Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Zona de l’euro: les emissions de bons corporatius encaren el 2017 en plena forma

Els mercats internacionals de bons corporatius han mostrat un gran vigor en els últims anys. La zona de l’euro n’és un clar exponent: les emissions d’empreses no financeres van assolir els 1,04 bilions d’euros en el trienni 2013-2015, en relació amb els 0,86 bilions del 2010-2012 i amb els 0,52 bilions del 2004-2006. Aquest ímpetu emissor no s’ha vist alterat el 2016, tal com ho reflecteixen els 0,39 bilions emesos fins al novembre, una xifra que supera el volum registrat en el conjunt del 2015. Tant les condicions de demanda com les d’oferta indiquen que la pauta d’emis­­sions a l’alça a la zona de l’euro es perllongarà el 2017.

Previsiblement, la demanda de bons corporatius continuarà sent robusta gràcies a l’ajut inestimable dels bancs centrals. Les polítiques monetàries de tipus d’interès ultrabaixos (fins i tot negatius) han impulsat des del 2009 la demanda de bons a nivell internacional. Nombrosos inversors s’han vist temptats a buscar rendibilitat (search for yield) en actius com els bons corporatius. En el cas de la zona de l’euro, això ha estat un element clau per a l’enlai­­ra­­ment d’un mercat que, històricament, havia tingut un paper secundari en relació amb el de deute públic, amb la borsa i amb els préstecs bancaris. El procés es va intensificar amb les polítiques monetàries no convencionals. En aquest sentit, la posada en marxa del programa de compra de bons corporatius del BCE la primavera passada va revitalitzar el ritme d’emissions, que, en els primers compassos del 2016, s’havia afeblit. Malgrat que puguin perdre una mica d’intensitat, aquestes forces continuaran contribuint en sentit favorable el 2017. En primer lloc, perquè els programes de compra de bons sobirans i corporatius del BCE continuaran plenament operatius. En segon lloc, perquè el 2017 serà, amb moltes probabilitats, el primer any en què els emissors i els inversors albirin l’inici de la disminució dels estímuls monetaris a la zona de l’euro (tapering). Cal esperar que, davant aquesta circumstància, les companyies intensifiquin la seva apel·lació al mercat de capitals per anticipar posteriors augments dels costos de finançament. Això ens du al terreny de les condicions del costat de l’oferta.

L’evolució dels balanços corporatius i les «polítiques d’as­­sig­­nació de capital» de les empreses són propícies perquè continuïn apel·lant al mercat de bons amb decisió. Pel que fa als balanços empresarials, cal admetre que les compa­nyies cotitzades europees podrien no haver culminat en­­ca­­ra el seu particular procés de despalanquejament. No obstant això, és innegable que aquest procés està molt avan­­çat. A més a més, la solidesa dels balanços és remarcable, i els impagaments de deute corporatiu se situen en nivells molt continguts, al voltant del 2%. Tot plegat afavoreix que el ritme d’emissions corporatives no perdi em­­branzida, tot i que no sembla que els venciments de deute el 2017 siguin gaire urgents.

Sembla que les tendències vigents en les «polítiques d’assignació de capital» (capital allocation) corroboren la perspectiva positiva del mercat primari de renda fixa privada. A grans trets, les companyies poden emprar els re­­cursos financers (tant els que generen internament com els que obtenen externament mitjançant préstecs o l’e­­mis­­sió d’accions i de bons) en cinc grans rúbriques: inversió en capital (capex), operacions de fusió i adquisició d’altres companyies (M&A), repagament de deute i retribució a l’accionista mitjançant dividends o recompra d’accions. Les perspectives de moderació del capex i la timidesa de la recompra d’accions per part de les empreses de la zona de l’euro no auguren augments de l’emissió de bons. No obstant això, sí seran motors poderosos el pagament de dividends i, en especial, el ressorgiment de l’activitat M&A. Des de fa alguns trimestres, s’aprecia que les companyies europees recorren a estratègies de creixement inorgànic, la qual cosa sol comportar majors emissions de bons, sobretot si tenim en compte que les fusions i les adquisicions s’han erigit, històricament, en la principal destinació de recursos entre les cinc esmentades més amunt (fins a copar al voltant del 40%).

En suma, el mercat primari de bons corporatius de la zona de l’euro continuarà gaudint de vents de cua el 2017.

Compartir: