Compartir: 
Les perspectives de creixement de la zona de l’euro es mantenen robustesLes perspectives de creixement de la zona de l’euro es mantenen robustesLes perspectives de creixement de la zona de l’euro es mantenen robustesLes perspectives de creixement de la zona de l’euro es mantenen robustesLes perspectives de creixement de la zona de l’euro es mantenen robustesLes perspectives de creixement de la zona de l’euro es mantenen robustesLes perspectives de creixement de la zona de l’euro es mantenen robustesLes perspectives de creixement de la zona de l’euro es mantenen robustesLes perspectives de creixement de la zona de l’euro es mantenen robustes

La zona de l’euro ha començat el 2018 amb bon peu. Així ho suggereixen els indicadors d’activitat per al primer trimestre de l’any, que confirmen que l’economia de la zona de l’euro es troba en una fase dolça del cicle econòmic. Així ho considera també el BCE, que, en l’actualització trimestral del quadre ma­­cro­­econòmic, va revisar a l’alça (+0,1 p. p.) les previsions de crei­­­­­­xement de la zona de l’euro per al 2018 fins al 2,4% i va man­­tenir les previsions per al 2019 en l’1,9% (unes previsions molt similars a les de CaixaBank Research, del 2,5% i del 2,0%, respectivament). Aquesta revisió reflecteix el fet que els fonaments macroeconòmics continuen afavorint una expansió a la zona de l’euro a mitjà termini. En concret, s’espera que la de­­man­­da interna continuï rebent el suport de la política monetària acomodatícia del BCE i de la millora de les condicions del mercat laboral. Així mateix, les exportacions es mantindran robustes, gràcies a les millors perspectives de creixement global. No obstant això, malgrat el bon ritme d’activitat, s’espera que la inflació es mantingui en cotes moderades, amb un augment de preus previst de l’1,4% per al 2018 i de l’1,8% per al 2019. D’altra banda, el mes de març també va estar marcat per esdeveniments en el pla polític. En primer lloc, les eleccions generals italianes van generar un parlament fragmentat, en què cap partit ni coalició va assolir la majoria absoluta. El partit M5S va ser el més votat (amb el 32% dels vots), però el bloc de centredreta va ser el que va aconseguir un major nombre d’escons. Aquest resultat electoral allarga la incertesa política a Itàlia i pot ampliar el mandat del Govern de Gentiloni mentre durin les negociacions per formar un Govern de coalició. En segon lloc, els membres del partit socialdemòcrata (SPD) van ratificar l’acord de Gran Coalició a Alemanya amb el partit conservador (CDU) d’Angela Merkel. Finalment, el Regne Unit i la UE van assolir un acord sobre el període de transició. Malgrat que el Regne Unit sortirà de la UE al març del 2019, continuarà al mercat únic i a la unió duanera fins al desembre del 2020. Aquest acord de transició, tot i que està condicionat pel fet que les dues parts arribin a un acord final, permet que els dos blocs iniciïn les negociacions sobre la futura relació comercial i sobre el problema fronterer d’Irlanda del Nord.

La zona de l’euro creix de forma més equilibrada en el 4T 2017. Eurostat va confirmar que l’economia de la zona de l’euro va avançar el 2,7% interanual (el 0,6% intertrimestral) en el 4T 2017. Per components, la demanda interna va reduir la contribució al creixement interanual del PIB fins als 1,4 p. p. (1,9 p. p. en el 3T 2017), a causa d’una moderació del ritme d’avanç del consum privat. No obstant això, cal destacar el bon to de la inversió, que va avançar el 2,5% interanual (el 2,4% en el 3T 2017). D’altra banda, la demanda externa va augmentar la contribució fins als 1,3 p. p. (0,8 p. p. en el 3T), a causa del bon comportament de la de­­manda externa. En particular, les exportacions de béns i de serveis es van mantenir robustes, amb un avanç del 2,9% inter­anual (2 dècimes més que en el trimestre anterior), mentre que les importacions van augmentar a un ritme més contingut (de l’1,6% interanual, que cal comparar amb el 2,0% del 3T).

Els indicadors de sentiment empresarial mostren que el bon ritme d’activitat de la zona de l’euro es va mantenir en el 1T 2018. En concret, l’índex PMI compost per al conjunt de la zona de l’euro es va situar en els 57,1 punts en el primer trimestre de l’any, un registre similar al del 4T 2017 (57,2) i en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts). Així mateix, el clima de confiança a la zona de l’euro continua en cotes elevades. En particular, l’índex de sentiment econòmic (ESI) elaborat per la Comissió Europea es va situar en els 113,9 punts en el primer trimestre de l’any, un registre molt similar al del trimestre anterior (114,3 punts) i clarament superior a la mitjana del 2017 (110,7).

El consum privat es manté com a pilar de l’expansió econòmica de la zona de l’euro. Una mostra d’això és l’evolució positiva de les vendes al detall a la zona de l’euro, que, al gener, van registrar un augment del 2,0% interanual, un ritme similar a la mitjana del 4T 2017 (l’1,9% interanual). Així mateix, la confiança del consumidor es manté en nivells elevats. En particular, l’índex de confiança del consumidor elaborat per la Comissió Europea es va situar, al març, en els 0,1 punts, el mateix registre que en el mes anterior i molt per damunt de la mitjana del 2017 (–2,5). Això, juntament amb les contínues millores al mercat laboral i amb l’entorn de baixos tipus d’interès, suggereix que el consum mantindrà el bon to en els propers trimestres.

El mercat laboral continua generant ocupació i donant su­­port a la recuperació econòmica. Al conjunt de la zona de l’euro, l’ocupació va augmentar l’1,6% interanual en el 4T 2017 i va situar el total d’empleats en 156,7 milions, un nivell mai assolit abans. El creixement de l’ocupació va ser generalitzat per països, amb avanços vigorosos a Portugal (el 3,2%) i a Espanya (el 2,6%), mentre que, a Alemanya, a França i a Itàlia, l’augment de l’ocupació va ser una mica més moderat (l’1,2% de mitjana). Aquesta millora de l’ocupació confirma el dinamisme del mercat laboral europeu i es trasllada de forma gradual a un augment dels salaris. Així, els costos salarials per hora al conjunt de la zona de l’euro van créixer l’1,7% interanual en el 4T 2017, 1 dècima per damunt del registre del trimestre anterior. Per països, va destacar el creixement dels costos salarials a Portugal (el 4,7% interanual), a Alemanya (l’1,9%) i a França (l’1,8%). En canvi, els costos salarials van disminuir el 0,4% interanual a Itàlia.

La inflació manté la trajectòria a l’alça. Al març, l’índex de preus al consum harmonitzat (IPCH) de les principals economies de la zona de l’euro va augmentar de manera generalitzada. En especial, va destacar la recuperació de la inflació a França, fins a l’1,7%, 4 dècimes per damunt del registre del mes anterior, i a Alema­­nya, fins a l’1,5%, 3 dècimes més que en el mes anterior, gràcies a la major contribució del component energètic i d’aliments. De cara als propers trimestres, des de CaixaBank Research preveiem que, a mesura que el mercat laboral vagi entrant en una fase més madura del cicle en els propers trimestres, això propiciarà un augment moderat dels salaris, la qual cosa contribuirà a la recuperació gradual de la inflació fins a l’1,8% el 2019.

PORTUGAL

El creixement de Portugal es manté sòlid. L’economia portuguesa va mantenir un ritme sòlid de creixement en el 4T 2017, amb un avanç interanual del 2,4% (el 0,7% intertrimestral), la qual cosa va situar el creixement total del 2017 en el 2,7%, la taxa més alta des de l’any 2000 (l’1,6% el 2016). Per components, el consum privat es va mantenir com un dels motors del creixement, malgrat que va moderar el ritme de creixement fins al 2,0% interanual (el 2,6% en el 3T 2017). Així mateix, la inversió va avançar un sòlid 5,3% interanual, un ritme, això sí, inferior a l’excepcionalment elevat dels tres últims trimestres (el 10,3% de mitjana). D’altra banda, les exportacions de béns i de serveis van accelerar el ritme de creixement fins al 7,2% interanual (el 6,2% en el 3T). Aquestes dades corroboren que l’economia lusitana creix d’una manera més equilibrada en l’actual etapa expansiva iniciada el 2014, amb la demanda interna com a principal motor de creixement i amb un bon funcionament del sector exportador. De cara al 2018, les perspectives es mantenen positives. En concret, l’escenari de CaixaBank Research contempla un avanç del PIB del 2,4% per a enguany i del 2,3% per al 2019. Per la seva banda, el Banc de Portugal preveu un escenari similar i, al Butlletí Econòmic del març, va mantenir les previsions de creixement del PIB per al 2018 en el 2,3% i per al 2019 en l’1,9%. S’espera que aquest creixement es basi en la demanda interna (en especial, la inversió) i en la demanda externa.

El dèficit públic se situa en el nivell més baix en dècades. El dèficit públic de Portugal del 2017 (exclosa l’operació de recapitalització de Caixa Geral de Depósitos) va ser d’1,765 milions d’euros, un registre equivalent al 0,9% del PIB i 5 dècimes per sota de l’objectiu del Govern (l’1,4%). Aquesta xifra, a més a més, representa una millora d’1,1 p. p. en relació amb el dèficit del 2016 (el 2,0%), fruit d’un augment dels ingressos (del 6,2%), afavorits per la recuperació econòmica i de l’ocupació i per la contenció de les despeses (l’1,5%). No obstant això, a petició d’Eurostat, la transferència de capital per valor de 3,944 milions (equivalent al 2,0% del PIB) a l’entitat bancària de propietat estatal Caixa Geral de Depósitos (CGD) ha de ser inclosa en el còmput oficial del dèficit del 2017. D’aquesta manera, el dèficit es va situar en el 3,0% del PIB. De cara al 2018, preveiem que el dèficit públic es mantindrà contingut en l’1,2% del PIB, gràcies a la bona marxa de l’economia portuguesa. Això permetrà mantenir la reducció gradual de la ràtio de deute públic, que esperem que, partint del 125,7% del PIB el 2017, s’apropi al 123% del PIB al final d’enguany.

La concessió de crèdit avança amb força i dona suport a la recuperació econòmica. Al gener, la nova concessió de crèdit a les llars per a la compra d’habitatge, tot i alentir lleugerament el ritme de creixement fins al 13,3% interanual, va continuar creixent amb vigor, reflex de la recuperació de la demanda del sector immobiliari. Així mateix, el nou crèdit al consum va continuar evolucionant positivament i va avançar el 16,2% interanual (el 20,2% al gener del 2017). Pel costat de l’oferta, i malgrat el procés de despalanquejament dut a terme pel sector privat, la concessió de nou crèdit a les pimes (el 2,4% interanual) i a les grans empreses (el 70,1%) va tornar a créixer després de tres anys de fortes reculades.

 

Compartir: