Compartir: 
L’FMI revisa a la baixa les previsions de creixement de la zona de l’euroL’FMI revisa a la baixa les previsions de creixement de la zona de l’euroL’FMI revisa a la baixa les previsions de creixement de la zona de l’euro

L’FMI revisa a la baixa les previsions de creixement de la zona de l’euro. Encara que l’economia mundial seguirà creixent en taxes d’avanç significatives (3,7% el 2018 i 2019), són xifres inferiors a les que manejava el Fons en previsions anteriors. La revisió s’ha degut en gran mesura al menor creixement previst en els emergents i és el resultat de dues tendències oposades: mentre la recuperació del petroli justifica millorar les perspectives dels exportadors energètics, altres emergents veuran penalitzat el seu creixement futur a causa del gir proteccionista (l’FMI esmenta explícitament la Xina i l’Índia). Un cas a part són els emergents que, a més de patir la combinació de tendències globals poc propícies (enduriment de les condicions financeres globals, tensions geopolítiques i efectes de la guerra comercial), exhibeixen debilitats idiosincràtiques (per exemple, l’Argentina, Turquia, l’Iran i el Brasil). Entre les economies avançades, la zona de l’euro ha vist també revisades a la baixa les perspectives de creixement, tot i que en aquest cas l’ajust deriva, més que d’un canvi profund de la narrativa, de la constatació que les dades d’activitat han estat més baixes del que s’esperava. Pel que fa a les economies desenvolupades restants, cal destacar que els EUA es beneficiaran aquest any 2018 de l’estímul fiscal, però el 2019 es veurà penalitzat pels aranzels a les importacions xineses. Essent aquest l’escenari central, l’FMI recorda que els riscos a la baixa continuen sent importants (riscos geopolítics, de recrudescència de les sancions aranzelàries i d’altres barreres comercials, ajustaments bruscos de les entrades de capitals en els emergents, etc.).

La producció industrial de la zona de l’euro recupera una mica de terreny després de registrar un avanç del 0,8% interanual a l’agost, un ritme superior a la dada del mes de juliol (0,5%). Aquest se suma a altres indicadors que apunten que, en el que resta d’any, l’economia de la zona de l’euro mantindrà un ritme de creixement semblant al dels dos últims trimestres.

Economia portuguesa

Continua el deteriorament de la balança comercial de béns. A l’agost, el dèficit va augmentar fins als 15.719 milions d’euros (acumulat de 12 mesos), fet que suposa un deteriorament del 15,9% respecte al mateix període de l’any anterior. Per components, les exportacions van augmentar un 7,4%, mentre que les importacions van créixer un 9,1%. Així, tot i que les exportacions es troben en nivells rècord, les últimes dades reforcen les perspectives que el saldo comercial de béns continuarà deteriorant-se en el que resta d’any.

Les noves operacions de crèdit al sector privat no financer mostren una lleugera acceleració a l’agost. Aquest moviment s’explica per l’augment dels nous préstecs concedits a les societats no financeres (14,6% interanual en l’acumulat de l’any) i pel crèdit al consum, que va registrar un creixement interanual del 15,6%. D’altra banda, el creixement dels nous préstecs per a adquisició d’habitatge es va reduir fins al 26,4% interanual, una desacceleració que possiblement reflecteix la recent posada en marxa de mesures macroprudencials per part del Banc de Portugal

La inflació general es va situar en l’1,4% al setembre, 0,2 p. p. més que a l’agost, mentre que la inflació subjacent va augmentar fins al 0,9%, 0,3 p. p. més que a l’agost. L’acceleració de la inflació reflecteix l’avanç dels components de transport (contribució de +0,7 p. p.), restaurants i hotels (+0,3 p. p.) i oci i recreació (+0,2 p. p.), mentre que els preus de la roba i calçat van continuar contribuint-hi negativament.

Compartir: