Un cop dur per a un sector ben posicionat

És inevitable que el sector promotor i el sector constructor, molt sensibles a les condicions econòmiques i al clima de confiança, experimentin una contracció notable enguany. Preveiem un descens notable dels visats d’obra nova i un fort impacte sobre l’ocupació al sector de la construcció. Així i tot, la naturalesa del xoc i la situació en què es trobava el sector abans de l’arribada de la COVID-19, molt més favorable que una dècada enrere, ofereixen una certa confiança sobre la seva capacitat de recuperar-se.

Contingut disponible en
p 19
Impacte a la activitat constructora

L’activitat constructora es va veure directament afectada al llarg de l’estat d’alarma, en especial durant les dues setmanes en què es van restringir totes les activitats no essencials. L’enfonsament del consum de ciment a l’abril, del –50% interanual, així ho testifica. No obstant això, a mesura que s’han anat aixecant les restriccions a l’activitat, les obres que estaven en construcció s’han reprès de forma relativament ràpida, i, malgrat algunes disrupcions d’aprovisionament en la cadena de subministraments, no s’esperen retards significatius en el lliurament d’habitatges nous el 2020. Les últimes dades disponibles sobre certificats de final d’obra, corresponents al mes de març, mostren que, en els 12 últims mesos, s’han acabat 81.700 habitatges (el +17,6% interanual). Atès que, el 2019, es van concedir visats per a més de 100.000 habitatges, preveiem que, enguany, se’n podrien acabar entre 80.000 i 100.000. 

El clima d’incertesa afectarà el ritme d’inici de nous projectes immobiliaris
Nova edificació

En canvi, és molt probable que, enguany, s’alenteixi l’inici de nous projectes d’edificació, a causa del clima d’incertesa i de més aversió al risc, la qual cosa afectaria el nombre d’habitatges acabats el 2021. Els visats d’obra nova van recular el 37% interanual al març, en relació amb el creixement del 5,5% del 2019. L’impacte que pugui tenir la COVID-19 sobre la nova edificació dependrà, en gran part, de les expectatives sobre la persistència del xoc econòmic. La promoció immobiliària és un negoci a llarg termini que requereix un entorn d’una certa estabilitat de preus per assegurar que la promoció sigui rendible a uns dos anys vista. En aquest sentit, la caiguda de l’índex de sentiment econòmic del sector constructor fins als –32,4 punts al maig (en relació amb la mitjana de –7 punts del 2019) apunta a caigudes més intenses de l’activitat en els propers mesos.

Així, preveiem que els visats d’obra nova recularan de manera significativa el 2020. La incertesa és molt elevada, i això es reflecteix en un rang de previsions relativament ampli: preveiem una caiguda entre el 40% i el 20%, és a dir, entre 65.000 i 85.000 visats d’obra nova. El 2021, es produiria una recuperació gradual dels visats d’obra nova, per una menor incertesa econòmica i per l’evolució de la pandèmia (rang entre 75.000 i 95.000 habitatges).

p 14
Efectes sobre el mercat laboral

La pandèmia ha tingut un fort impacte sobre el mercat laboral. Entre l’11 de març i el 31 de maig, el nombre d’afiliats al sector de la construcció va retrocedir el 5,9% (–75.000).1 Addicionalment, 93.400 afiliats a la construcció estaven afectats per un ERTO, i, a 31 de maig, 168.647 autònoms havien sol·licitat la prestació extraordinària per cessament d’activitat. Per tant, el 26,4% dels afiliats del sector l’11 de març no estaven treballant al final de maig. Aquest elevat percentatge, no obstant això, és inferior a la mitjana del conjunt de l’economia (el 29,1%), ja que hi ha sectors, com l’hoteleria (el 79,7%) i el comerç (el 36%), molt més afectats per la crisi (vegeu el següent gràfic). Les activitats immobiliàries, per la seva banda, han patit relativament menys en termes d’afiliació (–6.700 afiliats entre l’11 de març i el 31 de maig, el –4,5%), però, en canvi, molts treballadors han patit un ERTO (el 16,7%), i el 43% dels autònoms del sector han sol·licitat la prestació extraordinària per cessament d’activitat.

En els propers mesos, les expectatives de creació d’ocupació per part de les empreses del sector constructor no són esperançadores. Al maig, l’indicador de la Comissió Europea sobre perspectives de contractació al sector va anotar –30 punts, una millora de 10 punts en relació amb el mínim de l’abril (–40 punts), però molt per sota de la mitjana de –7 punts registrada en els 12 mesos anteriors a la crisi. 

Les importants pèrdues d’ocupació a la construcció es relacionen amb el tipus de relacions laborals i amb l’estructura empresarial. En concret, la major destrucció d’ocupació arran d’un xoc s’explica, en part, per l’elevada temporalitat (el 40% dels treballadors del sector constructor tenien un contracte temporal el 2019) i per l’elevat pes de treballadors autònoms (el 30% del total) i d’empreses petites (el 55% de les empreses de construcció a Espanya no tenen assalariats i el 40% addicional en té menys de 10). Aquesta situació posa en relleu els problemes estructurals del sector, que es fan més visibles en èpoques de crisi. En aquest sentit, s’hauria d’apostar per una estratègia de sortida de la recessió en què es fomenti el creixement empresarial i la gestió del capital humà (per exemple, amb mesures per retenir la mà d’obra qualificada i per invertir en formació i en qualificació del personal).

  • 1. La construcció va perdre 157.000 afiliats en l’última quinzena de març, tot i que les dades d’abril i de maig van ser més positives i van evidenciar una recuperació notable de l’ocupació perduda.
p 15
El xoc actual és de naturalesa molt diferent al que va originar la recessió anterior, ja que no té l’origen al sector immobiliari.

El punt de partida dels agents econòmics és molt més robust que el de l’any 2008.

Situació del sector respecte la crisis de 2008

Així i tot, és també molt important posar en relleu que el punt de partida del sector és molt més sòlid que quan va esclatar la crisi anterior, el 2008, i això ofereix una certa confiança sobre la seva capacitat de recuperació: 

  • Les empreses constructores i promotores han millorat molt la posició financera. Destaca la notable reducció del pes del deute a curt termini als balanços empresarials, un factor determinant per evitar que problemes de liquiditat puguin acabar derivant en problemes de solvència. 
  • No sembla que la producció de nous habitatges sigui excessiva en relació amb la necessitat d’habitatge estructural. El 2019, els visats d’obra nova van ascendir a 106.266 habitatges (una vuitena part dels visats del 2006), en relació amb les 134.176 noves llars creades l’any passat, segons l’EPA. A més a més, els nous habitatges es construeixen en zones amb una alta demanda acreditada i amb més dinamisme demogràfic. 
  • Menys exposició del sector bancari al sector promotor i constructor. La proporció del crèdit al sector immobiliari als balanços bancaris ha disminuït de manera significativa. Així mateix, la taxa de morositat dels préstecs bancaris al sector s’ha reduït de forma dràstica des del 2013 (valor màxim), i, en general, la situació de solvència i de liquiditat de la banca és més robusta i folgada.
p 16
Etiquetas