Resiliència i creixement del sector agroalimentari durant la pandèmia

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància del sector agroalimentari com a pilar essencial de l’economia espanyola. Durant els mesos de confinament, tota la cadena alimentària (que inclou els agricultors, els ramaders, els pescadors, les cooperatives i la indústria alimentària, els majoristes, el comerç minorista, la distribució o la logística) es va haver d’adaptar ràpidament per garantir el proveïment d’aliments a la població. En retrospectiva, és de justícia destacar l’excel·lent resposta de tot el sector per superar aquest repte.

Contingut disponible en
p 2
  • Els indicadors econòmics disponibles mostren que el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, en l’àmbit laboral, el sector ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.
  • La pandèmia ha generat un canvi notable en els patrons de consum alimentari de les famílies espanyoles: el consum a la llar ha guanyat pes. De fet, durant les setmanes de confinament, el consum fora de la llar es va enfonsar (és a dir, en el canal HORECA: hotels, restaurants i cafeteries). També ha augmentat l’ús del comerç electrònic en la compra d’aliments, en part per minimitzar els desplaçaments i el contacte entre persones. Les dades internes de despesa amb targetes als TPV de CaixaBank ens permeten analitzar amb detall aquests patrons. Així, malgrat el bon funcionament del sector agroalimentari en conjunt, observem que l’aturada del turisme estranger continua perjudicant els establiments de restauració orientats al client internacional i, en conseqüència, els subgrups de productes agroalimentaris destinats a aquests establiments per al seu consum final.
  • D’altra banda, no és possible comprendre el bon funcionament relatiu del sector agroalimentari durant la crisi sense tenir en compte el sector exterior. Una gran part de la producció del sector es destina a l’exportació –al voltant de 50.000 milions d’euros–, fins al punt que Espanya és la quarta economia exportadora del sector a la Unió Europea i la setena a nivell mundial. Amb la crisi, les exportacions del sector agroalimentari s’han incrementat de forma generalitzada, tot i que destaca el repunt de les exportacions de cítrics a Europa i de carn de porcí a Àsia.
  • El bon posicionament dels productes agroalimentaris espanyols als mercats internacionals és fruit de l’esforç d’internacionalització dels últims anys i reflecteix l’elevat nivell de competitivitat del sector en relació amb altres països productors. Però si alguna cosa ha demostrat la situació que estem travessant és que les empreses més digitalitzades estan més preparades per adaptar-se a un entorn canviant. Així, per ser encara més competitiu, el sector ha d’aprofitar els avantatges que ofereixen les noves tecnologies digitals en totes les baules de la cadena alimentària. Al mateix temps, la transformació digital també ofereix vies per abordar els principals reptes del sector. Per exemple, les tècniques d’agricultura de precisió permeten millorar la productivitat dels cultius i potencien la sostenibilitat del sector, ja que propicien un ús més eficient de l’aigua i de l’energia.
  • En definitiva, la revolució tecnològica del segle XXI està transformant un sector  agroalimentari que cada vegada s’assembla menys a la imatge tradicional que en tenim. El futur ens portarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.
Etiquetas