Compartir: 
Moderació esperada del ritme de creixementModeració esperada del ritme de creixementModeració esperada del ritme de creixementModeració esperada del ritme de creixementModeració esperada del ritme de creixementModeració esperada del ritme de creixement

Suau desacceleració del creixement. L’economia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual, i la revisió de la sèrie anual del PIB, que l’INE realitza cada any al setembre, confirma aquesta tendència. Mentre que, el 2015, el creixement va ser del 3,6%, lleugerament superior al previst, el 2016, va ser del 3,2% i, el 2017, del 3,0%, en els dos casos 1 dècima per sota del que s’havia anunciat prèviament. El 2018 i el 2019, com ho preveu l’escenari de CaixaBank Research, aquesta desacceleració gradual continuarà, a causa de l’esvaïment dels vents de cua que han donat suport a l’economia en els últims anys. La demanda interna mantindrà un bon ritme d’avanç, tot i que una mica menor que en el passat, amb el suport d’un consum, tant privat com públic, una mica menys vigorós i d’una inversió que accelerarà lleugerament el ritme d’avanç. Per la seva banda, la contribució del sector exterior al creixement serà propera a zero, en veure’s llastat l’avanç de les exportacions pel menor vigor de la zona de l’euro i perquè les importacions es mantindran dinàmiques gràcies a la demanda interna.

Els indicadors d’activitat del 3T apunten a una moderació del ritme d’avanç. En concret, l’indicador avançat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertrimestral del 0,5%, una xifra inferior a les observades en els sis últims trimestres (el 0,7% de mitjana), tot i que, atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T, la projecció encara és relativament preliminar. Així i tot, els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de l’any passat. Pel costat de l’oferta, l’índex PMI compost de sentiment empresarial continua en zona expansiva (en els 53 punts a l’agost), però per sota dels 56,2 punts registrats, de mitjana, el 2017. Així mateix, la producció industrial va baixar el 0,1% al juliol, després d’un avanç del 0,9% interanual en el 2T. Pel costat de la demanda, les vendes al detall van baixar el 0,4% interanual al juliol i van mantenir l’atonia observada en el 2T (el 0,0%, enfront del 0,9% del 2017). Així, tot sembla indicar que l’economia en­­tra en una fase més madura del cicle, en la qual mantindrà un ritme de creixement sòlid però inferior al registrat en els últims anys.

La creació d’ocupació va avançar a l’agost el 2,9% interanual, un ritme vigorós, tot i que 1 dècima per sota del juliol. En termes no desestacionalitzats, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203.000 persones, situació habitual en els períodes vacacionals, tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors. En el conjunt dels 12 últims mesos, però, el nombre d’afiliats ha augmentat en 530.000 persones, i esperem que aquesta bona evolució continuï, malgrat que a un ritme una mica menys vigorós que en el passat. Per la seva banda, els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T. Així, segons l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral, el cost laboral per hora efectiva va créixer el 0,9% interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari), 1 dècima per damunt del registre del trimestre anterior. De cara als propers trimestres, preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual, a mesura que continuï la recuperació del mercat laboral i s’apliquin uns majors increments salarials, acordats en els convenis col·lectius.

El sector exterior modera el bon to. El superàvit de la balança per compte corrent del juliol es va situar en l’1,3% del PIB (acumulat de 12 mesos), inferior a l’1,9% del juliol del 2017. D’aquestes 6 dècimes de deteriorament, el saldo no energètic, lleugerament negatiu, n’explica la meitat (és a dir, 3 dècimes de PIB), mentre que l’efecte de l’encariment del petroli explica una altra dècima. Així mateix, les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de béns van créixer el 5,6% interanual (acumulat de 12 mesos), mentre que el subcomponent d’exportacions no energètiques va avançar el 4,4%. Les importacions, per la seva banda, també es van accelerar, arran de l’embranzida de la demanda interna i de l’encariment del petroli, amb un creixement del 7,2% interanual (el 5,9% inter­­anual les no energètiques). Per al conjunt de l’any, CaixaBank Research preveu una reducció del superàvit per compte corrent fins a l’1,1% el 2018, a causa de l’increment dels preus del pe­­troli i de les importacions de productes no energètics.

El dèficit del conjunt de les Administracions públiques (AAPP) en el 2T es va situar en l’1,8% del PIB, la qual cosa representa una reducció de 0,4 p. p. en relació amb el registre del 2T 2017. Així, en el primer semestre de l’any, s’haurien ja ajustat els 0,4 p. p. necessaris per assolir el dèficit del 2,7% del PIB acordat amb Brussel·les per al 2018 (en relació amb el dèficit del 3,1% registrat el 2017). De cara al segon semestre de l’any, és probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa, en particular per l’augment dels salaris dels funcionaris i per la revaloració de les pensions, mesures incloses en els pressupostos d’enguany. Per administracions, el dèficit de l’Estat, del qual ja es disposen dades fins a l’agost, va disminuir fins a representar l’1,6% del PIB (l’1,9% a l’agost del 2017). Així mateix, amb dades fins al juliol, la Seguretat Social va registrar un dèficit del 0,3% del PIB (el 0,5% al juliol del 2017) i les comunitats autònomes van registrar un superàvit del 0,1% del PIB fins al juliol i van millorar el dèficit del –0,1% del PIB del juliol del 2017. Per la seva banda, el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 98,1% del PIB en el 2T 2018, un nivell 1,3 p. p. inferior al del 2T 2017.

El mercat immobiliari consolida la tendència alcista. El preu de l’habitatge que publica l’INE, basat en transaccions, va augmentar el 6,8% interanual en el 2T 2018, 6 dècimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017. Per la seva banda, els preus que publica el Ministeri de Foment, basats en taxacions, van pujar el 3,8% interanual en el 2T i consoliden la tendència alcista en el preu de l’habitatge iniciada el 2015. Així mateix, pel costat de la demanda, continua el dinamisme en la compravenda d’habitatges, que va augmentar el 12% interanual en l’acumulat de l’any fins al juliol. Pel costat de l’oferta, els visats d’obra nova van avançar un notable 24% interanual en l’acumulat de l’any fins al maig. D’aquesta manera, els indicadors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als propers trimestres.

Compartir: