Documents d'Economia


  • L'eficiència del sector públic, clau per a la consolidació fiscal

    Ateses unes xifres de deute públic que se situen en el 100% del PIB, és de vital importància
    mantenir el procés d'ajust fiscal. Per fer-ho, és clau assegurar el compliment de la normativa
    en matèria d'estabilitat, tant europea com espanyola. De la mateixa manera, en un
    context de reducció del dèficit i d'un creixement moderat del PIB, caldrà explorar la millora
    de la productivitat del sector públic. En particular, la disminució de la bretxa salarial
    público-privada, l'avanç en la gestió de les administracions públiques mitjançant l'ús de
    sistemes d'incentius i la incorporació de tecnologia digital, i la millora en l'eficiència recaptadora
    a través de reformes.
  • Per què Europa genera poc creixement i ocupació?

    NÚMERO 28

    Jordi Gual
    Aquest document examina per què l'Eurozona ha registrat durant els últims quinze anys uns resultats pobres en termes de creixement econòmic i ocupació.
    La comparació amb els Estats Units permet argumentar que el problema de l'Eurozona no rau en el model europeu d'economia social de mercat. D'altra banda, l'examen de la crisi financera mostra que tampoc no en són la causa les restriccions a la política econòmica que comporta l'existència d'una política monetària única.
    El document subratlla que les debilitats d'Europa tenen una arrel política. D'una banda, perquè la Unió Econòmica i Monetària és incompleta per falta de voluntat política i, de l'altra, perquè l'espai econòmic europeu continua altament fragmentat davant les resistències de molts països membres a permetre una veritable obertura dels seus mercats nacionals en els nombrosos sectors econòmics en què la regulació pública és encara molt significativa.
  • La prociclicitat del sistema financer després de les reformes

    NÚMERO 27

    Jordi Gual, Sandra Jódar-Rosell

    El sistema financer, a través de la seva política creditícia, té la capacitat d'accentuar el cicle econòmic i de provocar oscil·lacions molt acusades. Les que s'han patit en aquesta última crisi han estat de tal magnitud que han posat de manifest la necessitat d'introduir mesures regulatòries que influeixin en el comportament de les entitats al llarg del cicle econòmic i, d'aquesta manera, en puguin prevenir els excessos. Aquest article descriu breument els mecanismes principals que expliquen aquesta prociclicitat del sistema i repassa les diverses reformes que s'estan introduïnt a Europa a fi de desactivar-los. Finalment, l'article argumenta el fet que per jutjar l'efectivitat de cadascuna de les mesures cal una avaluació de la seva robustesa davant els diversos incentius que poden moure els agents. En concret, cal buscar mecanismes que facin que aquestes mesures tinguin una major consistència temporal i que reforcin la independència dels supervisors davant de les pressions dels diferents grups d'interès.

  • Unió bancària: de formigó o de palla?

    NÚMERO 26

    Jordi Gual

    El vincle viciós entre deute sobirà i bancari amenaça la integritat de la zona euro. Aquest article examina perquè la unió bancària és un requisit indispensable per trencar aquest vincle i conclou que el disseny actual de la unió bancària és clarament insufi cient i és un risc ben seriós per a la zona euro en la fase transitòra perquè el seu mercat fi nancer segueix fragmentat i la crisi queda encara lluny d'estar resolta.

    L'article analitza els components que haurien de confi gurar una unió bancària sòlida i que anomenem ‘de formigó'. Els plans actuals de la zona euro tenen prevista una unió que mira de limitar l'ús dels fons públics tot estenent el principi de bail in. És una unió bancària que corre el risc de ser insufi cient en situacions de crisis sistèmiques.

    Aquesta unió bancària, tot i que és limitada, és difícil d'implementar a curt termini dins l'actual marc jurídic de la unió econòmica i monetària. Això vol dir que la unió que hi haurà en un període de transició, que pot ser un període llarg, no incorpora de cap manera elements clau com ara un fons públic paneuropeu (un backstop) que serveixi de prestamista en última instància dels sobirans. Aquesta unió bancària, per tant, és encara molt lluny de ser de formigó. Pot ser una construcció dèbil, no ja de fusta, sino fi ns i tot de palla i existeix el greu risc que aquesta unió sigui incapaç de resistir les envestides de la crisi actual.

Pàgines