Compartir: 

L’economia mundial navega amb una bonança relativa malgrat el canvi d’expectatives. En els últims trimestres, s’ha produït una revisió generalitzada de les previsions, d’uns 0,4 p. p. a les principals economies, a causa del repunt dels riscos de naturalesa global, com la intensificació de la incertesa geopolítica i de les tensions comercials. Aquesta narrativa, una mica menys optimista, s’ha anat alineant amb l’escenari considerat des de CaixaBank Research, que anticipa una suau desacceleració de l’economia mundial el 2019 i el 2020. Ara com ara, però, no hem de caure en el pessimisme, ja que el ritme d’avanç esperat és, en la gran majoria dels casos, similar a la mitjana dels 40 últims anys. A més a més, tampoc hem d’oblidar que és natural que, en una fase més madura del cicle com l’actual, el creixement perdi una mica de força. Els EUA i la Xina són dues economies en què es dona per descomptat que hi haurà una desacceleració (els dos països s’han pres un respir en el 1T), i la clau serà que aconsegueixin acomodar-la de la forma més suau possible.

Malgrat tot, hi ha risc de maror per les tensions comercials. Les tensions comercials havien disminuït de forma notable en els últims mesos davant l’expectativa d’un acord imminent entre els EUA i la Xina, però, en aquest úl­­tim mes, han tornat amb força, i, de fet, després dels últims esdeveniments, sembla complicat que les dues potències as­­soleixin un acord a curt termini. En concret, els dos països han augmentat els aranzels i una companyia tecnològica xinesa de l’envergadura de Huawei ha allargat la llista d’empreses que requereixen d’autorització governamental als EUA per adquirir components i tecnologia nord-americans. Al rerefons de tot plegat, hi ha un joc de trons global pel domini geopolític i tecnològic en un context en què la Xina no compleix algunes de les exigències nord-americanes en matèria de propietat intel·lectual. Les borses han patit l’augment de la incertesa i el repunt de l’aversió al risc, en especial a la Xina. A les economies avançades també hi ha preocupació, però ni la Fed ni el BCE tenen intenció d’en­­durir la política monetària en els propers mesos, la qual cosa representa un punt de suport important per als mer­­cats financers.

El vaixell europeu va sortint a poc a poc d’aigües pro­­cel·lo­­ses, però encara hi ha onades. Malgrat créixer per damunt de les previsions en el 1T, s’espera que l’activitat es mantingui en cotes moderades en el 2T a la zona de l’euro (una mica per damunt de l’1,0% interanual), atès que els llastos sobre els sectors exterior i manufacturer encara no s’han esvaït. No obstant això, el creixement podria recuperar impuls en la segona meitat de l’any. Aquest escenari, amb un creixement moderat però raonablement saludable, no ens ha de fer abaixar la guàrdia, ja que els riscos al vol­­tant del brexit i d’Itàlia no han remès. Al Regne Unit, la dimissió de Theresa May fa molt difícil predir si es podrà aprovar l’acord de sortida de la UE abans de la nova data límit fixada per Brussel·les (el 31 d’octubre). A Itàlia, el conflicte amb la Comissió Europea manté un to elevat, i no es descarta la convocatòria d’unes noves eleccions anticipades en els propers mesos.

Espanya i Portugal prossegueixen la seva singladura amb una còmoda velocitat de creuer. Així, Espanya no perd pistonada i els indicadors econòmics del primer tram del 2T apunten a un creixement dinàmic després de l’ex­­cel·­­lent dada del 1T (el 0,7% intertrimestral). La demanda in­­­­terna continua sent el gran motor de la nau espanyola i l’únic punt feble és el comportament modest del sector ex­­terior, afectat per les tensions comercials i pel creixement més moderat de la zona de l’euro. Destaquen, en especial, la fortalesa del mercat laboral (que ha millorat, fins i tot, els pronòstics més optimistes), la resiliència del sector turístic en un entorn menys favorable i la continuïtat de l’expansió im­­mobiliària. La lectura és força similar per a Portugal, on la dada del 1T, amb un creixement intertrimestral del 0,5% (l’1,8% interanual), empès per una inversió vivaç, va confirmar les bones sensacions que tenia tothom. Cal destacar que, a les economies ibèriques, la millora del mercat laboral, tant en l’afiliació com en els salaris, té també, a través d’un augment dels ingressos fiscals, un efecte molt favorable sobre els comptes públics.

Compartir: