Compartir: 
Nou pas endavant en la reforma de la UENou pas endavant en la reforma de la UENou pas endavant en la reforma de la UENou pas endavant en la reforma de la UENou pas endavant en la reforma de la UE

Nou pas endavant en la reforma de la UE. Abans de la reunió del Consell Europeu (28-29 de juny), França i Alemanya acorden un seguit de propostes, entre les quals destaquen: la creació d’un pressupost per a la zona de l’euro, diferent del de la UE; la transformació del Mede en un Fons Monetari Europeu, i mesures per gestionar la crisi migratòria. En conjunt, i mancant més detall, aquestes propostes suposen un progrés cap a una major integració europea, tot i que no recullen la totalitat de propostes inicials de Macron. Així mateix, en la reunió de l’Eurogrup de juny, els països membres van acordar la concessió de mesures d’alleugeriment del deute a Grècia. Concretament, es va acordar una extensió de 10 anys dels venciments i períodes d’amortització dels préstecs oficials, amb possibilitat de majors extensions en un futur per garantir que les necessitats brutes de finançament del país es mantinguin contingudes.

Els indicadors de sentiment econòmic de la zona de l’euro apunten a un creixement ferm en el 2T. Concretament, l’índex PMI compost va repuntar al juny fins als 54,8 punts, 0,7 punts per sobre del registre de maig i en zona clarament expansiva (per sobre dels 50 punts). D’altra banda, la confiança del consumidor, encara que va disminuir fins als –0,5 punts al juny (0,2 al maig), es manté clarament per sobre de la mitjana de 2017 (–2,5 punts).

El saldo per compte corrent de la zona de l’euro augmenta. Així, el superàvit per compte corrent (acumulat de 12 mesos) es va situar en els 413.745 milions d’euros a l’abril, un registre equivalent al 3,7% del PIB i superior als 361.259 milions d’euros assolits a l’abril de 2017. Amb vista als propers mesos, esperem que el superàvit es mantingui en un nivell similar a l’actual, recolzat pel dinamisme de l’activitat global.

Economia portuguesa

La capacitat de finançament de l’economia es manté sense canvis en el 1T 2018 (1,2% del PIB). Va destacar la millora en la necessitat de finançament del sector públic, que va disminuir substancialment: del 3,8% al 0,7%. Amb tot, aquesta millora va ser deguda, en bona part, a l’efecte negatiu que l’operació de recapitalització de Caixa Geral de Depósitos va suposar per al 2017. Per la seva banda, la capacitat o necessitat de finançament de les llars i les societats no financeres es va deteriorar molt lleugerament. En aquest context, la taxa d’estalvi de les llars es va situar en el 5,1% de la renda disponible, 0,2 p. p. per sota del registre del 4T 2017, davant d’una expansió més forta del consum que de la renda disponible.

Els indicadors econòmics mostren una millora de l’activitat en el 2T 2018. En concret, l’indicador d’activitat econòmica va augmentar un 2,9% interanual al maig, el ritme més alt des de principis d’any, davant la millora dels indicadors d’activitat de la indústria i la construcció. En la mateixa línia, l’indicador de clima econòmic, que resumeix el sentiment en els diversos sectors, va accelerar el seu avanç fins al 2,3% al maig, reflex de la millora del sentiment en el comerç i la construcció. En aquest context, el Banc de Portugal continua anticipant que el PIB real creixerà un sòlid 2,3% el 2018, mentre que eleva a l’1,4% la previsió de la inflació (mitjana anual) i redueix l’estimació de la taxa d’atur fins al 7,2%.

Els preus de l’habitatge acceleren el seu creixement a principis d’any. Així, en el 1T 2018, l’índex de preus va augmentar un 12,2% interanual, fet que va suposar una acceleració d’1,7 p. p. respecte al ja sòlid avanç del trimestre anterior.

Compartir: