Compartir: 
L’economia espanyola guanya tracció en un context extern més favorableL’economia espanyola guanya tracció en un context extern més favorableL’economia espanyola guanya tracció en un context extern més favorableL’economia espanyola guanya tracció en un context extern més favorableL’economia espanyola guanya tracció en un context extern més favorableL’economia espanyola guanya tracció en un context extern més favorableL’economia espanyola guanya tracció en un context extern més favorableL’economia espanyola guanya tracció en un context extern més favorableL’economia espanyola guanya tracció en un context extern més favorable

El creixement econòmic es va accelerar fins al 0,8% intertrimestral en el 1T, 1 dècima per damunt del registre del 4T 2016. En termes interanuals, es va mantenir en un elevat 3,0%. Ara com ara, l’economia espanyola no mostra signes de desacceleració, sinó, més aviat, el contrari: els indicadors avançats dels mesos d’abril i maig mostren que el ritme d’avanç es manté en cotes similars a les del 1T, o que podrien arribar a ser lleugerament superiors. Atès aquest bon funcionament, CaixaBank Research ha revisat a l’alça el creixement previst per al 2017, del 2,8% al 3,1%, i per al 2018, del 2,4% al 2,5%. Els registres previstos són, per tant, netament superiors als esperats a la majoria d’economies avançades. També paga la pena destacar que l’elevat ritme de creixement registrat en els tres últims anys ha permès que el PIB recuperi el nivell precrisi. En termes nominals, aquesta fita es va assolir en el 1T 2017 i, en termes reals, s’ha aconseguit durant l’actual 2T 2017. A més a més, la composició del creixement és més equilibrada que en l’anterior etapa expansiva: en el 1T 2017, la demanda interna va tenir una aportació de 2,2 p. p. al creixement interanual del PIB, i la demanda externa també va presentar una contribució positiva, de 0,8 p. p.

L’entorn extern és més favorable. El major vigor de l’economia espanyola s’explica per diversos factors, tant externs com interns. D’una banda, els vents de cua que han impulsat el creixement econòmic en els dos últims anys tenen una inèrcia superior a l’esperada: el preu del petroli augmenta de forma molt pausada i les condicions financeres continuen sent molt favorables, i s’espera que el procés de normalització monetària a la zona de l’euro sigui molt gradual. A més a més, les notícies que arriben dels nostres principals socis comercials, els països de la zona de l’euro, també són positives: les perspectives de creixement milloren, les incerteses polítiques remeten, en especial després de la victòria d’Emmanuel Macron a les eleccions franceses, i el procés de negociació del brexit, de moment, no és tan disruptiu com es temia. Entre els factors interns, les reformes estructurals implementades en els últims anys i els guanys en competitivitat també continuen contribuint a aquest bon funcionament de l’economia. Així mateix, cal no oblidar que la posició cíclica de l’economia espanyola deixa un marge ampli perquè l’expansió mantingui l’embranzida el 2017 i el 2018, amb un consum privat i una inversió que encara no han recuperat els nivells màxims assolits el 2008.

El consum privat es va desaccelerar, de forma puntual, en el 1T. En concret, el consum de les llars va avançar un contingut 0,4% intertrimestral en el 1T 2017, el registre més baix des del 3T 2014. No obstant això, de cara al 2T, la bona evolució de la confiança del consumidor i de les vendes al detall a l’abril palesa que el consum privat recupera el dinamisme. Així mateix, la bona marxa del mercat laboral i les favorables condicions d’accés al crèdit, propiciades per la política monetària acomodatícia del BCE i per la major capacitat de la banca per atorgar préstecs a les llars, continuaran sent un suport fonamental per al consum.

La inversió empresarial recupera la bona forma. En el 1T, el fort repunt de la inversió en béns d’equipament va compensar la desacceleració del consum privat. En particular, aquest component va créixer un destacable 3,1% intertrimestral i va deixar enrere l’atonia dels dos trimestres precedents. Aquesta línia de solidesa es veu reforçada per uns indicadors de sentiment empresarial coincidents amb fases d’expansió robusta i permeten presagiar que el repunt del 1T té un apreciable recorregut a l’alça. Així, l’índex de sentiment econòmic (ESI) que publica la Comissió Europea es va situar, a l’abril, en els 108,4 punts, per damunt de la mitjana del 2016 (106,3). Per la seva banda, l’índex PMI de manufactures es va situar en els 54,6 punts i el de serveis, en els 57,4 punts; tots dos també per damunt de la mitjana del 2016.

L’activitat immobiliària traça una tendència alcista. Segons les dades de comptabilitat nacional, en el 1T 2017, la inversió en habitatge residencial va créixer un notable 2,7% intertrimestral (el 5,5% interanual), la qual cosa reflecteix que la recuperació del sector immobiliari guanya tracció. En aquesta tessitura, els visats d’inici d’obra van créixer el 20,3% al març (acumulat de 12 mesos), però, malgrat això, se situen encara en nivells relativament baixos i evidencien que el sector té un important recorregut alcista, sense que això impliqui acostar-se als excessos del passat. Pel costat de la demanda, les compravendes d’habitatges mostren un dinamisme elevat: van augmentar el 15,1% interanual al març (acumulat de 12 mesos). L’impuls de la demanda es trasllada al preu de l’habitatge, que va pujar el 2,2% interanual en el 1T 2017 (el 0,9% en termes intertrimestrals), segons el Ministeri de Foment, un registre que se situa per damunt de la mitjana del 2016. Aquesta acceleració de l’índex de preus que calcula el Ministeri de Foment coincideix amb la que ja mostrava l’índex de preus de l’INE en la segona meitat del 2016. De cara als propers trimestres, el preu de l’habitatge mantindrà una senda ascendent, que, malgrat tot, continuarà evidenciant una marcada heterogeneïtat. Així, l’impuls de la demanda es deixarà sentir, en especial, a les zones prime (grans ciutats), on hi ha escassetat d’oferta, mentre que hi haurà zones en què el mercat continuarà més endarrerit.

El sector exterior creix amb força gràcies al dinamisme ex­­por­­tador. Segons les dades de comptabilitat nacional, les exportacions en termes reals van avançar un robust 4,0% intertrimestral (el 8,4% interanual). El repunt es dóna tant en l’exportació de serveis, que es continua beneficiant del bon moment del turisme, com de béns. Per la seva banda, les importacions en termes reals també van repuntar, tot i que en menor mesura, amb un avanç del 3,8% intertrimestral (el 6,4% inter­­anual). Les dades de duanes del març, en termes nominals, confirmen les tendències dels comptes nacionals, amb unes exportacions de béns que van avançar el 5,1% interanual (acumulat de 12 mesos). La importació de béns, per la seva banda, va augmentar un notable 3,8% interanual, en part per l’encariment del preu del petroli en el 1T. De tota manera, el saldo per compte corrent es va situar en el 2,1% del PIB i va batre un nou rècord històric.

El mercat laboral continua batent expectatives. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar en 212.216 persones a l’abril, una xifra notablement superior a la previsió de CaixaBank Research (+155.000). Amb aquesta bona dada, el ritme de creació d’ocupació es va accelerar fins al 3,8% inter­­anual (el 3,5% al març). Malgrat que s’esperava una bona dada, atès que enguany la Setmana Santa va caure íntegrament a l’abril (el 2016, va caure al març), l’evolució ha superat totes les expectatives. Una mostra d’això és que l’augment del nombre d’afiliats sense el component estacional es va situar en 101.006 persones, una dada excepcionalment elevada. I és que, més enllà del sector hoteler, que va augmentar el 8,8% interanual, la resta de sectors d’activitat també van evolucionar positivament, en especial la construcció i l’educació. Confirmant aquest bon funcionament, l’atur registrat va baixar en 129.281 persones i va propiciar que el ritme de descens de l’atur registrat s’intensifiqués fins al –10,9% interanual, la disminució més ràpida en tota la sèrie històrica. Per la seva banda, la dada de comptabilitat nacional d’ocupació equivalent a temps complet va oferir un augment del 2,5% interanual en el 1T, i tot fa pensar que mantindrà el bon to en els propers trimestres.

La inflació es modera. L’IPC va registrar un increment de l’1,9% interanual al maig, 7 dècimes menys que a l’abril, pel descens del preu dels carburants enfront de la pujada de l’any passat i per la baixada dels preus dels paquets turístics després de l’auge experimentat a la Setmana Santa. Per la seva banda, l’índex subjacent (el general sense energia ni aliments sense elaborar), del qual, ara com ara, només es disposa de dades fins a l’abril, va pujar l’1,2% en aquest mes per l’increment dels preus turístics per l’efecte de la Setmana Santa. Tot i que cal esperar que el repunt recent del preu del petroli faci que l’IPC general del juny corregeixi una part de la moderació del maig, de cara a la segona meitat del 2017, l’IPC reprendrà la tònica de la moderació a mesura que el preu del cru es vagi desaccelerant en termes interanuals. Per la seva banda, l’IPC subjacent mantindrà una suau tendència creixent, impulsada pel dinamisme del consum privat.

Els comptes públics també es beneficien de la bona conjuntura econòmica. El dèficit de les Administracions públiques es va reduir al 0,5% del PIB en el 1T 2017, 3 dècimes per sota del registre del 1T 2016. Així mateix, amb dades de l’abril, el dèficit de l’Estat va disminuir fins al 0,7% del PIB (l’1,3% a l’abril del 2016). Aquesta dada representa un ajust de 3 dècimes del total dels 1,2 p. p. necessaris per assolir l’objectiu de dèficit del 3,1% el 2017. Així mateix, l’entorn actual de tipus d’interès baixos permet que la partida de despeses destinada al pagament d’interessos continuï disminuint malgrat els alts nivells de deute públic (el 100,4% del PIB en el 1T 2017).

El bon moment que travessa l’economia propicia l’expansió del crèdit, situació afavorida per la continuïtat de la política monetària expansiva del BCE. Així, en l’acumulat del gener-març, el crèdit per a la compra d’habitatge va augmentar el 23,5% in­­ter­­anual, la qual cosa reflecteix la recuperació de la demanda al sector, i el crèdit al consum també va presentar un creixement robust, del 22,5% interanual. Pel que fa a les empreses, el crèdit a les pimes també guanya força en relació amb el 2016, amb un increment del 9,6% interanual. Per la seva banda, el crèdit a les grans empreses continua patint l’efecte del retorn de l’emissió de deute corporatiu, tot i que en menor mesura que el 2016.

Compartir: