Perspectives sobre el consum i l'estalvi familiar

Contingut disponible en

Un dels principals motors de la recuperació de l'economia espanyola és el consum de les llars. Segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2T 2015, el creixement del consum privat en termes nominals es va accelerar fins a l'1,8% interanual (acumulat de 4 trimestres).1,2 Aquest augment es basa en els avanços de la renda bruta disponible nominal (de l'1,9% interanual), que han permès que la taxa d'estalvi de les llars es mantingui gairebé estable al voltant del 9,5%, un registre que se situa lleugerament per sota de la mitjana històrica, del 9,7%. Atès que l'economia entra en una fase de moderació de les taxes de creixement i de creació d'ocupació, en aquest Focus, analitzem el paper que poden exercir les dinàmiques del consum i de l'estalvi per esmorteir aquest alentiment.

Una decisió fonamental que prenen les llars és quina part de la renda disponible desitgen consumir i quina part volen estalviar. A mitjà termini, un patró de consum equilibrat és el que es fonamenta en avanços de la renda disponible. Però, a curt termini, el consum i la renda poden divergir. Així, les llars poden reduir el consum (i augmentar l'estalvi) davant un entorn econòmic més incert, com va succeir a Espanya el 2009, quan la taxa d'estalvi de les llars va superar el 13,0%. Arran d'aquest increment de l'estalvi per precaució, les llars espanyoles van acumular actius financers líquids (dipòsits i efectiu) per valor d'uns 50.000 milions d'euros (vegeu el Focus «La riquesa financera de les llars: un matalàs per al consum», de l'IM12/2014). En altres ocasions, quan l'entorn econòmic és més favorable i hi ha perspectives de millora, les llars poden decidir augmentar el consum (i reduir l'estalvi) per damunt de la renda de forma temporal, amb la finalitat de suavitzar el consum al llarg del temps. A continuació, constatem que podríem presenciar aquesta segona situació en els prò­xims trimestres.

L'enquesta que realitza mensualment la Comissió Europea per elaborar l'índex de confiança del consumidor pregunta a les llars sobre la intenció de gastar en béns duradors en els 12 pròxims mesos. Tal com es mostra al gràfic, les famílies amb ingressos més elevats són les que, ja des de l'any passat, mostren una major expectativa de comprar aquest tipus de productes. Possiblement, aquestes llars són les que, efectuant les compres que havien ajornat durant la recessió a causa de l'elevat grau d'incertesa, han liderat la recuperació del consum.

No obstant això, és a les llars amb ingressos mitjans i baixos on s'observa el canvi més substancial en la intenció de compra: mentre que, fa un any, es mostraven molt poc disposades a fer grans compres, actualment anticipen que les realitzaran en els 12 pròxims mesos. Quan aquestes llars amb ingressos més baixos comencin a consumir, cal esperar que la taxa d'estalvi es redueixi lleugerament durant alguns trimestres: segons les nostres previsions, seguirà una tendència lleugerament descendent l'any vinent, ja que esperem un augment del consum nominal (del 3,5%) una mica superior al de la renda bruta disponible (del 3,2%). Així, doncs, malgrat que el consum es continuarà basant en l'avanç de la renda (gràcies, sobretot, a la creació d'ocupació i, en menor grau, a l'impacte positiu dels baixos tipus d'interès), esperem que una reducció suau de la taxa d'estalvi actuï com un mecanisme addicional per impulsar el consum.

De tota manera, si la taxa d'estalvi es mantingués en el nivell actual durant tot l'any 2016, el consum només seria 0,3 p. p. inferior a la previsió (del 3,2%, en lloc del 3,5%). En canvi, si la taxa d'estalvi es reduís 1 p. p. més del previst, el consum nominal augmentaria 1,1 p. p. addicionals, fins al 4,6%. En definitiva, una anàlisi de l'evolució prevista del consum i de l'estalvi l'any vinent atenua la preocupació sobre l'impacte en l'activitat de la previsible desacceleració del ritme de creació d'ocupació.

1. El creixement interanual del consum nominal sense acumular de quatre trimestres es va situar en el 2,6% en el 2T. En aquest Focus, les dades acumulen els quatre últims trimestres perquè és la forma habitual de calcu­­lar la taxa d'estalvi.

2. Segons la nova sèrie del PIB publicada per l'INE el 30 d'octubre. La revisió de la sèrie històrica del PIB va evidenciar que el consum va ser menys dinàmic del que s'havia estimat amb anterioritat. En concret, el 2014, el consum real va créixer l'1,2% i el nominal, l'1,4%, per sota del registre del 2,4% estimat en els dos casos abans de la revisió.

Etiquetes:
Estalvi Consum
documents-10180-2130998-c1511IM_F8_01_CAT_fmt.png