Conjuntura


  • L’expansió continua a un ritme moderat

    L’economia mundial avança a un ritme més suau. Així ho reflecteixen indicadors com l’índex de sentiment (PMI) compost global, que, des de fa mesos, resisteix moderadament per damunt dels 52 punts (52,1 punts a l’abril), un nivell inferior a la mitjana de 53,6 punts del 2018, però que manté un matalàs amb els 50 punts que delimiten la zona expansiva de la contractiva. Així, els indicadors consoliden l’escenari macroeconòmic de CaixaBank Research, que contempla una desacceleració suau del creixement mundial del 3,6% del 2018 al 3,3% el 2019. Una part d’aquesta moderació respon a llastos temporals en algunes economies clau (en especial a la zona de l’euro), de manera que el ritme d’activitat econòmica podria mostrar un to més positiu a mesura que avanci l’any. No obstant això, com ho destaquen els següents paràgrafs de la conjuntura d’aquest mes, l’entorn és exigent i prevalen importants fonts d’incertesa.

    La negociació comercial entre els EUA i la Xina es complica. En particular, quan semblava que els EUA i la Xina s’apropaven al tancament d’un acord per canalitzar el conflicte comercial, al maig, es van tornar a intensificar les tensions entre les dues potències. D’una banda, amb l’anunci per part dels EUA d’una pujada aranzelària del 10% al 25% sobre les importacions xineses per valor de 200.000 milions de dòlars, després del qual la Xina va respondre amb aranzels sobre 60.000 milions de dòlars d’importacions nord-americanes. Així mateix, Trump també va amenaçar amb imposar una altra ronda d’aranzels (del 25%) a uns altres 300.000 milions de dòlars d’importacions de la Xina, la qual cosa cobriria el valor total dels béns xinesos importats anualment pels EUA (vegeu el segon gràfic). De l’altra, l’escalada va anar més enllà dels aranzels després que els EUA afegís Huawei a la llista d’empreses que requereixen una «autorització» governamental per a l’adquisició de components i de tecnologia dels EUA. Sens dubte, aquests elements pressionen la Xina perquè aprofundeixi en algunes de les exigències dels EUA en matèria de transferència tecnològica i de propietat intel·lectual abans d’assolir un pacte comercial –la qual cosa sembla avui dia difícil que succeeixi a molt curt termini. No obstant això, també subratllen el risc que les tensions entre els dos països continuïn durant un període més llarg del que s’havia previst inicialment. D’altra banda, els EUA van ajornar fins al final de l’any la decisió sobre les mesures aranzelàries al sector de l’automoció, les quals, en aquest cas, afectarien en especial Europa.

    A Europa, la incertesa política va per barris. D’una banda, malgrat que les eleccions al Parlament Europeu van comportar un augment del pes de les formacions euroescèptiques, el suport a aquests partits va ser inferior al que auguraven algunes prediccions i el seu pes parlamentari no va arribar al llindar a partir del qual podrien condicionar de forma material el rumb político-institucional de la UE. De l’altra, al Regne Unit, la primera ministra Theresa May va anunciar la seva dimissió, amb efecte a partir del 7 de juny. Després de la seva dimissió, s’iniciarà la lluita pel lideratge del Partit Conservador, que es podria allargar durant l’estiu. Això s’afegirà a les dificultats existents per acordar una estratègia de consens sobre el brexit a la Cambra dels Comuns abans de la nova data límit del 31 d’octubre.

    L’expansió continua a un ritme moderat. Malgrat que avança per damunt del que s’esperava en el 1T (el 0,4% intertrimestral i l’1,2% interanual), el creixement de la zona de l’euro es mantindrà en cotes moderades (lleugerament per damunt de l’1,0% interanual), en un context de

  • L’expansió global continua en un entorn d’incertesa

    L’economia mundial avança a un ritme més suau. Així ho reflecteixen indicadors com l’índex de sentiment (PMI) compost global, que, des de fa mesos, resisteix moderadament per damunt dels 52 punts (52,1 punts a l’abril), un nivell inferior a la mitjana de 53,6 punts del 2018, però que manté un matalàs amb els 50 punts que delimiten la zona expansiva de la contractiva. Així, els indicadors consoliden l’escenari macroeconòmic de CaixaBank Research, que contempla una desacceleració suau del creixement mundial del 3,6% del 2018 al 3,3% el 2019. Una part d’aquesta moderació respon a llastos temporals en algunes economies clau (en especial a la zona de l’euro), de manera que el ritme d’activitat econòmica podria mostrar un to més positiu a mesura que avanci l’any. No obstant això, com ho destaquen els següents paràgrafs de la conjuntura d’aquest mes, l’entorn és exigent i prevalen importants fonts d’incertesa.

    La negociació comercial entre els EUA i la Xina es complica. En particular, quan semblava que els EUA i la Xina s’apropaven al tancament d’un acord per canalitzar el conflicte comercial, al maig, es van tornar a intensificar les tensions entre les dues potències. D’una banda, amb l’anunci per part dels EUA d’una pujada aranzelària del 10% al 25% sobre les importacions xineses per valor de 200.000 milions de dòlars, després del qual la Xina va respondre amb aranzels sobre 60.000 milions de dòlars d’importacions nord-americanes. Així mateix, Trump també va amenaçar amb imposar una altra ronda d’aranzels (del 25%) a uns altres 300.000 milions de dòlars d’importacions de la Xina, la qual cosa cobriria el valor total dels béns xinesos importats anualment pels EUA (vegeu el segon gràfic). De l’altra, l’escalada va anar més enllà dels aranzels després que els EUA afegís Huawei a la llista d’empreses que requereixen una «autorització» governamental per a l’adquisició de components i de tecnologia dels EUA. Sens dubte, aquests elements pressionen la Xina perquè aprofundeixi en algunes de les exigències dels EUA en matèria de transferència tecnològica i de propietat intel·lectual abans d’assolir un pacte comercial –la qual cosa sembla avui dia difícil que succeeixi a molt curt termini. No obstant això, també subratllen el risc que les tensions entre els dos països continuïn durant un període més llarg del que s’havia previst inicialment. D’altra banda, els EUA van ajornar fins al final de l’any la decisió sobre les mesures aranzelàries al sector de l’automoció, les quals, en aquest cas, afectarien en especial Europa.

    A Europa, la incertesa política va per barris. D’una banda, malgrat que les eleccions al Parlament Europeu van comportar un augment del pes de les formacions euroescèptiques, el suport a aquests partits va ser inferior al que auguraven algunes prediccions i el seu pes parlamentari no va arribar al llindar a partir del qual podrien condicionar de forma material el rumb político-institucional de la UE. De l’altra, al Regne Unit, la primera ministra Theresa May va anunciar la seva dimissió, amb efecte a partir del 7 de juny. Després de la seva dimissió, s’iniciarà la lluita pel lideratge del Partit Conservador, que es podria allargar durant l’estiu. Això s’afegirà a les dificultats existents per acordar una estratègia de consens sobre el brexit a la Cambra dels Comuns abans de la nova data límit del 31 d’octubre.

    ESTATS UNITS

    Els indicadors apunten a un menor ritme de creixement en el 2T. En particular, els models de previsió Nowcasting del PIB de les diferents reserves federals situen el creixement per al 2T en l’interval 1,0%-1,5% (en termes intertrimestrals anualitzats). Això confirma que,

  • La desacceleració espanyola es materialitza a un ritme més lent

    L’economia espanyola retarda la moderació del creixement. Arran de l’esvaïment dels vents de cua que han donat suport al fort creixement dels últims anys, l’economia espanyola encara una transició cap a ritmes d’avanç més suaus i més coherents amb la maduresa del cicle. La moderació del creixement, però, es produeix una mica més lentament del que s’esperava. Per exemple, en el 1T, el PIB va avançar el 0,7% intertrimestral (el 2,4% interanual), un ritme 0,1 p. p. superior al del trimestre anterior. Per al conjunt de l’any 2019, esperem que l’economia espanyola creixi el 2,3% (el 2,6% el 2018) i que el creixement se suavitzi fins a l’1,9% el 2020 i l’1,7% el 2021. Per components, la demanda interna es mantindrà com el principal motor del creixement a Espanya, en especial per les contribucions del consum intern i de la inversió. Per la seva banda, en els últims trimestres, la demanda externa s’ha vist penalitzada per les tensions comercials i pel menor creixement de la zona de l’euro, i és probable que mantingui una contribució modesta mentre aquests llastos continuïn pesant sobre l’entorn exterior. Un escenari de creixement molt similar a aquest el trobem en el quadre macroeconòmic del Govern, presentat en l’actualització del Pla d’Estabilitat 2019-2022. Pel que fa als comptes públics, el Programa d’Estabilitat preveu una reducció molt gradual del dèficit públic, basada en l’embranzida cíclica i en les noves mesures d’ingressos que s’inclourien als pressupostos del 2020. Aquestes mesures (tributació mínima en l’impost de societats, impost de serveis digitals, impost a les transaccions financeres, etc.) permetrien incrementar els ingressos del 39,1% del PIB el 2019 fins al 40,7% el 2022, malgrat que no es coneixen prou detalls per valorar-ne l’impacte amb precisió.

    Els indicadors apunten a un manteniment del ritme de creixement. En concret, al març, la xifra de negocis del sector serveis va créixer el 5,1% interanual (mitjana mòbil de tres mesos) i la del sector industrial, el 2,2% interanual, totes dues per damunt dels registres del mes anterior. Així mateix, a l’abril, els índexs PMI de manufactures i de serveis es van situar en els 51,8 i en els 53,1 punts, respectivament, en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts). D’aquesta manera, esperem que, en el segon trimestre de l’any, es mantingui un ritme de creixement del PIB semblant al del 1T, i, en concret, el nostre model de previsió del PIB a curt termini apunta a un avanç de l’activitat del 0,7% intertrimestral en el 2T 2019.

    El mercat laboral mostra un comportament dinàmic. En la mateixa tònica que el PIB, al mercat laboral la moderació prevista del creixement de l’ocupació també es continua ajornant. Així, a l’abril, l’ocupació va augmentar el 2,95% interanual (en termes desestacionalitzats), una mica per damunt de la mitjana del 1T (el 2,9%), i el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social es va situar en els 19,2 milions, la xifra més elevada des del juliol del 2008. Per la seva banda, l’atur registrat va disminuir el 5,2% inter­­anual (el mateix ritme que en la mitjana del 1T) i el total d’aturats es va situar en els 3,2 milions de persones. A més a més, pa­­ral·le­­lament a aquesta millora de l’ocupació, es comença a observar un augment gradual de les remuneracions dels treballadors, que hauria de contribuir a apuntalar la recuperació dels ingressos de les llars i del sentiment econòmic dels consumidors. En concret, a l’abril, l’augment salarial pactat en els convenis col·lectius va ser del 2,21% (el 2,25% en els nous convenis signats el 2019), per damunt de l’1,75% registrat

  • L’aversió al risc s’imposa entre els inversors

    Les tensions comercials desestabilitzen els mercats financers. Trencant la relativa bonança que havia dominat l’escenari financer durant els primers mesos de l’any, al maig l’aversió al risc es va imposar als mercats globals. L’optimisme dels inversors dels mesos anteriors, basat en la reconducció de les tensions comercials, en l’aturada en l’enduriment de la política monetària dels principals bancs centrals i en unes dades econòmiques favorables, va virar de forma brusca quan l’Administració nord-americana va anunciar un augment dels aranzels sobre les importacions xineses. Aquest anunci, que va sorprendre el mercat, va comportar un reajustament de les expectatives per part dels inversors i va despertar els temors al fet que les tensions comercials es cobrin un preu més alt en termes de creixement econòmic. D’aquesta manera, això es va traduir en un repunt de la volatilitat i de l’aversió al risc, la qual cosa va augmentar la preferència pels actius considerats refugi (com el deute sobirà dels EUA i d’Alemanya, el dòlar i l’or). D’altra banda, en aquest context de major incertesa, els bancs centrals van mantenir els missatges de paciència, van reiterar la intenció de no endurir la política monetària properament, van oferir una visió relativament positiva de l’entorn macroeconòmic a mitjà termini i van destacar, malgrat tot, que els riscos continuen esbiaixats a la baixa.

    Les borses trontollen. Durant els quatre primers mesos de l’any, l’optimisme inversor s’havia traduït en revaloracions importants a les borses (el +15,6% de l’índex MSCI mundial). Al maig, però, el panorama va canviar. El repunt de les tensions comercials entre els EUA i la Xina i la publicació d’unes dades d’activitat que confirmen que l’economia mundial avança a un ritme més moderat van afectar negativament el sentiment in­­ver­­sor. La rellevància que els inversors van atorgar a aquests aspectes va ser tanta, que van quedar en un segon pla les sorpreses positives de la temporada de resultats empresarials del 1T a les principals economies (liderades pels sectors de consum i de tecnologia). Així, en un entorn de major incertesa i volatilitat, les pèrdues es van estendre al llarg dels mercats borsaris mundials, i l’S&P 500, l’EuroStoxx 50 i l’índex MSCI per al conjunt dels emergents van recular gairebé el 7%. Per regions, les pèrdues van ser especialment intenses a les borses asiàtiques, i l’índex MSCI per a l’Àsia emergent va recular al voltant del 9%. A l’Amèrica Llatina, per la seva banda, les borses es van moure més al so de factors idiosincràtics de la regió, i l’índex MSCI de l’Amèrica Llatina va recular menys del 2,5%.

    Els tipus d’interès sobirans se situen en mínims. Als mercats de renda fixa, l’increment de l’aversió al risc es va traduir en un gir en les preferències dels inversors, que van optar per actius con­­­siderats més segurs, com el deute sobirà dels EUA i d’A­­le­­ma­­nya. Això va empènyer els tipus d’interès sobirans a 10 anys de les dues economies a nivells mínims, de dos anys en el cas del treasury nord-americà i de tres en el del bund (que es va tornar a endinsar en terreny negatiu). A més a més, la corba sobirana nord-americana es va tornar a invertir, amb un tipus d’interès a 10 anys per sota del tipus sobirà a 3 mesos (tradicionalment, això ha estat un senyal anticipat de recessió, tot i que hi ha motius per pensar que, aquesta vegada, pot ser diferent, com hem analitzat en anteriors publicacions). Per la seva banda, les primes de risc es van reduir a Espanya i a Portugal, tot i que me­­nys que

Pàgines