La indústria farmacèutica espanyola

La indústria farmacèutica és un sector clau i estratègic de l’economia espanyola, com ho ha evidenciat la pandèmia. En els 25 últims anys, el sector ha guanyat una rellevància enorme i s’ha convertit en un motor important de les exportacions espanyoles i de la inversió privada en R+D. Malgrat això, la seva capacitat productiva encara té marge de millora. És desitjable que el futur de la indústria espanyola s’uneixi més estretament a la indústria farmacèutica i aposti pel seu creixement, ja no solament per motius estratègics, sinó per raons purament econòmiques, ja que es tracta d’una indústria extremadament competitiva i amb una gran capacitat de generar ocupació de qualitat, la qual contribuiria a la modernització de l’economia.

Contingut disponible en
Industria farmacéutica. Photo by Louis Reed on Unsplash.

La irrupció de la COVID-19 ha colpejat amb duresa la cadena global de subministraments i ha provocat el desproveïment d’alguns productes (principalment, béns intermedis) i tensions en els preus. Aquest ha estat, i continua sent, el cas dels microxips o dels semiconductors, l’escassetat dels quals està generant disrupcions en les cadenes de muntatge d’automòbils europees.18 Un altre dels sectors en què aquestes disrupcions van ser més intenses i evidents va ser el farmacèutic: des de l’inici de la pandèmia fins a mitjan 2021, vam patir l’escassetat de certs productes farmacèutics, com kits de testatge (PCR i antígens) i màscares, sense oblidar la manca de vacunes durant el primer terç del 2021. Tot això va evidenciar que la indústria farmacèutica és un sector clau que no té tota la capacitat necessària per assegurar un cert grau d’independència de l’exterior, la qual cosa posa de manifest la necessitat d’apostar definitivament per desenvolupar-lo, tenint en compte que és extremadament productiu i competitiu tant a Espanya com a la resta de la UE.

  • 18. Vegeu l’article «L’oferta global de xips: de disrupcions i de noves tendències», al Dossier de l’Informe Mensual del febrer del 2022.
Caracterització de la indústria farmacèutica

La indústria farmacèutica no és un sector d’enormes dimensions en l’economia espanyola, tot i que tampoc és residual. Segons les dades de la Comptabilitat Nacional del 2019, la indústria farmacèutica va generar de manera directa 6.846 milions d’euros de valor afegit brut (VAB), el 0,6% del total de l’economia espanyola. Es tracta del vuitè sector industrial més gran del país, el qual genera el 5% del VAB de la indústria manufacturera.

Com qualsevol activitat econòmica, la indústria farmacèutica genera activitat de manera indirecta (per l’efecte arrossegament), gràcies a les seves importants ramificacions en altres sectors, com el sanitari i el del comerç al detall, a través de la gran xarxa de farmàcies present a Espanya. Segons els nostres càlculs, l’efecte arrossegament de la indústria farmacèutica és del 76%, la qual cosa implica que, per cada 100 euros de valor afegit que genera de manera directa, el sector contribueix a generar 76 euros addicionals en altres sectors.

Si cal destacar de manera especial algun aspecte de la indústria farmacèutica, és indispensable esmentar el seu destacat paper en les exportacions i en la inversió en R+D. En concret, els productes farmacèutics van ser el quart producte més exportat d’Espanya el 2020 i van sumar el 4,9% de les exportacions totals de béns (12.777 milions d’euros).19 Pel que fa a la inversió en R+D, es tracta d’un sector motor que, segons les dades de l’INE, va mobilitzar el 4,9% de la inversió total el 2020 (el 8,8% si s’exclouen les Administracions públiques i les universitats) i aglutina gairebé el 20% de la inversió en R+D a la indústria manufacturera.

  • 19. Només les categories TARIC 87-Vehicles automòbils, 84-Màquines i aparells mecànics, i 85-Aparells i material elèctrics van acumular més exportacions el 2020 que la categoria 30-Productes farmacèutics.
p26

A més a més, la indústria farmacèutica és considerablement productiva, amb un valor afegit brut per empleat més de dues vegades superior al de la mitjana de l’economia espanyola i al del conjunt de la indústria manufacturera. Aquesta gran productivitat neix de diversos factors, entre els quals podríem citar: (i) la gran proporció de personal qualificat, amb el 62% del personal ocupat amb titulació superior (la mitjana d’Espanya se situa en el 45%); (ii) la valuosa palanca que ha estat la gran inversió en R+D realitzada pel sector, i (iii) el destacable pes de les grans empreses, ja que és el segon sector industrial amb un major percentatge d’empreses amb més de 250 empleats (el 18%, en relació amb l’1% del conjunt de l’economia).

La indústria farmacèutica és considerablement productiva, amb un valor afegit brut per empleat més de dues vegades superior al de la mitjana de l’economia espanyola.

Pel que fa a aquest últim factor, tal com es pot observar al gràfic següent, el paper de les grans empreses és crucial, en nombre i en xifres de negocis i d’ocupació. A més a més, la seva gran concentració de facturació confirma l’enorme productivitat que aporten al conjunt del sector: el fet que sigui un sector de grans empreses és clau perquè es tracti d’un sector altament competitiu.

Principals magnituds de la indústria farmacèutica en funció del nombre d’empleats

Última actualització: 21 abril 2022 - 13:41
El dinamisme del sector farmacèutic espanyol en les últimes dècades

Com hem vist, les característiques de la indústria farmacèutica revelen que, malgrat el seu pes petit dins l’economia espanyola, és un sector extremadament rellevant i competitiu. No obstant això, no fa tant, la seva capacitat era considerablement inferior a la que mostra en l’actualitat: la transformació posada en marxa per les empreses per guanyar competitivitat i l’obertura a l’exterior han estat dos factors de creixement que l’han convertit en un dels sectors industrials més dinàmics de l’economia espanyola.

La transformació de les empreses farmacèutiques per guanyar competitivitat i l’obertura a l’exterior han convertit el sector en un dels més dinàmics de l’economia espanyola.

Tal com es mostra als gràfics següents, el creixement de la indústria farmacèutica en els 25 últims anys ha estat substancial. Tant el VAB com, sobretot, les exportacions de productes farmacèutics han crescut a un ritme considerablement superior al de la mitjana de l’economia espanyola i al de la indústria manufacturera. En concret, el VAB del conjunt de l’economia va créixer a un ritme mitjà del 2,1% anual entre el 1995 i el 2019, mentre que, en el mateix període, el VAB de la indústria farmacèutica va créixer a un ritme del 5,6% anual (més del doble). També cal destacar que, segons les nostres estimacions, el VAB del sector no va caure l’any 2020, sinó que va créixer el 2,1%. Per la seva banda, l’evolució de les exportacions ha estat similar, amb un ritme de creixement en els 25 últims anys que ha duplicat el del total de les exportacions (el 10,7% vs. el 5,4%), la qual cosa ha permès que el sector passi de representar amb prou feines l’1,4% de les exportacions nacionals el 1995 al 4,9% el 2020.

Increment de la rellevància_1

Última actualització: 21 abril 2022 - 13:43

Exportacions de productes farmacèutics

Última actualització: 21 abril 2022 - 13:44
El sector farmacèutic durant la pandèmia

Per al conjunt de l’economia espanyola, la pandèmia ha estat un xoc sense precedents, però la indústria farmacèutica amb prou feines ha patit dificultats. Tant és així que, durant el mes de maig del 2020, mes en què els ERTO es van aplicar de manera més intensa, la proporció de llocs de treball afectats per ERTO al sector amb prou feines va assolir l’1,6% del total, mentre que, en el conjunt de la indústria manufacturera, la proporció va arribar al 16,4%. Aquesta no és l’única dada que ens ajuda a inferir l’impacte gairebé nul de les restriccions sobre el sector: la resta d’indicadors d’activitat van llançar lectures positives en el conjunt de l’any 2020, tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent. El 2021, la tònica positiva es va intensificar, llevat de les exportacions, i es van anotar creixements encara més elevats que el 2020, amb un registre de tancament d’any particularment fort en producció, en ocupació, en xifra de negocis i, fins i tot, en exportacions, que van patir especialment durant el 3T 2021 però que van repuntar amb força al final de l’any.

Indicadors de conjuntura de la indústria farmacèutica

Última actualització: 21 abril 2022 - 14:29

Les excel·lents xifres de la indústria farmacèutica des del 2020 s’han consolidat pel gran creixement de la demanda, i no solament l’exterior, ja que la demanda domèstica també ha estat un clar revulsiu perquè la indústria hagi assolit registres molt positius. La demanda domèstica es canalitza a través de l’àmplia xarxa de farmàcies existent a Espanya, que ha gaudit d’increments molt destacables en les vendes, gràcies al gran creixement de la demanda de fàrmacs vinculats al tractament dels símptomes de la COVID-19, a la venda massiva de màscares i, més recentment, a la venda de tests d’antígens. Segons els indicadors d’activitat de les targetes CaixaBank, la facturació dels comerços retail de productes farmacèutics va créixer el 23% el 2020 i es va moderar l’1,2% el 2021, tot i que va tancar l’any amb un avanç del 33% al desembre. Aquesta gran interrelació entre la producció i la xarxa de comerç al detall domèstica afegeix encara més interès al desenvolupament de la indústria farmacèutica, ja que posa en relleu el seu potencial de generació indirecta de creixement econòmic.

La demada domèstica es canalitza a través de l’àmplia xarxa de farmàcies existent a Espanya, que ha gaudit d’increments molt destacables en les vendes.

Activitat de les targetes CaixaBank a les farmàcies

Última actualització: 21 abril 2022 - 14:30
Apostar pel creixement de la indústria farmacèutica

Malgrat que la indústria farmacèutica ha estat un sector particularment dinàmic en les últimes dècades, encara no és un referent a nivell europeu. Per bé que, en termes absoluts, la indústria farmacèutica espanyola és la cinquena més gran de la zona de l’euro, després d’Alemanya, de França, de Bèlgica i d’Itàlia, el seu pes en l’economia nacional (el 0,6% del VAB) se situa prop, però per sota, de la mitjana de la zona de l’euro (el 0,7%), tal com es pot observar al gràfic següent, i lluny dels casos destacats de Bèlgica (el 2,5%) i d’Eslovènia (el 2,9%), dos mercats afectats per un efecte seu.20

A més a més, malgrat que es tracta d’una indústria que genera un volum important d’exportacions, Espanya presenta històricament un dèficit en la seva balança comercial de productes farmacèutics. En concret, el 2020, les exportacions d’aquesta mena de productes van assolir l’1,1% del PIB, i les exportacions, l’1,6%. Aquest dèficit comercial prové, principalment, dels intercanvis amb la resta de la UE, amb els EUA i amb la Xina, mentre que exportem a Suïssa, el nostre segon soci comercial més important, el 30% més del que importem. Aquestes dades apunten, de nou, al fet que la capacitat de producció de la indústria farmacèutica a Espanya encara és millorable, atès el gran dèficit amb la resta de la UE, però presenta un grau de competitivitat i d’especialització interessant, la qual cosa la fa capaç d’assolir un superàvit comercial amb Suïssa, un dels productors més potents del món i amb una indústria farmacèutica més gran que l’alemanya.

També és rellevant estudiar en quina mesura la producció de productes farmacèutics depèn de l’exterior. Per fer-ho, analitzem la balança comercial de les primeres matèries químiques (CNAE 201 i 205), claus en la producció de productes farmacèutics. En aquest apartat, Espanya també registra un dèficit comercial, tot i que la dependència de mercats de fora de la UE s’inclina molt més cap a la Xina i cap a l’Índia, dos exportadors de primeres matèries químiques claus a escala global.

  • 20. Dades no disponibles per a Irlanda. Es calcula la mitjana de la zona de l’euro utilitzant els 18 països amb dades disponibles.

Balança comercial de productes farmacèutics el 2020

Última actualització: 21 abril 2022 - 14:31

Balança comercial de productes químics el 2020

Última actualització: 21 abril 2022 - 14:33

En conclusió, malgrat l’elevada competitivitat i el dinamisme de la indústria farmacèutica espanyola, encara té un marge gran per assolir un paper més rellevant en l’economia nacional, situació que s’ha fet evident durant la pandèmia, amb la falta de capacitat de producció de productes clau i amb el seu conseqüent desproveïment el 2020. No s’ha de deixar que la indústria farmacèutica guanyi protagonisme només pels seus propis mitjans, quelcom que ja ha demostrat que és molt capaç de fer, gràcies a la seva destacada competitivitat: s’ha de potenciar el seu paper tant a nivell estratègic, dotant de capacitat de producció un sector clau, com a nivell econòmic, ja que és un sector d’alt valor afegit, molt productiu, inversor, exportador i capaç de generar ocupació de gran qualitat.

Al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, es contemplen accions que podrien potenciar el creixement de la indústria farmacèutica en els capítols 12 (Política industrial 2030) i 18 (Renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut), amb una proposta per revisar la regulació sobre el desenvolupament de medicaments i per incrementar la inversió en R+D. D’aquesta manera, l’enorme protagonisme de la indústria farmacèutica durant la pandèmia podria passar a ser, més que una anècdota, una oportunitat per dotar el sector de les eines necessàries per  continuar creixent i guanyant rellevància en l’economia espanyola.

Etiquetas