Compartir: 
Es confirma la bona marxa de l'economia de la zona de l'euroEs confirma la bona marxa de l'economia de la zona de l'euroEs confirma la bona marxa de l'economia de la zona de l'euroEs confirma la bona marxa de l'economia de la zona de l'euroEs confirma la bona marxa de l'economia de la zona de l'euroEs confirma la bona marxa de l'economia de la zona de l'euroEs confirma la bona marxa de l'economia de la zona de l'euroEs confirma la bona marxa de l'economia de la zona de l'euroEs confirma la bona marxa de l'economia de la zona de l'euro

Un creixement del PIB més robust en el 1T 2015. L'economia va avançar el 0,4% del gener al març a la zona de l'euro, per damunt del 0,3% registrat en el 4T 2014. Per països, destaca el fort creixement d'Espanya, del 0,9% intertrimestral, i sorprèn a l'alça l'avanç del PIB a França, del 0,6% intertrimestral, amb un increment important del consum privat. No obstant això, l'ele­­vada contribució de les existències sobre el creixement francès fa pensar que serà difícil que mantingui aquest ritme en el que queda d'any. La taxa a Alemanya, del 0,3% intertrimestral, va ser una mica inferior a la prevista, però la seva composició favorable (la demanda interna i les exportacions van continuar mostrant signes de fortalesa) evidencia que l'expansió és sòlida. D'altra banda, l'economia italiana va abandonar la recessió en què estava immersa des del 2008 (llevat de l'any 2010) i va presentar un avanç del PIB del 0,3% intertrimestral. De cara als pròxims mesos, s'espera que l'activitat econòmica continuï creixent a Itàlia a un ritme moderat.

La Comissió Europea millora les previsions econòmiques per a la zona de l'euro. La Comissió Europea considera que la recuperació serà lleugerament més intensa del que s'havia anticipat uns mesos enrere, gràcies a l'embranzida de diversos factors temporals: la caiguda del preu del petroli, la depreciació de l'euro i el programa d'expansió monetària del Banc Central Europeu (BCE), que propicia que les condicions financeres siguin més favorables. Així i tot, l'impacte d'aquests factors variarà en funció dels països. Així, la revisió a l'alça de les previsions de creixement del 2015 va ser més intensa a Espanya (0,5 p. p.) i a Alemanya (0,4 p. p.) que a França (0,1 p. p.) i a Itàlia (sen­­se canvis). La institució també va rebaixar les perspectives de creixement per a Grècia del 2,5% al 0,5% i va assenyalar la situació financera del país com un dels majors riscos per a la recuperació de la zona de l'euro. Dins el Semestre Europeu, la Comissió alerta de les febleses estructurals que acumulen molts països de la zona de l'euro i de la temporalitat dels factors positius que donen suport al creixement. Per enfortir l'economia dels diferents països de la Unió Europea, la Comissió s'ha compromès a disminuir, a partir d'ara, el nombre de recomanacions, malgrat que seran més específiques i que es farà una revisió més exhaustiva del grau de compliment. En aquesta línia, els informes per països han concretat les prioritats d'actuació: augmentar la competència del mercat de productes o de serveis (a Alemanya), flexibilitzar la legislació laboral (a França), consolidar la reducció del dèficit (a Espanya) o apuntalar les febleses del sector financer (a Itàlia).

L'activitat econòmica es manté en zona expansiva en el 2T 2015, malgrat que no s'accelera, com, per exemple, ho indica l'evolució de l'índex PMI compost del maig. No obstant això, si s'analitza per zones, el missatge precisa de matisos importants. A Alemanya, l'índex PMI compost va registrar, al maig, el nivell més baix del 2015, però es manté en cotes relativament elevades. A França, en canvi, va anotar un lleuger ascens, tot i que el nivell continua sent molt modest. La valoració global per a la resta de països és clarament positiva, tant pel nivell com per la tendència mostrada en els últims mesos. Altres indicadors d'activitat il·lustren, també, que la recuperació continuarà. Així, la producció industrial en termes desestacionalitzats va augmentar l'1,3% en el 1T 2015 (el 0,5% en el 4T), resultat coherent amb l'acceleració del PIB del 1T que han recollit les dades de la comptabilitat nacional.

El consum manté la tònica ascendent. Les vendes al detall van mantenir un notable ritme d'avanç al març, de l'1,6% inter­­anual. Malgrat que aquesta xifra se situa lleugerament per sota del 2,8% del febrer, la mitjana per al 1T va ser superior a la del 4T, així que esperem que el consum privat hagi continuat creixent en el 1T (el desglossament del PIB per components encara no ha estat publicat). Pel que fa al 2T, les dades de la confiança del consumidor mostren que el consum continuarà sent robust, amb l'ajuda d'un comportament més positiu del mercat laboral. En concret, les expectatives d'ocupació mostren una em­­branzida considerable en els mesos d'abril i de maig, tant al sec­­tor serveis com al manufacturer, amb un nivell mitjà superior al registrat en el 1T. Una consolidació de les expectatives de contractació contribuiria a impulsar la despesa de les llars.

El comerç exterior impulsa la recuperació. La depreciació de l'euro dels últims trimestres ajuda a millorar la relació competitivitat-preu dels productes de la zona de l'euro. Això es materialitza en els fluxos comercials: les exportacions de béns de la zona de l'euro cap a la resta del món van augmentar el 5% interanual en el 1T, i les importacions es van mantenir estables. Així, la balança comercial va arribar als 52.600 milions d'euros, un avanç important en relació amb el mateix període de l'any passat (30.700 milions). El superàvit creixent del compte de béns permet que la balança per compte corrent de la zona de l'euro mantingui una tònica positiva.

Alemanya: creixement més moderat en el 1T, però amb una composició prometedora. El detall del creixement del PIB alemany convida a l'optimisme. Tot i que l'avanç intertrimestral, del 0,3%, va ser inferior a l'esperat, el consum, la inversió i les exportacions van augmentar amb vigor. El creixement més contingut del PIB en el 1T va ser, per tant, resultat de les aportacions negatives de la variació d'existències (–0,3 p. p.) i de les importacions (–0,6 p. p.). A més a més, les perspectives de creixement del 2T són favorables, ja que tant els indicadors d'oferta (l'índex d'activitat empresarial IFO, per exemple, es va situar en els 108,5 punts al maig, enfront dels 107,2 del 1T) com els de demanda (la confiança del consumidor es va mantenir, al maig, per damunt del registre del 1T) mostren la bona tracció de l'economia alemanya.

Creixement robust a l'Europa emergent. El dinamisme mostrat per les importacions alemanyes en els últims trimestres ha propiciat que el ritme de creixement de les economies de l'Europa emergent també s'hagi accelerat en el 1T. Destaca de manera positiva el notable avanç de Polònia (l'1,0% intertrimestral), que, en ser la principal economia de la regió, té un fort impacte sobre la resta. La República Txeca va registrar una taxa excepcionalment elevada (el 2,8% intertrimestral), gràcies, en part, a un canvi legislatiu sobre la imposició al tabac que va restar al creixement en el 4T, però que va sumar-hi en el 1T. L'avanç de l'activitat econòmica també va ser important en altres països de l'Europa emergent, així que, ara com ara, s'han vist poc afectats per la incertesa generada per les tensions geopolítiques entre Rússia i Ucraïna, les quals, però, continuen sent un motiu d'alerta.

La inflació es recupera. La major fortalesa del consum que s'observa de forma generalitzada a la zona de l'euro i la recuperació del preu del petroli han permès que la inflació sortís del terreny negatiu. Si tenim en compte l'evolució de la inflació al maig a Espanya i a Itàlia (tot i que no s'ha publicat la taxa per a la zona de l'euro ni per a la majoria de països), la inflació s'hauria de continuar recuperant. En concret, la taxa d'inflació harmonitzada va augmentar a Espanya en quatre dècimes, fins al –0,3%, i en tres dècimes a Itàlia, fins al 0,2%. Fins al final de l'any, s'espera que l'impuls del consum exerceixi una pressió alcista sobre els preus. A més a més, també s'evaporarà l'efecte base de la caiguda del preu del petroli dels últims mesos, la qual cosa farà incrementar la inflació. La depreciació de l'euro també pressionarà a l'alça els preus, ja que encarirà les importacions.

L'oferta monetària es va continuar enfortint. L'orientació acomodatícia de la política monetària del BCE, sobretot a través de les compres de títols de deute públic, afecta l'agregat monetari ampli (M3), que inclou l'efectiu en circulació, els dipòsits a la vista i a termini fix, i altres valors, com, per exemple, les participacions en fons del mercat monetari. En conjunt, el ritme de creixement de l'M3 s'ha accelerat en sis dècimes, fins al 6,6% interanual, pel fet, principalment, que inclou els dipòsits dels venedors finals dels actius adquirits pel BCE (llars, societats no financeres, etc.). En efecte, en un entorn de tipus d'interès molt reduïts, va augmentar l'atractiu d'alguns dels components més líquids de l'M3. Així mateix, el canvi de composició de les carteres també va donar suport al creixement de l'M3, perquè alguns inversors es van allunyar dels actius financers a més llarg termini. Finalment, la recuperació continuada del crèdit ha estat un suport addicional a l'increment de l'M3, malgrat que el sanejament dels balanços de les entitats de crèdit i les necessitats addicionals de despalanquejament en alguns sectors econòmics encara frenen la dinàmica del crèdit.

Compartir: