Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Riscos emergents: un còctel de Reserva Federal, primeres matèries i política

Les economies emergents van camí d’encadenar dos anys positius. Segons les previsions de CaixaBank Research, la mitjana dels 20 emergents de referència (vegeu el detall de països al gràfic adjunt) creixerà el 3,0% el 2017 i el 3,4% el 2018, enfront del 2,6% del 2016. Serà una acceleració del ritme d’activitat que se simultaniejarà amb una alça moderada de la inflació, que passarà del 5,0% del 2016 al 5,5% el 2018. Així i tot, l’etapa de bonança no s’aprofitarà per atacar amb decisió els desequilibris macroeconòmics que encara persisteixen. En particular, s’albira poc esforç de consolidació fiscal o de despalanquejament, sigui públic o privat. Malgrat aquest «però», la percepció de conjunt, ho reiterem, és favorable. En aquest context, quin mapa de riscos es té en compte? Continua prevalent la narrativa de mesos enrere d’importants focus d’incertesa globals que podrien lesionar els anomenats «emergents fràgils»? Desafortunadament, la resposta és que els riscos a la baixa continuen sent notoris.

Abans d’analitzar amb més detall els factors de risc de les economies esmentades, convé precisar que el mapa de riscos que es presenta a continuació consisteix en una valoració de la possibilitat que l’escenari macroeconòmic dels diferents emergents sigui diferent de l’escenari amb què treballa CaixaBank Research per a cada economia. En concret, s’integren en un mesurament qualitatiu tant la probabilitat d’ocurrència del risc com el seu impacte en relació amb l’escenari de referència de cada economia per al període 2017-2018.1 Aquest mesurament pren valors compresos entre 0 (menor nivell de risc) i 6 (major nivell de risc). Malgrat que els factors de risc que afecten els diferents països són múltiples i diferents, és possible identificar dues grans categories: els riscos globals i els riscos idiosincràtics. Els globals es caracteritzen per tenir un impacte transversal o ampli en moltes economies. És el cas, per exemple, d’un major enduriment del previst de les condicions financeres internacionals arran de la normalització de la política monetària de la Reserva Federal dels EUA. Els idiosincràtics, en canvi, tenen l’origen i un impacte circumscrit en un país. Una mostra d’aquest tipus seria la inestabilitat política per causes internes que afecta un emergent determinat.

Doncs bé, a nivell agregat, el risc mitjà del grup d’emergents analitzats és de 4,0, una xifra en què el pes dels factors globals és una mica més alt que el dels idiosincràtics (el 54% enfront del 46%, respectivament). Atès que aquesta és la situació del conjunt, és interessant destacar que, als cinc països que acumulen un major nivell de risc, es pot identificar una contribució més elevada dels factors idiosincràtics. Així i tot, els factors globals també són rellevants.

En aquest sentit, cal preguntar-se quins són els principals riscos globals. Per abordar aquesta qüestió, és possible establir un doble criteri. El primer és la freqüència, és a dir, el nombre de països que es podrien veure afectats pel risc en qüestió. El segon és el que es podria anomenar intensitat, és a dir, el nivell de risc mitjà que s’obté de fer la mitjana del valor del risc en qüestió als països que el comparteixen. Amb diferència, els dos principals riscos globals són el major enduriment del finançament internacional (que podria afectar 13 dels 20 emergents, amb una intensitat alta, de 4,6) i un preu de les primeres matèries inferior al previst (que afectaria 10 països, tots ells exportadors de primeres matèries, amb una intensitat de 4,3).

Una anàlisi similar es pot realitzar amb els riscos idiosincràtics, tractant d’agrupar-los en funció de la seva naturalesa. Un primer bloc resultant es pot anomenar «político-institucional». Reuneix riscos específics com l’orientació populista, la falta de previsibilitat política o el deteriorament institucional. Aquesta categoria de riscos afecta 10 països, i la intensitat del risc és elevada (4,5). Com també ho és la següent, la que titulem «geopolítica», que afecta set economies i té una intensitat de 3,8. Finalment, un tercer bloc de riscos idiosincràtics agrupa diferents riscos relacionats amb les finances públiques. Malgrat que només hi trobem cinc països, la intensitat és substancial (4,4).

En definitiva, del mapa de riscos dels emergents de referència, es desprenen dues grans conclusions. La primera és que, sense deixar de parar esment als riscos globals, cal seguir amb deteniment els riscos idiosincràtics. Es tracta d’una derivada interessant, perquè moltes vegades l’atenció, i la narrativa, sobre els emergents fràgils se centra molt en la seva vulnerabilitat davant els focus de riscos globals i es tendeix a desatendre, en certa mesura, el paper que podrien jugar els factors idiosincràtics. Les dades anteriors suggereixen que, sense negar que els riscos globals són una font de risc, les febleses pròpies no són negligibles. La segona conclusió és que la política importa, i molt, ja que, en molts països emergents, el principal tipus de risc idiosincràtic té aquesta naturalesa.

1. En aquest Focus, se sintetitza l’anàlisi de risc de 20 economies emergents que es realitza a la publicació de CaixaBank Research «Fitxes país», número 4, del juny del 2017.

 

Compartir: