El consum a Espanya: superant el pitjor de la pandèmia

El consum a Espanya es recupera a més velocitat que en crisis anteriors. Això es posa de manifest en el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes. A l’octubre, el nostre indicador de consum se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.

Contingut disponible en
p2

El consum a Espanya es recupera a més velocitat que en crisis anteriors. Això es posa de manifest en el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes. A l’octubre, el nostre indicador de consum se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019. L’aixecament de la majoria de restriccions en el 2T 2021 va preparar el terreny per a la recuperació del consum,1 en especial als sectors més afectats per les restriccions (oci, restauració i turisme), tal com ho recull el nostre monitor de consum. Així mateix, el 2021, aquesta recuperació s’ha vist secundada per l’activació de la demanda embassada que es va acumular durant els mesos més durs de la pandèmia i per la notable millora del mercat laboral i de la confiança del consumidor, elements que continuaran impulsant el consum el 2022 i el 2023.

  • 1. Per conèixer més detalls sobre quins sectors s’han beneficiat més d’aquest rebot en el consum, vegeu l’article «Quins sectors s’han beneficiat més de la demanda embassada?», en aquest mateix informe.
Els factors de fons conviden a l’optimisme el 2022 i el 2023

L’enfonsament del consum durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19 va ser molt superior al viscut durant la crisi financera i del deute sobirà del 2008-2014. Això és degut, en gran part, al fet que els factors que van deprimir el consum durant els dos períodes recessius són molt diferents. Durant les crisis del 2008-2014, els determinants més importants van ser la caiguda de la renda bruta disponible i, en menor mesura, l’augment de la incertesa associada a l’evolució de la situació econòmica.2 En canvi, durant la crisi del 2020, les principals protagonistes han estat les restriccions a l’activitat i a la mobilitat (vegeu el gràfic de la pàgina següent).3

  • 2. Vegeu el Dossier «La recuperació del consum a Espanya: factors explicatius i perspectives», a l’Informe Mensual del mes d’octubre del 2017.
  • 3. Les contribucions a la variació del consum real s’obtenen a partir d’un model senzill de primeres diferències estimat mitjançant mínims quadrats ordinaris, on les variables explicatives (les tres primeres expressades en termes reals) són la renda bruta disponible, la riquesa financera, el tipus d’interès (euríbor a 12 mesos) i la confiança del consumidor. Seguint les metodologies del BCE i del Banc d’Espanya, la contribució de les restriccions s’estima com el residu del model (corregit pel seu error de previsió històric). Vegeu «COVID-19 and the increase in household savings: precautionary or forced?», al Butlletí Econòmic del BCE, 06/2020, i «El ahorro de los hogares durante la pandemia y sus posibles efectos sobre la reactivación futura del consumo», al Butlletí Econòmic 1/2021 del Banc d’Espanya.

Espanya: determinants del consum de les llars

Contribució a la variació intertrimestral del consum real (p. p.)
Espanya: determinants del consum de les llars
Notes: (*) Variació intertrimestral (%). Dades en termes reals. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, del Banc d’Espanya i del BCE.

Despesa presencial de targetes espanyoles als TPV de CaixaBank en funció del tipus de comerç

Última actualització: 16 desembre 2021 - 16:41

En els propers trimestres, la demanda embassada jugarà un paper especialment important en les rendes altes, que són les que van generar més excés d’estalvi durant el 20204 i, segons les nostres estimacions, són les que encara tenen un matalàs més ampli per mantenir un ritme de creixement del consum relativament elevat per als seus estàndards. En concret, estimem que, el 2021, han materialitzat en forma de consum menys de la meitat de l’excés d’estalvi que van acumular,5 de manera que tenen marge perquè el seu consum continuï creixent de manera notable el 2022.6

Pel que fa mercat laboral, esperem que la seva recuperació es consolidi i que acabi tancant el 2022 i el 2023 amb un creixement de l’ocupació del 2,7% i del 2,1%, respectivament. Aquest serà l’element clau sobre el qual es continuarà basant el creixement de la renda de les llars, que esperem que registri un augment del 8,5% acumulat en el període 2022-2023.

Un altre element que també contribuirà al creixement del consum és la millora en la confiança del consumidor, que s’ha recuperat de forma molt notable, gràcies, sobretot, a la reeixida campanya de vacunació. Malgrat que no descartem que es puguin produir noves onades de contagis, confiem que la pressió hospitalària es mantindrà delimitada en els propers mesos, gràcies a l’efectivitat de les vacunes i a l’elevat percentatge de població vacunada que s’ha assolit a Espanya. Això hauria de permetre que, en els propers mesos, no s’hagin d’aplicar restriccions a la mobilitat i a l’activitat tan severes com les de la primavera passada. Aquesta és una de les principals hipòtesis que sustenta el nostre escenari macroeconòmic. En aquest sentit, un dels principals riscos que l’envolten és l’eventual aparició de noves variants del virus que redueixin l’efectivitat de les vacunes.

A més dels tres factors esmentats més amunt, també creiem que el consum rebrà el suport del manteniment d’unes condicions financeres acomodatícies, ja que no esperem que el BCE comenci a apujar els tipus d’interès fins al 2024.7 Tot això afavorirà la nova producció de crèdit al consum per finançar, sobretot, l’adquisició de béns duradors. Finalment, el pla de recuperació europeu NGEU també impulsarà el consum en els propers trimestres. El pla de recuperació i transformació europeu té com un dels principals objectius fomentar la mobilitat sostenible i la rehabilitació d’habitatges per promoure l’estalvi energètic, la qual cosa també esperonarà el consum de béns duradors, com, per exemple, cotxes elèctrics i aparells de climatització més eficients energèticament.

  • 4. Vegeu l’article «Consum i demanda embassada: quin és el perfil del consumidor estrella en la recuperació?», en aquest mateix informe.
  • 5. Vegeu l’article «Endeutar-se o no endeutar-se: un dilema que depèn de l’estalviat durant la pandèmia», en aquest mateix informe.
  • 6. Des de CaixaBank Research, estimem que la demanda embassada contribuirà en 1,2 p. p. al creixement del PIB el 2022.
  • 7. La nostra previsió de l’euríbor a 12 mesos per al 2022 i per al 2023 és del –0,35% i del –0,27%, respectivament.
Els frens a la recuperació

Malgrat que esperem que la recuperació del consum continuï sent sòlida en els propers anys, en els últims mesos, han aparegut alguns frens que l’enterboliran una mica. D’una banda, durant la segona part de l’any, els preus de l’energia, tant de l’electricitat com dels combustibles, han pujat de manera acusada. L’augment d’aquests preus redueix el poder de compra de les llars, la qual cosa acaba limitant la capacitat de recuperació del consum. Malgrat que esperem que els preus de l’energia es vagin normalitzant al llarg del 2022, preveiem que l’impacte sobre el creixement del consum en aquest any se situarà al voltant dels 0,7 p. p.8

D’altra banda, el fort augment de la demanda a nivell internacional en els últims mesos ha generat colls d’ampolla en les cadenes globals de distribució, la qual cosa limita la capacitat de recuperació de l’oferta. D’aquesta manera, en els propers mesos, el creixement del consum també es veurà limitat per l’allargament dels terminis de lliurament que es produeixen en alguns productes de gran consum, com els vehicles, i per l’alça de preus a causa dels desajustaments entra l’oferta i la demanda en alguns sectors. De tota manera, d’acord amb els últims indicadors disponibles, esperem que aquestes restriccions es comencin a esvair a partir del 2T 2022, de manera que esperem que l’impacte final sobre la recuperació del consum sigui limitat.9

En definitiva, els frens que han aparegut recentment afebliran una mica el vigor de la recuperació del consum, però els factors de fons que li donen suport són sòlids, de manera que esperem que el consum registri taxes de creixement relativament elevades tant el 2022 com el 2023, el 5,7% i el 3,6%, respectivament.

  • 8. Estimació a partir de un model semiestructural d’equilibri general amb 9 equacions estimades i 14 equacions auxiliars que, a curt termini, està determinat per la demanda, mentre que, a llarg termini, la demanda i l’oferta agregades s’igualen. Per a més detalls, vegeu «Model semiestructural de CaixaBank Research per a Espanya», Document de Treball 01/21.
  • 9. Segons les estimacions de CaixaBank Research, els colls d’ampolla restaran 0,3 p. p. al creixement del PIB el 2022.

Malgrat que a un ritme més moderat, esperem que el creixement del consum continuï sent dinàmic els pròxims anys, gràcies al suport de diversos factors, com la mobilització de la demanda embassada durant la pandèmia, la recuperació del mercat laboral, la millora de la confiança del consumidor, el manteniment d’unes condicions financeres acomodatícies i l’impuls generat pels fons Next Generation EU. Així, malgrat que han aparegut alguns factors que enterboliran la recuperació, com la crisi energètica i les tensions en les cadenes globals de distribució, esperem que el ritme de creixement del consum acabarà sent dinàmic els dos pròxims anys, amb un avanç del 5,7% el 2022 i del 3,6% el 2023.

Etiquetas