Acceleració gradual del creixement global

Contingut disponible en
11 de maig de 2015

L'economia mundial s'accelera, tot i que ho fa de forma desigual entre països. La lleugera acceleració del creixement mundial es basa en dos factors clau: els efectes d'un petroli més barat, positius a nivell global, i la continuïtat de les polítiques acomodatícies de les principals autoritats monetàries, entre les quals destaca el programa de compra de deute públic a gran escala que el Banc Central Europeu (BCE) va engegar al març. Aquests factors han incidit de forma molt positiva sobre les economies de la zona de l'euro, la qual cosa ha dut el Fons Monetari Internacional (FMI) a revisar significativament a l'alça la majoria de les pre­­visions de creixement per a la regió, en especial per a Es­­panya. En can­­vi, les economies emergents sumaran el cinquè any con­­secutiu de desacceleració, sobretot a causa del menor ritme de creixement de l'economia xinesa, però també per les tensions geopolítiques i per l'impacte negatiu de la caiguda del preu del petroli sobre els països exportadors de cru. Així i tot, el canvi més important en el panorama que dibuixa l'FMI a l'informe de primavera és, potser, la disminució del creixement potencial a llarg termini, tant als països avançats com als emergents, raó per la qual la institució demana l'adopció de polítiques econòmiques que donin suport al creixement a llarg termini.

Atesa la desacceleració (temporal) del creixement als EUA, l'estratègia de la Fed adquireix una rellevància especial. En el 1T 2015, el PIB va avançar un moderat 0,1% intertrimestral (el 3,0% interanual), molt per sota dels registres dels últims trimestres. La frenada de l'activitat s'explica, fonamentalment, per unes condicions meteorològiques inusualment adverses en els mesos d'hivern. Malgrat el caràcter marcadament temporal d'aquesta desacceleració, el menor ritme d'avanç ha generat alguns dubtes sobre la solidesa del creixement i l'impacte de l'apreciació del dòlar. Això es reflecteix, per exemple, en l'evolució dels principals índexs borsaris nord-americans, que s'han mostrat vacil·lants davant la incertesa que envolta les previsions dels beneficis corporatius dels pròxims trimestres. Tot plegat ha situat de nou l'estratègia de la Fed al centre del debat. Ara com ara, la institució continua esperant un escenari de creixement moderat a mitjà termini, la qual cosa li permet mantenir un missatge prudent que apunta a una primera pujada de tipus en el 4T.

Els emergents, en mode pausa. Les economies emergents s'han vist beneficiades pel missatge de parsimònia de l'últim comunicat de la Fed. No obstant això, el rerefons ge­­neralitzat del bloc emergent és de feblesa. La Xina va anunciar un creixement del PIB del 7,0% interanual en el 1T 2015, el ritme més baix dels sis últims anys, el qual re­­flec­teix, en part, la transformació estructural de l'economia cap a un model més basat en el consum, en el qual el sector serveis gua­­nya protagonisme en detriment de la indústria. Davant la confirmació que la desacceleració és més ràpida del que s'havia anticipat, les autoritats xineses han man­tin­­gut l'es­­tra­­tègia de relaxar les condicions monetàries i financeres per evitar un escenari d'aterratge brusc de l'eco­­no­­mia. Dins el bloc emergent, el Brasil i Rússia con­tinuen sent els països que presenten més riscos, a dife­rència de l'Índia, l'economia de la qual marxa a bon pas.

Milloren les perspectives de creixement a la zona de l'euro, malgrat la falta d'acord amb Grècia. El mes d'abril ha estat testimoni de marcats contrastos en l'evolució
dels mercats financers europeus, fruit de la intensificació dels problemes de liquiditat de Grècia i de l'enquistament de les negociacions entre les autoritats hel·lenes i europees. Els canvis en l'equip negociador podrien marcar un punt d'in­­flexió en aquest episodi, malgrat que el seu im­­pacte so­­bre la millora econòmica de la zona de l'euro ha estat gairebé imperceptible. En aquest sentit, el paper de la política monetària expansiva del BCE és determinant, ja que re­­dueix de manera substancial els tipus d'interès i dóna su­­port a les expectatives d'inflació. A més a més, les mesures que ha pres la institució han impulsat la depreciació de l'euro, la qual cosa ha afavorit les exportacions europees.

L'economia espanyola accelera el ritme de creixement. El PIB va augmentar el 0,9% intertrimestral en el 1T 2015, un ritme d'avanç superior al previst, que ens empeny a re­­visar a l'alça la previsió de creixement per al conjunt de l'any fins al 2,8%. En els últims mesos, els principals organismes nacionals i internacionals han millorat de forma con­­siderable la previsió de creixement per a l'economia es­­panyola, que se situa ara entre el 2,5% i el 3,0%. En aquest interval s'em­­mar­­quen, també, les previsions que va presentar el Govern al Programa d'Estabilitat, en concret del 2,9%. Destaca el fet que, malgrat la millora econòmica pre­­vista, la tònica de reducció del dèficit públic es mantingui per al període 2015-2018 i que, fins i tot, es relaxi lleu­­ge­­ra­­ment el 2017.