1,1%, 0,3 p. p. per sota del registre del setembre, i la inflació subjacent va disminuir fins al 0,5% (–0,3 p. p. en relació amb el setembre). Encara sense el detall per components, tot fa pensar que els preus de l’energia, arrossegats per l’increment del preu del petroli en els 12 últims mesos, continuen jugant un paper principal (al setembre, mes del qual es disposa del desglossament per components, van contribuir en +0,6 p. p. a una inflació general de l’1,4%).

La balança per compte corrent es deteriora. Per primera vegada des del 2015, el saldo de la balança per compte corrent s’ha situat en terreny negatiu en termes acumulats dels 12 últims mesos. A l’agost, aquest saldo va ser de –425 milions d’euros (el –0,2% del PIB) i va reflectir l’empitjorament de les balances de béns i de rendes primàries. No obstant això, algunes de les causes que expliquen aquest deteriorament no són necessàriament negatives. En concret, una part del deteriorament de la balança de béns no energètics és deguda al dinamisme de la inversió domèstica, un component del PIB amb un elevat contingut importador i l’avanç del qual, per tant, arrossega a l’alça les importacions. Així mateix, en la balança de rendes primàries, el deteriorament és conseqüència de la major inversió directa estrangera rebuda per Portugal, que provoca un increment dels pagaments de rendes a l’exterior. No obstant això, una part del deteriorament respon també a dinàmiques menys positives, com l’encariment del petroli, que, possiblement, continuarà afectant les importacions en els propers trimestres. Per la seva banda, gràcies al turisme, la balança de serveis és l’única que continua registrant un superàvit, tot i que comença a mostrar senyals de desacceleració.

Comptes públics en terreny positiu. Amb dades fins al setembre, les Administracions públiques registren un superàvit pressupostari de 1.338 milions d’euros, xifra que equival al +0,9% del PIB. Aquesta bona dinàmica s’ha vist afavorida pel funcionament ferm de l’economia i del mercat laboral, que han contribuït al creixement dels ingressos fiscals i de les contribucions socials (amb dades fins al setembre, les dues partides representen més del 80% del creixement total dels ingressos). Per la seva banda, la despesa va créixer el 2,2% interanual, una xifra inferior a la prevista pel Govern (el 4,5%) i que s’ex­­plica, en gran part, per un efecte de composició en les despeses de personal. En concret, si s’exclou del càlcul la partida destinada a la paga de Nadal dels funcionaris públics i dels pensionistes (el pagament de la qual, el 2017, es va dividir en 12 mensualitats), la despesa total hauria augmentat el 4,3% fins al setembre. En definitiva, un cop corregits aquests factors, el comportament observat fins ara reforça la nostra previsió del dèficit del 2018 del –0,7% del PIB i és coherent amb l’estimació del Govern (per a més detalls, vegeu el Focus «Correcció del dèficit pressupostari a gran velocitat», en aquest mateix Informe Mensual).

Els préstecs dubtosos han disminuït de forma significativa en relació amb els màxims del 2016. En el 2T 2018, la ràtio de préstecs dubtosos es va situar en l’11,7%, amb una reducció d’1,1 p. p. en relació amb el 1T 2018 i de 6,2 p. p. en relació amb el màxim registrat en el 2T 2016. Aquesta reducció substancial dels préstecs dubtosos és deguda a la venda de carteres d’actius dubtosos i reflecteix l’esforç considerable realitzat pel sector bancari per sanejar els balanços. Per sectors, la reducció dels préstecs dubtosos va ser especialment notòria en el cas de les empreses, on la ràtio es va reduir del 23,9% en el 1T 2018 al 22,3% en el 2T, tot i que es manté en nivells elevats. Per la seva banda, la contracció del crèdit al sector privat no financer es va alentir al setembre, a causa, principalment, del crèdit a l’habitatge, que, a l’agost, es va contreure l’1,2% interanual, i del crèdit a les societats no financeres, que va registrar una caiguda del 3,8% interanual.

Compartir: