Compartir: 
Els deures pendents: la PIIN i la qualitat de les exportacionsEls deures pendents: la PIIN i la qualitat de les exportacions

L'elevada i negativa posició d'inversió internacional neta (PIIN) és un dels fronts en què l'economia espanyola encara té molta feina per fer. El 2014, es va situar en el 93,5% del PIB, mentre que la Comissió Europea situa el llindar en el –35% del PIB. Millorar la PIIN no és fàcil i requereix un su­­pe­­ràvit per compte corrent sostingut durant un període llarg de temps. Per exemple, per reduir la PIIN fins al –35% del PIB seria ne­­ces­­sari un superàvit de l'1,8% del PIB, de mitjana, durant els pròxims 12 anys.1

Per aconseguir un superàvit per compte corrent d'aquesta magnitud, és imprescindible que l'economia espanyola continuï guanyant competitivitat. A grans trets, hi ha dues formes de fer-ho: disminuint el preu de les exportacions mantenint la qualitat o augmentat la qualitat mantenint el preu. Per bé que, en els últims anys, s'ha reduït de forma molt notable els costos laborals unitaris en relació amb els socis comercials, la qual cosa ha permès recuperar la competitivitat-preu perduda en els anys previs a la crisi, la veritat és que, en un període de baixa inflació com l'actual, és difícil continuar guanyant competitivitat per la via del preu. Buscar rutes complementàries, com les millores en la qualitat dels productes exportats, és ara encara més urgent.

Una bona aproximació del nivell de qualitat de les exportacions d'un país és el seu contingut tecnològic. En general, els països que exporten productes de més qualitat i amb més valor afegit acostumen a tenir una capacitat tecnològica superior. Per al cas espanyol, només el 10% del to­­tal de béns industrials exportats el 2013 tenien un component tecnològic alt. Aquestes xifres contrasten amb la demanda global de béns intensius en tecnologia, que, el 2013, representaven el 23% del total de béns comerciats a nivell mundial. El segment de béns d'alta tecnologia és el que ha crescut més a nivell global en les últimes dècades, en especial entre el 1990 i el 2000, quan va passar a representar del 18% del comerç global al 26%. En els últims anys, aquest segment ha crescut al mateix ritme que el comerç mundial, però, segons l'FMI,2 en els pròxims anys, tornarà a guanyar pes. L'evolució de les exportacions espanyoles en aquesta dimensió ha estat molt discreta, i el marge de millora continua sent molt ampli.

Millorar el component tecnològic dels productes no solament és desitjable per l'elevat potencial de creixement que comporta. Un major desenvolupament tecnològic aug­­mentaria el valor afegit dels productes i els faria més diferenciats, i, per tant, la demanda seria menys sensible a possibles variacions en el preu. Aquest últim aspecte és especialment rellevant per a les empreses que competeixen a nivell internacional, ja que estan molt exposades als vaivens del tipus de canvi. Però els beneficis per al conjunt de l'economia són molt més amplis i van des de millores en la productivitat fins a, naturalment, la creació de llocs de treball de més qualitat.

Una de les claus que determina la capacitat d'innovar de les empreses i el desenvolupament tecnològic que són capaces d'oferir en els seus productes és la dimensió de l'empresa. En general, per progressar en aquests aspectes, és imprescindible dur a terme inversions importants, i les empreses més grans solen estar en millors condicions per fer-ho. Com es pot observar al segon gràfic, les empreses petites tendeixen a ser menys productives i a invertir me­­nys en R+D, de manera que queden ancorades en segments de producció de menor qualitat i amb un component tecnològic inferior. Dissenyar un entorn que afavoreixi una major dimensió empresarial és clau per millorar la qualitat de les exportacions espanyoles. Un ingredient indispensable per millorar el superàvit del compte corrent i per reduir la PIIN.

1. Aquest càlcul representa un creixement nominal del PIB del 4%.

2. FMI, «Changing Patterns of Global Trade», 2011.

Compartir: