Documents de treball


  • Offshoring and Intellectual Property Rights Reform

    Working Paper Series 05/11 (This Draft, June 28 2013)

    Clàudia Canals
    • This paper empirically assesses the responsiveness of US off-shoring to intellectual property rights (IPR) reforms in 16 coun-tries.
    • We construct a measure of US offshoring at the industry level based on trade in intermediate goods using panel data that co-vers 23 industries and 16 countries for the period 1973-2006. For each industry, we differentiate between broad offshoring and intra-industry offshoring (also known as narrow offshoring) activities. We conduct a difference-in-difference analysis using the IPR reform years proposed in Branstetter et al. (2006, Quar-terly Journal of Economics).
    • We find that following IPR reform, neither broad offshoring nor intra-industry offshoring intensities change for the typical US in-dustry at conventional levels of significance.
    • However, when we distinguish between high-tech (patent-sensitive) and low-tech (patent-insensitive) industries, we find that high-tech industries substantially expand their intra-industry offshoring activities, whereas low-tech industries do not change their intra-industry offshoring in a statistically significant way.
  • Vulnerabilitat de les economies emergents

    Document de treball 02/13

    Àlex Ruiz
    • Tot sovint, es tendeix a valorar amb massa complaença la capacitat de resposta de les economies emergents davant una hipotètica aturada sobtada de l'entrada de capitals privats. Tanmateix, l'episodi de 2008-2009 va fer palès que aquesta complaença podria ser infundada. La situació actual presenta prou analogies amb aquest episodi per justificar una revisió del balanç de riscos en aquest àmbit.

    • A fi de verificar que s'està infravalorant un risc que pot tenir efectes econòmics significatius, el document de treball:

      • Identifica les dues vulnerabilitats (o desequilibris) clau que determinen tant la probabilitat de patir una aturada sobtada de l'entrada de capitals com la gravetat d'aquesta: un nivell insuficient de reserves i un grau d'endeutament extern excessiu.

      • Valora si els actuals nivells de reserves internacionals protegirien d'un episodi similar al que es va produir en 2008-2009.

      • Identifica països emergents que, en funció de l'anàlisi anterior, registren un perfil de risc enfront d'una hipotètica aturada sobtada de l'entrada de capitals.

    • Els resultats obtinguts apunten que les grans economies emergents, amb una major capacitat de produir afectació sistèmica, es beneficien d'una situació de reduïdes vulnerabilitats externes. En un contrast clar, els nivells de reserves i de deute extern d'altres economies emergents suggereixen que la seva vulnerabilitat enfront d'una aturada sobtada de l'entrada de capitals és, potencialment, més significativa.

  • Sareb: claus estratègiques

    Document de treball 01/13

    Sandra Jódar-Rosell
    • Bona part de les crisis bancàries se salden amb la creació d'alguna mena de societat de gestió d'actius que permeti accelerar la reestructuració d'aquells sectors econòmics més afectats per la crisi. A Espanya, l'acord d'assistència financera amb el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) ha facilitat els fons necessaris per adoptar aquesta solució, establint les bases per completar la reestructuració del sistema bancari.

    • El "banc dolent" espanyol (Sareb) gestionarà els actius problemàtics de les entitats que necessiten injeccions de capital públic, amb l'objectiu de maximitzarne el valor de recuperació al llarg d'un període de 15 anys. En completar el procés de transferència d'actius, el seu balanç sumarà uns 56.500 milions d'euros i operarà amb uns fons propis d'uns 4.500 milions d'euros. D'aquests, el 25 % serà capital i el 75 %, deute subordinat. Al final de 2012, la Sareb havia captat 3.800 milions (el 55 % provinents d'inversors privats). La participació pública s'instrumenta a través del FROB.

    • S'estima que actius per un valor brut d'aproximadament uns 130.000 milions d'euros sortiran del balanç dels bancs (gairebé un 32 % de tot el crèdit al promotor concedit pel sistema bancari a desembre de 2011). Els actius reals (adjudicats i en garantia de préstecs) vinculats a aquesta cartera d'actius estaran compostos en un 40 % per edificis acabats, en un 13 % per edificis en construcció, en un 26,5 % per sòl urbà i en un 9 % per altres sòls. La resta d'actius són préstecs sense garantia real.

    • Els preus de transferència concedeixen a la Sareb un marge de comercialització que sembla raonable en el cas de l'habitatge acabat, però que és molt ajustat en el cas del sòl. Amb aquests preus, satisfer els objectius de rendibilitat anunciats dependrà de manera crucial de la qualitat del crèdit al promotor traspassat i de la seva gestió. Així, si es materialitza la probabilitat acumulada d'impagament de l'escenari advers d'Oliver Wyman, i suposant una ràtio LTV (loan-to-value, préstec/valor de l'actiu) del crèdit traspassat del 80 %, la Sareb hauria aconseguir un marge mitjà del 23 % al llarg del període en la venda d'habitatges i sòl.

    • Addicionalment, la Sareb podria patir la pressió afegida del calendari d'amortització del deute avalat, que s'haurà de negociar amb la troica. Per gestionar la diferència de venciments, la Sareb pot segmentar amb molta cura els seus actius en diferents Fons d'Actius Bancaris i donar entrada a nous inversors.

    • En qualsevol cas, la gestió del crèdit promotor serà el factor clau del procés. Els deutors poden mirar de renegociar els seus préstecs per apropiarse d'una part dels descomptes aplicats per la Sareb a les entitats cedents. La Sareb haurà de dissenyar amb molta atenció els acords de servei per minimitzar aquest risc, ja que els ingressos del crèdit al promotor sa seran imprescindibles per cobrir potencials pèrdues en la venda de sòl.

  • Ajust de capacitat en el sistema financer espanyol

    Document de treball 09/12

    Inmaculada Martínez Carrascal
    • A Espanya, entre el 2001 i el 2008 el nombre d'oficines bancàries va augmentar un 18 %. El creixement no va ser homogeni entre tipus d'entitats: el sector de les caixes va augmentar el seu nombre d'oficines en un 26 % i els bancs en un 6 %.

    • El creixement d'oficines va estar clarament associat al creixement del crèdit. Les províncies amb major expansió creditícia van presentar creixements d'oficines superiors a la mitjana.

    • La crisi ha posat de manifest que aquest increment del negoci no era sa: les províncies amb més creixement del crèdit són les que presenten una taxa de morositat més alta. Aquesta relació es compleix també a nivell d'entitat, de manera que els grups que més van créixer són també els que presenten més actius problemàtics. Les caixes nacionalitzades se situen en aquest grup.

    • Després del boom creditici, el sistema bancari espanyol ha començat a ajustar la seva estructura: des dels nivells màxims i fins al juny del 2012, s'ha reduït el nombre d'oficines i empleats en un 14 % i un 13 %, respectivament.

    • La reducció d'oficines està sent generalitzada, afecta la pràctica totalitat de les entitats, i de manera més intensa les nacionalitzades o que s'han fusionat.

    • A curt termini, els processos de reestructuració exigits per la Comissió Europea per a les entitats receptores d'ajudes i l'eliminació de duplicitats de xarxes en entitats fusionades contribuiran a reduir encara més la capacitat instal·lada.

    • La comparació del nivell d'estructura del sistema financer espanyol amb el d'altres països mostra un excés en el nombre d'oficines, encara que el nombre d'empleats està en línia amb la resta. El major nivell de competència, major percentatge de pimes i menor penetració d'Internet ajuden a explicar, en part, que hi hagi més oficines a Espanya. De tota manera, assolir una estructura comparable a la d'altres països requeriria una reducció del nombre d'oficines de prop d'un 35 % des dels màxims.

    • L'ajust en l'estructura dels sistemes financers és un procés generalitzat dins de la Unió Europea i tampoc no sembla que s'hagi acabat. En alguns països, l'ajust en oficines ha estat proper al 50 %, però són països amb característiques diferents a Espanya i el seu ajust des dels màxims no es pot extrapolar.

    • En el futur immediat, l'oficina bancària mantindrà la seva importància com a punt d'assessorament i element potenciador de la vinculació del client, mentre que altres operacions transaccionals més habituals s'aniran traslladant cap a altres canals.

Pàgines