Finalment, després d'analitzar amb detall els seus pressupostos públics, la Comissió Europea no ha multat cap país de la zona de l'euro, però ha donat tocs d'atenció a set països per la possible desviació dels objectius de dèficit. La situació és especialment delicada per a França i per a Itàlia, que hauran de passar una segona avaluació al març i afrontar possibles sancions si no fan accions concretes amb calendaris precisos per accelerar l'ajust del dèficit i la implementació de reformes estructurals. Els dos països han justificat la demora amb l'elevat esforç que hauran de fer després del deteriorament de l'escenari macroeconòmic previst i de les reformes estructurals anunciades. Fins a quin punt és així?
A França, les mesures de contenció de la despesa pública incloses als pressupostos del 2015 han estat estimades en 21.000 milions d'euros. Aquest esforç s'ha repartit entre totes les administracions, l'Estat, les corporacions locals i la Seguretat Social. Malgrat aquestes mesures, està previst que la despesa pública augmenti el 0,2% en termes reals. Cal tenir en compte que una xifra tan baixa és inèdita a França: el 2012, l'augment va ser de l'1,1% i, el 2013, de l'1,3%. Així mateix, el Govern preveu que el creixement del PIB assoleixi l'1% l'any vinent, la qual cosa, si succeeix, permetria que el pes de la despesa pública en relació amb el PIB es reduís.
Les mesures de contenció de la despesa pública incloses als pressupostos italians pugen a 15.000 milions d'euros. No obstant això, el nivell de concreció sobre les mesures que caldrà adoptar per aconseguir aquest estalvi és, ara com ara, molt inferior al del cas francès. En canvi, sí s'ha concretat més com es durà a terme la important reducció de la càrrega impositiva prevista, que representarà un cost de 18.000 milions d'euros. Els principals beneficiaris seran les llars més modestes, que pagaran 80 euros menys al mes d'impostos.
Sembla, per tant, que les mesures de contenció de la despesa anunciades no són menors. Però també és destacable que, quan es té en compte el conjunt de mesures (també les de reducció d'impostos), la reducció resultant del dèficit és, en els dos casos, molt limitada. Així, el dèficit previst pel Govern francès és del 4,3% (el 4,4% el 2014), quan l'objectiu inicialment acordat amb Brussel·les era del 3,0%. A Itàlia, el dèficit previst és del 2,6% (el 3,3% el 2014), enfront d'un objectiu del 2,2%. Malgrat que ho ha fet a contracor, Brussel·les ha acceptat fins a cert punt aquestes desviacions sense imposar de moment sancions econòmiques, però, a canvi, s'ha acordat la implementació d'una agenda ambiciosa de reformes estructurals. Analitzem, doncs, com es troba aquest altre flanc.
França ha aprovat enguany el pacte de responsabilitat i solidaritat, que redueix les cotitzacions socials i l'impost de societats. Aquest últim s'afegeix al crédit d'impôt pour la compétitivité et l'emploi (desgravació fiscal aprovada el 2013) per augmentar la competitivitat de les empreses. A més a més, a l'octubre, va anunciar mesures addicionals, com la reducció de les taxes en sectors regulats, una major facilitat administrativa per a la creació d'empreses i la reducció del nombre de regions.
Itàlia, per la seva banda, preveu implementar, el 2015, la simplificació del sistema impositiu (delega fiscale) i la reforma fiscal. A més a més, Matteo Renzi s'ha compromès a aprovar la reforma del sistema judicial i una ambiciosa reforma laboral, la qual ja ha superat el primer obstacle amb l'aprovació de l'esborrany per part del Senat a l'octubre.
Als dos països, sembla que la llista de reformes és ambiciosa. Segons les estimacions de l'OCDE, a França, la taxa de creixement podria augmentar en 0,3 p. p. a l'any durant els cinc pròxims anys si s'implementen completament les reformes anunciades. En el cas d'Itàlia, el Govern estima que el conjunt de reformes presentades incrementaria el creixement en 0,1 p. p. el 2015 i en 0,3 p. p. el 2016.
En definitiva, sembla que França i Itàlia van canviant, a poc a poc, el rumb de la seva política econòmica i comencen a adoptar mesures per reactivar el creixement de les economies. De tota manera, cal tenir en compte que moltes de les reformes anunciades encara han de ser aprovades i implementades. A més a més, els dos països presenten nivells de deute públic molt elevats. Si volen deixar de ser el centre d'atenció, haurien de prémer l'accelerador.
