Compartir: 

El brexit obre la porta a una nova etapa de volatilitat fi­­nancera. L'evolució de les cotitzacions dels actius de risc du­­rant el 2T ha tingut dues fases molt contrastades. Fins al final de maig, es va perllongar el procés de recuperació dels preus iniciat al febrer. Malgrat que no es va tractar d'una expansió gaire dinàmica, ni sense vaivens, la tendència de fons era la de tancar clarament l'episodi de forta vo­­la­­tilitat del primer mes i mig d'enguany. Però, des del co­­mençament de juny, el mercat va començar a alimentar els dubtes sobre la seva direcció futura. Sobre l'ànim dels inversors pesava, en particular, una conjunció de cites im­­portants al juny (les reunions de l'OPEP i de la Reserva Fe­­deral, les eleccions espanyoles i, en especial, el transcendental referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE), la qual cosa justificava esperar abans de prendre decisions financeres. A mesura que s'anaven superant els diferents esdeveniments, la confiança inversora retornava de forma progressiva. En aquesta tessitura, el resultat favorable al brexit va sorprendre els inversors i es va saldar amb fortes caigudes a les borses i als actius de risc i amb un flux de capitals cap als valors refugi. A partir d'aquesta situació, què cal esperar?

L'impacte econòmic final del brexit dependrà, en gran part, de la resposta en clau política. Hi ha tres grans àm­­bits polítics que condicionaran els efectes econòmics del brexit. El primer és el de les relacions entre la Unió (i la zona de l'euro) i el Regne Unit. L'escenari més favorable, també el més lògic, és que es trobi un punt de trobada entre una po­­sició de duresa comunitària, per dissuadir els possibles processos d'emulació en altres socis europeus, i una posició de «divorci de vellut» excessivament favorable per als britànics. Probablement, aquest equilibri anirà acompanyat d'un reforç del compromís amb el projecte europeu i amb la moneda única. El segon és la cristal·lització de les opcions populistes i euroescèptiques. El referèndum sobre la reforma constitucional italiana de l'octubre i les eleccions legislatives de França i d'Alemanya el 2017 confirmaran, segons el nostre parer, que el pes d'aquestes opcions es mantindrà limitat. Finalment, el tercer front polític és l'intern del Regne Unit. El relleu anunciat del primer ministre, cap a l'oc­­tu­­bre, i la posició escocesa, notòriament oposada al brexit, afebleixen la governabilitat del país i augmenten la pressió per assolir un acord que no representi una ruptura radical amb l'statu quo actual.

El Regne Unit caurà en recessió, però el creixement global aguantarà el cop. Des de CaixaBank Research, s'espera que, en els tres àmbits anteriors, s'assoleixi un equilibri suficient per evitar un impacte generalitzat en el creixement europeu i mundial. En particular, es preveu que el Regne Unit pateixi una caiguda del PIB, ja que l'elevada in­­certesa regnant frenarà les decisions d'inversió i de consum. Serà, però, una recessió transitòria, que s'anirà esvaint a mesura que comencin les negociacions, previsiblement al final del 2016. Per a la zona de l'euro en conjunt, l'efecte previst serà una desacceleració moderada del creixement, i, a la resta del globus, l'efecte encara serà menor (moderat per als EUA, que no deixa de tenir vincles amb la UE força es­­trets; mínim o nul per a la resta d'economies). Així mateix, l'impacte serà reduït en termes generals pel moment eco­­nò­­mic raonablement benigne en què es produeix el xoc d'incertesa. Els indicadors disponibles confirmen que l'e­­co­­no­­mia mundial continua accelerant el ritme en el 2T, en especial a Europa i als EUA, però també a molts emergents. Un element addicional que jugarà a favor és que les condicions monetàries continuen sent acomodatícies i que s'es­­pe­­ra que, en els propers mesos, els bancs centrals ajornin qualsevol mesura de restricció monetària. A més a més, els banquers centrals han reiterat la seva disposició a proveir la liquiditat que les entitats de crèdit puguin demandar en moments d'incertesa financera.

En aquest context, Espanya no s'hauria de veure gaire afectada. Fora del turisme (el 23% dels nostres turistes són britànics), els vincles directes amb el Regne Unit no són excessius. A més a més, en els últims mesos, l'activitat
ha mostrat una notable inèrcia de creixement, que, si es manté, pot propiciar, probablement, una revisió positiva de la previsió d'avanç del PIB del 2016 considerada per CaixaBank Research (recordem, augment del PIB del 2,8%). Ara, l'efecte del brexit neutralitza aquest biaix alcista de l'esce­­na­­ri per al 2016 i justifica una mínima revisió a la baixa del creixement esperat el 2017, del 2,4% al 2,2%. En definitiva, l'economia espanyola exemplifica com poques la fortuna d'estar en bona disposició per capejar el temporal d'in­­cer­­te­­sa, ja que es troba en una conjuntura ma­­cro­­econòmica favorable. És una tasca del futur Govern treballar perquè els xocs que es puguin produir en el futur tam­­bé trobin la nostra economia en una posició còmoda per afrontar-los.

Compartir: