L’ús de l’aigua en l’agricultura: avançant en la modernització del regadiu i en la gestió eficient de l’aigua

La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua. 

Contingut disponible en
6 d'abril de 2022
p18

La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua. El canvi climàtic requereix un ingent esforç per adaptar el regadiu espanyol a les noves circumstàncies, i, en aquest sentit, les inversions dels fons Next Generation EU (NGEU) seran un gran suport. Uns fons que, en aquest àmbit, tenen com a objectiu principal modernitzar els regadius i millorar-ne l’ús, promovent l’estalvi d’aigua i l’eficiència energètica mitjançant sistemes de reg més eficients, sistemes de generació d’autoconsum elèctric amb fonts d’energia renovables o utilitzant fonts d’aigua no convencional, com aigües residuals regenerades o dessalinitzades. 

L’escassetat d’aigua, un repte per a l’agricultura global

L’aigua és un recurs crucial per a l’agricultura. A escala mundial, el 72% de totes les extraccions d’aigua dolça es destinen al sector agrari. De la resta, el 12% es destina a la indústria i a la producció d’energia i el 16% al consum humà de manera directa. La FAO calcula que, el 2050, l’agricultura haurà de produir gairebé el 50% més d’aliments, de fibres i de biocombustibles que el 2012 per satisfer la demanda mundial.11 Un objectiu difícilment assolible si no s’incrementa la superfície destinada al regadiu tenint en compte la seva major productivitat: l’agricultura de secà produeix el 60% dels aliments del món i ocupa el 80% de les terres conreades, mentre que el regadiu produeix el 40% en el 20% de les terres.

  • 11. La FAO preveu un increment de la demanda de biocombustibles, motivat pel menor ús de combustibles fòssils, i un augment en el consum d’aliments davant el creixement de la població mundial, la major urbanització i el canvi d’una dieta basada principalment en midó a una demanda creixent de carn i de productes lactis, que consumeixen més aigua, a mesura que augmentin els ingressos en molts països. Vegeu l’Informe SOLAW, «L’estat dels recursos de terres i aigües del món per a l’alimentació i l’agricultura», FAO (2021).
L’aigua és un bé imprescindible per a l’agricultura. El canvi climàtic està convertint l’aigua en un recurs més escàs i impredictible.

La intensificació agrícola exerceix una tensió creixent sobre els recursos d’aigua dolça, que es veu agreujada per les conseqüències del canvi climàtic. En moltes regions del món, incloses algunes espanyoles (vegeu el mapa inferior), l’aigua està sotmesa a nivells alts d’estrès hídric.12 Així mateix, a mesura que s’intensifiquin els efectes del canvi climàtic, és probable que els nivells d’estrès hídric augmentin a les àrees actualment més estressades. A Espanya, es preveu una reducció de recursos hídrics en general més intensa cap al sud peninsular i als arxipèlags.13

  • 12. Es considera estrès hídric «alt» quan, de mitjana, es retira més del 40% de l’oferta d’aigua disponible cada any i on la demanda d’aigua és més alta que la quantitat disponible durant un cert període de temps. Espanya és un dels 44 països amb nivells «alts» d’estrès hídric (World Resources Institute, 2019).
  • 13. Vegeu «Evaluación del impacto del cambio climático sobre los recursos hídricos y sequías en España», CEDEX, 2017.
La gestió integrada de l’aigua ha de fer compatible l’assoliment dels objectius ambientals amb els objectius socioeconòmics.
p 17

Aquesta greu situació fa imprescindible un sistema de planificació i de gestió integrada dels recursos hídrics que garanteixi el subministrament en quantitat i en qualitat suficient, sota criteris de sostenibilitat, d’adaptació al canvi climàtic i alineat amb els principis de l’economia circular. Així mateix, la gestió de l’aigua ha de promoure el compliment dels objectius mediambientals marcats per la UE en el Pacte Verd Europeu i en la Directiva Marc de l’Aigua i l’assoliment dels objectius marcats per l’Agenda 2030 de Nacions Unides en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6 (ODS6, Garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tothom).

La importància del regadiu a Espanya

A Espanya, el sector agrícola acapara el 82,1% dels usos d’aigua (les llars utilitzen el 12,8%, i el 5,1% restant es destina a les altres activitats econòmiques).14 En efecte, el regadiu és un element bàsic del nostre sistema agroalimentari: la superfície regada a Espanya va representar el 22,9% de la superfície de cultiu el 2021 (el 7,8% de la superfície geogràfica total), però la seva producció contribueix en una mica més del 50% a la producció vegetal final. Sense cap mena de dubte, el regadiu és el pilar fonamental en què descansa el potencial productor i exportador del sector hortofructícola: Espanya és el primer exportador de fruites i d’hortalisses de la UE i un dels tres primers exportadors mundials, al costat de la Xina i dels EUA, una posició destacada que li ha conferit la denominació d’«horta d’Europa».

  • 14. Dades del compte satèl·lit de l’aigua (INE) del 2010, última dada disponible. Una gran part de l’aigua utilitzada pel sector agrari es destina a regadiu. El consum d’aigua per part de la ramaderia és escàs. No obstant això, l’efecte que la producció i la gestió dels residus ramaders pot tenir sobre les masses de l’aigua té una gran importància.
El regadiu ha experimentat un procés continuat de modernització, que comporta l’expansió progressiva de les tècniques de reg eficient.

Als gràfics següents es pot observar l’augment significatiu de la superfície de regadiu a Espanya entre el 2004 i el 2021, un increment de més de mig milió d’hectàrees fins a assolir els 3,9 milions de l’actualitat.15 Durant aquest període, però, el consum d’aigua del sector agrari s’ha mantingut força estable (o, fins i tot, ha tendit a recular lleugerament), gràcies al notable esforç de modernització dels regadius. En efecte, al llarg d’aquests anys, ha augmentat la superfície regada mitjançant el sistema de reg localitzat (degoteig), una tècnica molt més eficient i amb una demanda d’aigua molt continguda, en detriment del sistema de gravetat, amb un consum d’aigua molt més gran. El sistema d’aspersió, un sistema més propi de cultius herbacis, també s’ha anat implantant al llarg d’aquests anys. 

  • 15. Aquest increment del regadiu ha anat acompanyat del desenvolupament d’infraestructures hidràuliques, com els embassaments i els transvasaments, fonamentals per al transport i per a la regulació de l’aigua.

La superfície de regadiu ha augmentat notablement

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:59

Distribució d’aigua a les explotacions agrícoles per tècniques de reg

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:59

Aquesta expansió de les tècniques de reg més eficients reflecteix una coherència amb les polítiques de regadiu desenvolupades en els últims anys, encaminades a assolir una agricultura sostenible i eficient. Però, com ja s’ha apuntat, la modernització dels regadius no ha anat acompanyada d’un estalvi d’aigua en agregat, perquè molt sovint la intensificació dels cultius, amb l’obtenció d’un major rendiment per m³ d’aigua utilitzat, es dona simultàniament amb la disminució dels retorns de reg a les masses d’aigua.16

Per tipus de cultiu, les majors superfícies posades en regadiu el 202117 van ser: els cultius de cereals de gra, que van representar el 24,1% del total de la superfície regada, seguits de l’oliverar (el 22,6%), dels fruiters no cítrics (el 10,6%) i de la vinya (el 10,3%). Aquests tres tipus de cultiu són els que han experimentat un major creixement de la superfície regada entre el 2004 i el 2021, amb l’increment destacat de l’oliverar, que ha sumat gairebé 400.000 hectàrees. D’altra banda, si s’analitza la superfície de regadiu en el total de cada grup de cultius, es pot observar que el reg és majoritari en alguns d’ells, com els cítrics i les hortalisses (el 93,7% i el 88,4%, respectivament).

Les tècniques de reg utilitzades depenen, en gran part, de la mena de cultiu. Així, el reg per gravetat s’utilitza, principalment, per als cereals i per a les plantes farratgeres, amb el 45,0% i el 53,4% de les respectives superfícies de cultiu en regadiu. El reg per aspersió destaca, fonamentalment, en els tubercles (el 77,9%) i en altres cultius herbacis, com lleguminoses, plantes industrials i cereals. Finalment, el reg localitzat (degoteig) és el sistema majoritari en els cultius llenyosos, com l’oliverar, la vinya i els fruiters, cítrics i no cítrics. Al grup de les hortalisses també destaca el sistema de reg localitzat (el 52,2%), en què s’inclou també la superfície d’hivernacle.

  • 16. Els retorns de reg són tots els fluxos d’aigua que provenen del regadiu i que retornen als rius, a les aigües subterrànies, etc.
  • 17. Dades de l’«Encuesta sobre Superficies y Rendimientos de Cultivos» (ESYRCE, 2021) i de l’«Análisis de los regadíos españoles, año 2020», publicats pel MAPA.
p 20
Notables diferències regionals en el regadiu

L’extensió del regadiu, l’especialització de cultius i les tècniques de reg mostren una notable diversitat geogràfica (vegeu la taula inferior). Així, per exemple, a les regions del nord, la pluviometria abundant fa innecessari, en molts casos, el reg, mentre que l’altiplà, amb més deficiència hídrica, ostenta una participació moderada en el regadiu. La Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia són les comunitats autònomes amb un major percentatge de superfície agrícola en regadiu (al voltant del 40%) i s’especialitzen, com és ben sabut, en la producció de fruites i d’hortalisses, que sol utilitzar tècniques de reg localitzat.

Andalusia és la segona comunitat amb un major percentatge de reg en proporció de la seva superfície geogràfica (el 12,9%), amb presència destacada de l’oliverar, de reg localitzat. A Castella i Lleó, predomina la producció de cereals mitjançant reg per aspersió i automotriu i, a Castella-la Manxa, predomina la vinya (el 51% de la superfície de reg de la comunitat es destina a aquest cultiu) amb reg localitzat. El reg per gravetat es localitza, majoritàriament, en els regadius de la conca de l’Ebre (Catalunya, Aragó i Navarra) en cultius herbacis.

p 21
p 22

El rendiment del regadiu és, naturalment, superior al del secà, amb notables diferències entre tipus de cultius i regions. Cal tenir en compte que les diferències regionals de rendiment poden arribar a ser molt importants en determinats cultius, fins i tot entre parcel·les localitzades a una certa proximitat, ja que, a més del reg, molts altres factors incideixen en el rendiment (orientació de la parcel·la, factors ambientals, fertilitzants, etc.). A tall d’exemple, la taula següent mostra el rendiment mitjà del regadiu i del secà, mesurat com el nombre de quilos de producció per hectàrea, de tres cultius representatius i molt estesos en la geografia espanyola: el raïm de transformació (vi), l’oliva d’almàssera (oli d’oliva) i el blat tou.

p 23
El rendiment del regadiu és superior al del secà, amb notables diferències entre tipus de cultius i regions.
Els fons NGEU: un nou impuls a la modernització del regadiu

El Pla per a la millora de l’eficiència i la sostenibilitat en regadiu (inversió 1 del Component 3 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, PRTR) contempla la inversió de 563 milions d’euros en la modernització de més de 100.000 hectàrees de regadius existents.18 El 2021, ja es van mobilitzar uns 260 milions d’aquesta partida, que corresponen a la primera fase del programa de modernització de regadius que executa la Societat Estatal d’Infraestructures Agràries (Seiasa). El Pla prioritza les actuacions amb un impacte elevat sobre la sostenibilitat ambiental o amb un component innovador important, com la incorporació de tecnologies i d’eines digitals a les comunitats de regants per assolir un reg més eficient.19 Pel que fa a les actuacions amb un elevat impacte mediambiental, es prioritzen les actuacions de modernització de regadius que incloguin la generació d’autoconsum elèctric amb fonts d’energia renovable, utilitzant, per exemple, les infraestructures de canalització de l’aigua per generar energia elèctrica, o bé actuacions que utilitzin fonts d’aigua no convencionals, com les aigües residuals regenerades o les aigües dessalinitzades.20

  • 18. Aquesta quantitat puja a 704 milions d’euros si s’inclouen les aportacions previstes de les comunitats de regants.
  • 19. El Sistema d’Informació Agroclimàtica per al Regadiu (SiAR) ofereix informació sobre les demandes hídriques dels cultius amb reg i permet l’optimització en l’ús de recursos hídrics.
  • 20. Vegeu MITECO (2020), «Fomento de la reutilización de las aguas residuales – Informe complementario».
Els fons NGEU prioritzen les modernitzacions de regadius amb més impacte ambiental i que incorporin l’ús de noves tecnologies.
p24

La modernització dels regadius hauria d’ajudar a complir la normativa comunitària Directiva Marc de l’Aigua, ja que contribueix a la protecció de les aigües superficials mitjançant la reducció de la seva extracció per a reg. A més a més, també pot ajudar a complir els objectius de la Directiva de Nitrats21 i els de reducció de la contaminació del sòl per l’ús de fitosanitaris, ja que la implantació de sistemes de reg per aspersió i per degoteig permeten una aplicació en l’aigua de reg de fertilitzants i fitosanitaris en la dosi estrictament necessària i en el moment en què el cultiu la necessita. L’ús d’aigües regenerades, que ja contenen nutrients, també permetria una reducció en l’ús de fertilitzants. Tot això seria coherent amb les polítiques de la UE emmarcades dins el Pacte Verd Europeu, com són l’estratègia De la Granja a la Taula o l’estratègia europea d’adaptació al canvi climàtic.

El PRTR també compta amb un important impuls reformista, que acompanya el pla d’inversions. En aquest àmbit, el Govern proposa establir la Taula Nacional del Regadiu, un mecanisme de governança a nivell nacional que permeti a tots els representants de les Administracions públiques i als sectors afectats promoure i facilitar la cooperació, la consulta i l’intercanvi d’informació sobre tots els aspectes relacionats amb el regadiu. D’altra banda, es crearà l’Observatori de la Sostenibilitat del Regadiu, que tindrà com a funció proporcionar dades objectives sobre l’impacte econòmic, social i ambiental dels regadius sobre el territori.22

En definitiva, el regadiu és essencial per a la producció agrària, és clau per a la seguretat alimentària i és un pilar fonamental del desenvolupament rural. La seva modernització ha estat la gran aposta per aconseguir una agricultura competitiva, rendible i eficient en el consum de l’aigua. Amb visió de futur, els escenaris de canvi climàtic per a Espanya preveuen una menor disponibilitat d’aigua (amb una reducció entre el 12% i el 40% dels recursos hídrics disponibles, segons les regions, abans del final del segle) i una distribució més irregular de les pluges, de manera que és imprescindible continuar millorant l’eficiència i la sostenibilitat del regadiu.

  • 21. Al desembre del 2021, la Comissió Europea va decidir enviar Espanya el TJUE per no haver adoptat prou mesures en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Els fluxos de retorn de reg es consideren els majors contribuents difusos (no puntuals) de la contaminació de les aigües superficials i subterrànies.
  • 22. El 9 de març del 2022, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va treure a consulta pública el projecte de reial decret de creació de la taula i de l’observatori del regadiu.