Compartir: 

El Dossier d’aquest Informe Mensual de juliol-agost està dedicat a la felicitat. No és producte de la febre de l’estiu o que la proximitat de les vacances ens hagi provocat un atac de frivolitat. Des de fa anys, molts economistes –amb la col·laboració, principalment, de psicòlegs– han analitzat què ens fa feliços amb l’ajuda d’enquestes en què els entrevistats declaren el seu nivell de satisfacció amb la vida. Són els economistes de la felicitat, i, en aquest número, expliquem algunes de les seves principals troballes.

Com no podia ser de cap altra manera, un dels focus d’aquestes recerques ha estat explorar com es relacionen el nivell de renda o de riquesa i la felicitat. Els resultats són molt interessants: en un país i en un moment determinat, les persones amb més ingressos tendeixen a reportar nivells més alts de felicitat. La comparativa entre països també revela una relació positiva, però no gaire forta, entre renda i felicitat. En canvi, paradoxalment, el nivell de felicitat en un país amb prou feines tendeix a variar a llarg termini. Fa 20 anys, el 78% dels espanyols es declaraven molt o força satisfets amb les seves vides, i, en l’actualitat, la proporció amb prou feines se situa per damunt del 80%, malgrat que el PIB per habitant ha crescut el 25% i la taxa d’atur ha disminuït lleugerament. I és que, quan les necessitats bàsiques estan cobertes, el que sembla que ens reporta satisfacció no és el nivell de renda absoluta, sinó la relativa.

I és que la ment humana utilitza la comparació com a mètode de valoració. En el cas del nostre nivell de vida, comparem la nostra situació amb la dels qui ens envolten, amb la nostra pròpia situació en el passat més recent i amb les expectatives o amb les aspiracions que ens havíem format per al present. Quan l’economia prospera, tant el llistó social com el propi pugen, de manera que una millora dels ingressos no impacta de forma significativa sobre la felicitat. Com a màxim, té un efecte transitori, fins que les aspiracions s’ajusten a les noves circumstàncies. En aquest sentit, diversos estudis han demostrat que guanyar un gran premi de loteria té un impacte efímer sobre la felicitat: al cap de sis mesos o d’un any, els afortunats tornen a reportar el mateix nivell de satisfacció amb la seva vida que tenien abans de guanyar-lo. Per la mateixa raó, no sembla una bona idea acceptar un treball simplement perquè paguen millor. És molt més important que ofereixi oportunitats de realitzar-se com a persona i com a professional, que permeti conciliar i, per descomptat, que hi hagi un bon cap.

Si els diners no compren la felicitat, llavors què ens fa feliços? Els resultats de moltes recerques mostren que altres factors són tant o més importants que els diners: destaquen les relacions amb la família, amb els amics i amb la comunitat que ens envolta –al capdavall, som animals socials–; un treball estable i gratificant; la salut; la llibertat individual, i els nostres valors –Aristòtil ja deia que ser feliç consisteix a actuar de forma virtuosa.

Aquestes lliçons són fonamentals a l’hora de dissenyar les polítiques públiques, de les quals es deriva, per exemple, que l’educació, la sanitat i la lluita contra l’atur han de formar part dels pilars d’un estat del benestar que té com a objectiu la felicitat dels seus ciutadans. També han de ser importants les polítiques que promoguin la conciliació entre treball i família i que fomentin la participació cívica, així com el respecte a les llibertats individuals.

Espero que puguin llegir el Dossier mentre gaudeixen d’unes felices vacances. Per descomptat, amb prudència i temprança.

Enric Fernández

Economista en cap

30 de juny de 2017

Compartir: