Compartir: 
Les perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitatLes perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitatLes perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitatLes perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitatLes perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitatLes perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitatLes perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitatLes perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitatLes perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitatLes perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitat

Els indicadors d’activitat global es mantenen elevats, però apunten a una certa moderació del creixement, en especial als emergents. En particular, l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manté en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts), tot i que, a l’agost, va tornar a disminuir per segon mes consecutiu fins als 53,4 punts, el nivell més baix des del març. Aquesta reculada de l’índex ha estat més intensa als països emergents, que pateixen l’augment de la incertesa política i econòmica i l’enduriment gradual de les condicions financeres globals. De cara als propers trimestres, esperem que el creixement de les economies emergents es continuï desaccelerant de forma gradual, de manera que el ritme d’avanç global serà una mica més contingut.

Els últims esdeveniments geopolítics subratllen l’augment dels riscos a la baixa. En particular, malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials, els EUA van tornar a anunciar una altra ronda d’aranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10% sobre un valor de 200.000 milions de dòlars), que s’afegeix al paquet aranzelari del 25% sobre productes xinesos per valor de 50.000 milions de dòlars ja activat a l’estiu. D’altra banda, en el pla de la política europea, el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes l’acord de sortida que permeti fer efectiu, a partir del proper 29 de març, l’acord de transició tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandrà al mercat únic i a la unió duanera fins al final del 2020. No obstant això, encara queden elements importants per resoldre –com trobar una solució al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord–, i el procés de ratificació al Regne Unit pot resultar complicat i acabar retardant l’acord. Així, és probable que, en les properes setmanes (o, fins i tot, mesos), la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que s’anunciï l’acord de sortida final, que podria anar acompanyat d’una declaració en què es comencin a traçar els grans trets de la futura relació entre el Regne Unit i la UE. Finalment, a Itàlia, tot fa pensar que el Govern de coalició plantejarà una desviació significativa de l’objectiu de dèficit acordat al maig a Brussel·les (possiblement apujant-lo del 0,8% acordat fins al 2,4%, una xifra que dificulta la correcció de l’elevat deute públic italià). Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensió i la composició finals de les mesures fiscals continuen sent incerts, els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus.

Les perspectives de la zona de l’euro es mantenen positives, malgrat la moderació del ritme d’activitat. L’alentiment del creixement en la primera meitat de l’any va ser degut, en gran part, al menor dinamisme de la demanda exterior –després d’un 2017 molt positiu–, reflex de l’afebliment de la demanda global de béns i serveis i de l’apreciació de l’euro el 2017. Per aquest motiu, el BCE, en l’actualització trimestral del quadre macroeconòmic, va moderar les previsions de creixement per a la zona de l’euro en 1 dècima, fins al 2,0% per al 2018 i l’1,8% per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research). En els propers trimestres, però, esperem que l’expansió econòmica de la zona de l’euro es mantingui ferma, amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial, amb el suport d’unes condicions financeres molt favorables i de la bona evolució del mercat laboral.

La demanda interna es manté com a principal artífex del creixement en el 2T. Així, el desglossament del PIB de la zona de l’euro mostra que l’avanç del 2T (del 2,1% interanual) va ser propiciat per una contribució d’1,7 p. p. de la demanda interna (1,8 p. p. en el 1T), gràcies al bon comportament de la inversió, i malgrat una certa moderació en el ritme d’avanç del consum privat. D’altra banda, la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribució fins als 0,4 p. p. (0,6 p. p. en el 1T) davant un ritme d’avanç modest de les exportacions de béns i serveis.

Els indicadors d’activitat mostren que el ritme de creixement del 3T es manté en cotes similars a les de la primera meitat de l’any. L’índex PMI compost per al conjunt de la zona de l’euro –que mesura el sentiment empresarial– es va situar en els 54,2 punts al setembre, 3 dècimes per sota del registre de l’agost, però en zona clarament expansiva. Així mateix, l’índex de sentiment econòmic (ESI) es va situar en els 110,9 punts al setembre, un registre similar a la mitjana del 2017 (110,7). D’altra banda, la confiança del consumidor, tot i recular al setembre per segon mes consecutiu, fins als –2,9 punts, es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (–2,5 punts). En aquest sentit, el consum privat continuarà tenint el suport del mercat laboral, que continua exhibint una dinàmica favorable (al juliol, la taxa d’atur es va mantenir en el 8,2%, el registre més baix des del novembre del 2008).

Portugal: Creixement ferm però amb tendència a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018. Els comptes nacionals publicats per l’INE, amb el desglossament del PIB per components, mostren un avanç del 0,6% intertrimestral (el 2,4% interanual) en el 2T, unes xifres lleugerament superiors a l’estimació inicial (el 0,5% intertrimestral i el 2,3% interanual) i a les del 1T (el 0,4% i el 2,2%, respectivament). Per components, el consum privat i les exportacions van ser els components que més van contribuir a aquestes bones xifres, amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famílies, d’una banda, i de la desaparició de factors temporals que havien llastat les vendes a l’estranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge), de l’altre. No obstant això, aquests bons registres són una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 0,6% intertrimestral) i, juntament amb els últims indicadors d’activitat i de confiança, evidencien que, a mesura que l’economia es consolida en la fase expansiva del cicle, la velocitat d’avanç se suavitza. En concret, aquesta desacceleració reflecteix, d’una banda, la pèrdua d’impuls dels factors que van afavorir de forma temporal el creixement en els últims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus d’interès en mínims històrics) i, de l’altra, un menor dinamisme dels principals socis comercials de Portugal. Pel que fa als riscos, a nivell global, s’orienten a la baixa, en especial pel temor a un augment del proteccionisme. A nivell domèstic, preocupa la baixa taxa d’estalvi de les famílies (el 4,4% de la renda disponible en el 2T 2018), que podria llastar el consum, mentre que, d’altra banda, les exportacions podrien sorprendre en positiu gràcies a la producció d’automòbils.

El mercat laboral evoluciona de forma favorable. L’ocupació va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 2,1% interanual, dades desestacionalitzades), tot i que amb unes xifres clarament inferiors a les de l’any anterior (el 3% en la mitjana del 2017). Així, també s’observen indicis de moderació en el creixement al mercat laboral. En la mateixa línia, la reducció de vacants a les oficines d’ocupació (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminució de la disponibilitat de llocs de treball, tot i que una part d’aquesta disminució s’explica per un nivell de partida relativament elevat. D’altra banda, la taxa d’atur es va estabilitzar al juliol en el 6,8%, malgrat que, en termes interanuals, és una xifra 2,1 p. p. inferior a la del juliol del 2017.

La capacitat de finançament exterior contribueix a la reducció de l’endeutament extern. En el 2T 2018, l’economia va mantenir una capacitat de finançament exterior positiva, tot i que es va deteriorar de l’1,2% del PIB en el 1T 2018 al 0,7%. Aquesta disminució va ser deguda, gairebé íntegrament, al deteriorament de la capacitat de finançament exterior de les llars, que va passar de l’1,3% en el 1T al 0,7% en el 2T, mentre que el sector financer va millorar la capacitat de finançament fins al 2,1% (l’1,9% en el 1T). D’altra banda, el sector corporatiu no financer i les Administracions públiques van mantenir unes necessitats de finançament exterior de l’1,2% i del 0,9%, respectivament.

Els comptes públics mantenen una trajectòria positiva i continuen aprofitant el creixement econòmic i la recuperació del mercat laboral. Les dades de dèficit dels sis primers mesos de l’any confirmen l’evolució favorable dels comptes públics, amb un dèficit del 0,6% del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca, com l’ampliació de capital de Novo Banco), que representa una millora d’1,35 p. p. en relació amb el registre dels sis primers mesos del 2017. En el mateix sentit, les dades de flux de caixa també mostren una evolució positiva dels comptes públics, amb un dèficit de l’Administració de 577 milions d’euros, equivalent al 0,4% del PIB (dades fins a l’agost). Per components, els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingressos fiscals (el +5,3% interanual) i un augment del 2,1% de la despesa, reflex de la reducció de les despeses de personal (–1,2%, influenciades per un efecte de base, en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris públics en 12 mensualitats), que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisició de béns i serveis (el +7,7%) mitjançant el pagament dels deutes pendents a la sanitat pública. D’aquesta manera, les dinàmiques observades reforcen l’expectativa que el dèficit públic tancarà l’any 2018 per sota de l’1,0% del PIB.

El preu de l’habitatge es desaccelera, però continua en cotes elevades. El preu de l’habitatge va augmentar l’11,2% interanual en el 2T 2018, una xifra 1,0 p. p. per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius d’ac­ce­le­ració dels preus. Aquesta desacceleració, però, era esperada i reforça l’expectativa que l’oferta retallarà la bretxa que la separa de la demanda, gràcies a l’augment de concessió de noves llicències i de noves construccions d’habitatges, la qual cosa contribuirà a una evolució més moderada dels preus.

La reducció del crèdit al sector privat no financer es modera. L’FMI, en l’avaluació recent del país, va destacar la major solidesa dels balanços i del sistema bancari i, en especial, els avanços en la reducció dels préstecs dubtosos, així com l’augment de l’eficiència operativa. No obstant això, l’FMI també va assenyalar la necessitat de continuar reduint els elevats nivells de crèdit dubtós, que són una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguès. Per la seva banda, les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un creixement ferm de les noves operacions de crèdit, amb un fort augment de les noves operacions per a la compra d’habitatge (el 27,2% interanual) i del crèdit al consum (el 15,4%). A més a més, s’observa un augment de les noves operacions de crèdit a les empreses no financeres (el +14,1%, amb un paper destacat del segment de les grans empreses). No obstant això, l’stock de crèdit al sector privat no financer continua disminuint (–1,5% interanual al juliol), tot i que de forma més moderada que l’any passat (–4,3%).

Compartir: