L’evolució dels preus, clau per al sector agroalimentari el 2022

Ja s’ha publicat una bona part de les estadístiques referents al 2021, de manera que és un bon moment per fer balanç de l’any que hem deixat enrere. Començant pel sector primari, les dades de la comptabilitat nacional mostren que el valor afegit brut (VAB) en termes reals va recular el 5,5% el 2021, després d’haver registrat un avanç del 4,4% el 2020 i de mostrar un comportament contrari al del conjunt de l’economia (el PIB va avançar el 5,0% el 2021 després de la caiguda del 10,8% del 2020). Així i tot, la lectura d’aquestes dades no ha de ser gaire pessimista, perquè palesen un retorn a la normalitat després d’un funcionament excepcional el 2020. Així, si comparem el nivell del 4T 2021 amb el del 4T 2019, el VAB del sector primari se situa el 2,6% per damunt del nivell previ a la crisi, i la seva contribució al conjunt de l’economia és similar a l’anterior a la pandèmia (el 2,7% del VAB el 2021, en relació amb el 3,4% del 2020 i amb el 2,9% del 2019).

Els Comptes Econòmics de l'Agricultura que publica el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) permeten aprofundir més en els diferents components que conformen el VAB de la branca agrària.¹ Segons aquesta estadística, recollida a la taula de la pàgina següent, el 2021, la producció agrària va augmentar el 7,8% en termes de valor, un increment degut exclusivament a l’encariment dels preus, ja que la quantitat produïda amb prou feines va variar (el 0,2%). La producció agrària inclou, essencialment, la producció vegetal i animal. El 2021, el valor de la producció vegetal va augmentar el 10,7%, arran, sobretot, de l’augment del preu de determinats productes, com l’oli d’oliva, els cereals o les plantes industrials. Per la seva banda, el valor de la producció animal va augmentar el 3,7% (on va destacar la carn d’oví, de caprí i de boví), a conseqüència tant de l’increment de la quantitat produïda com d’un avanç modest dels preus.

Per calcular el valor afegit del sector agrari, cal restar els costos de producció, que, el 2021, van augmentar amb força (el 12,6%), a causa de l’increment dels costos de l’energia (el 34,7%), dels fertilitzants (el 27,4%) i dels pinsos (el 12,6%). A conseqüència de tot això, el valor afegit va augmentar el 3,8% en termes nominals, però l’avanç va ser nul en termes reals.

És evident que l’evolució dels costos de producció condiciona molt la producció del sector agrari i, en alguns casos, arriba a dificultar la viabilitat econòmica de les explotacions. Les dificultats dels agricultors i dels ramaders per traslladar els augments dels costos de producció als preus de venda són un problema derivat, sobretot, de les pròpies característiques del sector: l’atomització dels operadors de la cadena, la rigidesa de la demanda, l’estacionalitat al mercat i el fet que una bona part dels productes són peribles, entre altres factors. Però també és cert que la conjuntura actual, en què es viu un fort augment dels costos de producció, agreuja aquest problema estructural. En aquest sentit, l’aprovació recent de la Llei de la cadena alimentària, que estableix que cada operador de la cadena alimentària ha de pagar a l’operador immediatament anterior un preu igual o superior al cost de producció, hauria d’ajudar a pal·liar aquesta situació, tot i que és aviat per poder-ne avaluar l’efectivitat.

De tota manera, cal tenir en compte que l’alça dels costos de producció i dels aliments no afecta només l’economia espanyola, sinó que és un fenomen d’abast global. Segons el Banc Mundial, els preus agrícoles van augmentar el 23,5% el 2021, un augment que estaria vinculat a l’escassetat de l’oferta, als augments en els costos de les entrades (en especial, el carbó, el gas natural i els fertilitzants) i a una forta demanda de productes bàsics d’alimentació animal a la Xina.² El 2022, l’esclat del conflicte a Ucraïna ha fet augmentar els preus agrícoles als mercats internacionals, i la seva trajectòria és molt incerta, condicionada, a curt termini, per l’evolució del preu de les entrades i, a més llarg termini, per les polítiques de biocombustibles vinculades als esforços per descarbonitzar l’economia global.³

Pel que fa als costos de producció, a part de la forta pujada del preu de l’energia, el preu dels fertilitzants va augmentar el 80,5% el 2021 segons el Banc Mundial (a causa de l’increment de la demanda i de l’escassetat de determinats ingredients químics per a la seva producció), i tot fa pensar que, arran del conflicte a Ucraïna, es mantindran en aquests nivells elevats el 2022. Fonts del sector apunten al fet que la guerra podria agreujar la falta de nitrat d’amoni rus a les plantes fertilitzants i d’altres adobs minerals. L’augment del cost dels fertilitzants que s’ha produït a nivell global és especialment preocupant per al camp espanyol, importador net d’aquesta entrada.

La indústria de l’alimentació ha seguit una tendència ascendent al llarg del 2021, amb un avanç del 3,4% en la producció industrial (en termes reals) i del 8,4% en la xifra de negocis (valor nominal). La fabricació de begudes, més afectada per la pandèmia per la seva major dependència del canal HORECA (hotels, restaurants i cafeteries), ha experimentat una recuperació especialment intensa el 2021 (avanç del 12,3% en la producció industrial i del 13,0% en la xifra de negocis) i supera ja el nivell previ a la crisi, malgrat la mala dada del desembre del 2021, tal com ho mostra el gràfic següent.

Una qüestió que ha generat molta preocupació a la indústria manufacturera en els últims mesos és l’escassetat de subministraments derivada de les disrupcions que estan travessant actualment les cadenes globals de valor, unes tensions que es podrien veure agreujades amb la guerra d’Ucraïna.⁴ Segons l’enquesta de la Comissió Europea sobre els factors que limiten la capacitat de produir, el 25% de les empreses manufactureres espanyoles van esmentar, al gener del 2022, que un factor que limitava la seva capacitat de producció és l’escassetat de materials i/o d’equipament, un percentatge molt superior al rang històric habitual (vegeu el gràfic inferior). A la indústria de l’alimentació, però, només el 5% de les empreses van declarar que patien aquesta escassetat de materials i/o d’equipament, un percentatge dins el rang històric. Així i tot, les empreses alimentàries de diversos països europeus sí que estan patint problemes de subministrament, en especial a Alemanya (el 67%) i a França (el 31%), de manera que és important vigilar aquest element.

L’augment dels costos energètics és l’altre factor principal que perjudica la indústria manufacturera. En el cas de la branca de l’alimentació, l’impacte és relativament limitat, gràcies a la seva menor intensitat energètica en comparació amb altres branques industrials (l’energia representa el 2,2% dels costos intermedis a la indústria alimentària, percentatge que cal comparar amb el 4,3% del conjunt de la indústria manufacturera). Una anàlisi de la sensibilitat dels resultats econòmics del sector a un increment del 50% en els preus del subministrament de gas, d’electricitat i de petroli a Espanya (assumint que els preus de venda no s’ajusten) mostra que la sensibilitat de l’excedent brut d’explotació de la indústria de l’alimentació és clarament inferior al del conjunt de la indústria manufacturera, ja que, en aquest cas hipotètic, recularia el 8%, en relació amb el 16% del conjunt de la indústria manufacturera.

El mercat laboral també evoluciona de forma favorable a la indústria agroalimentària: el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social va augmentar el 3,7% interanual al febrer del 2022 i supera amb escreix el nivell d’ocupació previ a la crisi, gràcies al bon funcionament de la branca de l’alimentació. En l’àmbit de la fabricació de begudes, en canvi, l’ocupació encara es trobava al febrer del 2022 el 3,1% per sota del registre del febrer del 2020.

L’evolució és menys favorable per a l’afiliació al sector primari, d’acord amb les majors dificultats que travessa el sector. Així, el nombre d’afiliats va recular el 4,1% interanual al febrer del 2022 i es troba el 2,1% per sota del nivell d’ocupació del febrer del 2020. A partir del març, la contractació al sector primari vindrà marcada per l’aplicació de la reforma laboral, aprovada recentment, un dels principals objectius de la qual és reduir l’elevada temporalitat del mercat laboral espanyol. El sector primari té una taxa elevada de temporalitat (el 53%), intrínseca a les pròpies circumstàncies de l’activitat agrària i de les activitats de temporada, i s’haurà d’adaptar a les noves modalitats de contractació previstes (contracte fix discontinu o contracte temporal només per a situacions previsibles i de durada reduïda i delimitada, durant un total de 90 dies).

Per analitzar l’evolució del sector agroalimentari des del costat de la demanda, calculem indicadors de la despesa nominal en alimentació i en restauració a partir dels pagaments amb targetes als TPV de CaixaBank, que també ens permeten diferenciar les targetes espanyoles i les emeses a l’estranger per aproximar l’impacte del turisme internacional sobre el canal HORECA.

La despesa amb targetes espanyoles als supermercats i a les grans superfícies d’alimentació va augmentar un significatiu 36% el 2020 i va recular només l’1,1% el 2021, de manera que es va mantenir en un nivell elevat.5Aquesta tònica positiva s’ha mantingut des de l’inici d’enguany (el +5,5% interanual al febrer). D’altra banda, la despesa amb targetes espanyoles als restaurants es va recuperar amb vigor el 2021 i va superar el nivell del 2019 (el +13,5%), gràcies al relaxament de les restriccions, a l’auge del turisme domèstic, en detriment dels viatges internacionals, i a l’aflorament de la demanda embassada.

No obstant això, la recuperació de la despesa amb targetes estrangeres en restauració encara és incompleta (el –22,6% el 2021, en relació amb el 2019). En positiu, destaca el fet que l’última onada d’infeccions amb la variant òmicron va tenir un impacte modest sobre el turisme internacional (al desembre, van arribar a Espanya gairebé 2,95 milions de turistes, el 31,5% per sota de la xifra del desembre del 2019, en relació amb la caiguda del 28,1% del novembre) i, al gener, ja donava senyals de recuperació, la qual cosa ens feia ser optimistes sobre la temporada turística del 2022.⁶ No obstant això, l’esclat de la guerra a Ucraïna pot causar un alentiment del turisme dels països europeus, que són els principals emissors de turistes a Espanya. De tota manera, la percepció d’Espanya com una destinació segura, en relació amb altres competidors del Mediterrani, podria mitigar l’impacte final.

Així, doncs, les dades a temps real mostren una evolució molt positiva de la despesa en alimentació fins al febrer. No obstant això, l’alça dels preus dels aliments que paga el consumidor final redueix el poder adquisitiu dels compradors i pot acabar reduint el consum real. En efecte, segons l’índex de les vendes al detall de l’INE, les vendes en alimentació van augmentar el 0,9% interanual al desembre del 2021 a preus corrents (valor nominal), però van recular el 2,5% a preus constants (en termes reals). En aquest mes, les dades de l’IPC ja mostraven un fort repunt del preu dels aliments no elaborats (el 6,5% interanual) i dels aliments elaborats (el 3,5%), de manera que els aliments van contribuir en 1,2 punts a la inflació general del 6,5% al final de l’any passat. De llavors ençà, s’han intensificat les pressions inflacionistes, i les perspectives no conviden a l’optimisme arran del nou xoc energètic i de l’alça dels preus dels productes agrícoles als mercats internacionals.

Espanya és una gran potència exportadora de productes agroalimentaris: amb una quota mundial del 3,9%, ocupa la quarta posició a la UE (per darrere dels Països Baixos, d’Alemanya i de França) i la setena a nivell mundial.⁷ Durant la pandèmia, les exportacions agroalimentàries van accelerar el pas i van créixer el 4,0% el 2021 i l’11,2% el 2021, fins als 59.000 milions d’euros. Així, el sector agroalimentari va aportar el 18,6% del total d’exportacions de béns espanyols el 2021, 1,1 punts més que el 2019. Les importacions agroalimentàries, en canvi, van recular el 2020 (el –5,6%), i, malgrat repuntar el 15,8% el 2021, el superàvit exterior de béns agroalimentaris es va situar en l’1,5% del PIB (en relació amb l’1,1% del 2019).

Gairebé tots els productes amb un pes significatiu van augmentar les exportacions el 2021. En aquest sentit, destaca en positiu el repunt de les exportacions d’oli d’oliva (el 16,5%), al qual dediquem un article en aquest mateix Informe Sectorial, i de vi (el 10,0%). També cal esmentar el bon funcionament dels mol·luscos (el 48%) i del peix (el 26,0%), productes que havien reculat de forma significativa el 2020. Hi ha dues notables excepcions a aquesta tònica positiva: els cítrics (el –2,4%), perquè les vendes a les destinacions europees es veuen afectades per la forta importació de cítrics sud-africans, i la carn de porc (el –2,6%), les exportacions de la qual s’han alentit de manera significativa al llarg de l’any, fins a caure el 19% en el 4T 2021, després del fort repunt que van registrar el 2020 (el 27,8%), arran de l’extraordinari creixement de la demanda de la Xina, propiciada per una producció domèstica greument afectada per la pesta porcina africana. El 2021, les exportacions espanyoles de carn de porc cap a la Xina van recular de manera significativa (el –20,2%), un descens que només va poder ser compensat, en part, per l’augment de les exportacions de porcí a altres destinacions (l’11,6%). De cara al futur, l’elevada dependència del mercat xinès (destinació del 40% de les exportacions de carn de porc) és un element de vulnerabilitat del sector davant la recuperació de la cabanya porcina xinesa i de la seva capacitat de producció domèstica.

Les relacions comercials amb Rússia ja s’havien reduït de forma considerable des del 2014 pel «veto rus» a la importació de productes agrícoles europeus, de manera que, el 2021, només el 0,4% de les exportacions agroalimentàries espanyoles es van destinar a Rússia (en relació amb el 2,2% del 2012). Les exportacions de productes agroalimentaris cap a Ucraïna també són poc significatives (el 0,3% del total) (vegeu la taula següent).

No obstant això, la guerra a Ucraïna afectarà de manera directa el sector agroalimentari, perquè Rússia i Ucraïna són grans exportadors de productes agraris a nivell mundial (vegeu les quotes al gràfic superior). En particular, el camp espanyol té una dependència elevada de les importacions de cereals (farines i alimentació animal), d’oli de gira-sol (utilitzat a la indústria agroalimentària, per exemple, en les conserves i en l’elaboració de tota mena d’aliments processats) i d’adobs minerals (fertilitzants). En concret, el 29,7% del blat de moro, el 19,3% del sègol, el 4,8% de l’ordi, el 63% de l’oli de gira-sol i el 8,6% dels adobs minerals importats el 2021 van procedir de la regió.

A la taula següent⁸ es mostra el pes de les importacions d’aquests productes en la demanda domèstica estimada. El més destacable és l’elevada dependència de l’oli de gira-sol d’Ucraïna, perquè la producció domèstica és relativament baixa i perquè les possibilitats de substituir-lo per altres productors són escasses, ja que Ucraïna i Rússia copen gairebé el 80% de les exportacions mundials d’aquest oli. L’alternativa seria utilitzar greixos vegetals alternatius, com l’oli de soia, de palma o de colza, els preus dels quals estan repuntant als mercats internacionals, o l’oli d’oliva, del qual Espanya és el primer productor mundial.

Pel que fa als cereals, la major dependència és el blat de moro, que podria afectar la producció de pinsos i dels productes de molineria (farines i derivats). En aquest cas, hi ha la possibilitat de proveir-se d’altres productors alternatius (l’Argentina, els EUA o el Canadà).⁹ En tot cas, el preu dels cereals als mercats internacionals està repuntant de forma notable arran del conflicte, i això encarirà la factura.

Finalment, el camp espanyol també té una dependència elevada de les importacions d’adobs minerals de Rússia. La nova alça dels preus dels fertilitzants se suma a una tendència alcista dels costos de producció que ja va afectar greument el sector agrari el 2021.

Atesa l’elevada incertesa, encara és prematur valorar fins a quin punt el sector agroalimentari es veurà afectat per tots aquests canals i les mesures que es prendran per pal·liar aquest impacte. En funció de la durada del conflicte, de l’àmbit geogràfic en què es desenvolupi i de les sancions i contrasancions que s’imposin, l’impacte serà més o menys sever.

Les excel·lents xifres del sector exterior posen de manifest l’elevada competitivitat exterior de la qual gaudeix el sector agroalimentari espanyol. Una qüestió que preocupa en aquest context d’elevades pressions inflacionistes és que el diferencial d’inflació amb altres grans productors pugui arribar a perjudicar aquesta competitivitat. Així mateix, a mitjà termini, un dels desafiaments del sector perquè les exportacions continuïn sent un motor de creixement serà promoure una major sostenibilitat dels processos productius, per mitigar l’impacte mediambiental que comporta aquesta activitat. En aquest sentit, els fons NGEU, canalitzats a través del component 3 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i del PERTE agroalimentari, seran un revulsiu per a la inversió en innovació i per a la transformació digital i donaran suport a la transició cap a un sistema alimentari sostenible, competitiu i resilient.

Així, el component 3 del PRTR, dedicat a la transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer, contempla una inversió de 1.512,8 milions d’euros (dels quals 1.051 milions d’euros sota el Mecanisme de Recuperació i Resiliència). El pla es basa en quatre pilars fonamentals, entre els quals hi ha la millora de l’eficiència en regadius, per aconseguir un millor ús dels recursos hídrics, un àmbit al qual dediquem el segon article d’aquest Informe Sectorial. El pla, a més a més, contempla l’impuls de la sostenibilitat i de la competitivitat de l’agricultura i de la ramaderia, una estratègia de digitalització del sector agroalimentari i del medi rural, i la modernització del sector pesquer.

D’altra banda, el PERTE agroalimentari, aprovat el 8 de febrer del 2022 i dotat amb 1.002,91 milions d’euros fins al 2023, va dirigit a transformar la cadena agroalimentària cap a una major competitivitat, sostenibilitat, traçabilitat i seguretat alimentària. Es compon de tres eixos: (i) un paquet de suport específic per a la indústria agroalimentària (400 milions d’euros); (ii) mesures concretes per donar suport al procés d’adaptació digital i perquè aquesta s’estengui a tots els agents que formen part de la seva cadena de valor (454,35 milions d’euros), i (iii) mesures específiques de suport a la innovació i a la recerca per acabar tenint un sector agroalimentari competitiu en totes les baules (148,56 milions d’euros).