Europa dona una nova embranzida a les polítiques econòmiques

Contingut disponible en
16 de juny de 2020

Europa dona una nova embranzida a les polítiques econòmiques. Atès l’impacte inusitat de la pandèmia sobre l’economia, en general, la política econòmica està responent de manera ràpida i amb mesures ambicioses, tot i que les diferències entre regions i entre països són importants. En aquest sentit, els països avançats, amb més capacitat d’endeutament, despleguen una bateria de mesures de més envergadura que els emergents. Entre els avançats, també hi ha una disparitat important, que, en gran part, s’explica per les diferències en la capacitat de dur a terme un impuls fiscal (més gran als EUA i a les economies del nucli de la zona de l’euro que a la perifèria europea). No obstant això, al maig, les institucions europees van fer un important pas endavant per implementar una resposta comunitària a l’impacte econòmic de la COVID-19. En concret, uns dies després que França i Alemanya mostressin el suport a un possible paquet de 500.000 milions d’euros per distribuir-lo entre els països de la UE en forma de transferències no reemborsables (de manera que no incrementarien les ràtios de deute públic dels Estats), la Comissió Europea va proposar un Pla de Recuperació que inclouria un fons d’uns 750.000 milions d’euros (el 5,4% del PIB de la UE), dels quals la major part (aproximadament, 500.000 milions) es desemborsaria en forma de transferències, mentre que la resta seria en forma de préstecs. A més a més, els fons s’obtindrien mitjançant l’emissió de deute pròpiament europeu per part de la Comissió Europea, que tindria el suport d’un augment del sostre de recursos propis del pressupost de la UE (de l’1,2% del PIB al 2,0%), el qual, a més a més, contemplaria la creació de nous impostos a nivell europeu. Els recursos es distribuirien de manera homogènia al llarg de quatre anys (entre el 2021 i el 2024), i el repartiment entre països tindria en consideració la severitat de l’impacte del coronavirus. Malgrat que encara no hi ha xifres oficials sobre la possible distribució entre països, estimem que Espanya es podria beneficiar d’una quantitat anual entre l’1,5% i el 2,0% del seu PIB (per a més detalls, vegeu la Nota Breu del 29 de maig del 2020 «Proposta de Pla de Recuperació»). Aquesta proposta, però, haurà de ser aprovada al Consell Europeu (al juny o al juliol) i després haurà de ser ratificada pel Parlament Europeu i per tots els Estats membres.

La COVID-19 castiga amb força l’activitat, però apareixen senyals d’una reactivació gradual de l’economia

Fort impacte de la COVID-19 en el primer trimestre de l’any. El PIB es va contreure el 2,3% interanual (el –3,8% intertrimestral) en el 1T arran de les mesures de distanciament social, la qual cosa representa una contracció intertrimestral superior a la de la crisi financera. L’impacte negatiu sobre l’activitat va ser especialment intens en els 20 últims dies del mes de març, quan es va iniciar l’estat d’alarma a Portugal i les mesures de confinament van ser màximes. Així, dels agregats del 1T, es pot inferir que la caiguda de l’activitat va ser, aproximadament, el 25% en aquestes setmanes. En el detall per components del conjunt del trimestre, s’observa un fort impacte tant sobre la demanda interna com sobre l’externa. En concret, el consum de les llars va caure l’1,0% interanual (el –3,0% intertrimestral) i la inversió (formació bruta de capital), el 2,5% (la formació bruta de capital fix es va contreure el 0,3% interanual), mentre que el consum públic va avançar el 0,5%. En conjunt, la demanda interna va sostreure 1,1 p. p. al creixement interanual del PIB i 2,0 p. p. a l’intertrimestral. Per la seva banda, la demanda externa també va caure de forma clara, amb una contracció de les exportacions de béns i de serveis (el 7,1% intertrimestral i el 4,9% interanual) superior a la registrada per les importacions (el 3,1% intertrimestral i el 2,0% interanual).

S’esperen descensos superiors en el 2T 2020, però, al maig, es va produir una recuperació incipient. Els indicadors més recents mostren una forta retracció de l’activitat a l’abril, provocada per la prolongació del confinament al llarg de tot el mes, de manera que, en el segon trimestre, s’hauran vist afectats per les restriccions de mobilitat més setmanes que en el 1T. En concret, els indicadors coincidents del Banc de Portugal per a l’activitat agregada i per al consum (fortament correlacionats amb el PIB i amb el consum) van caure fins al –1,7% i el –2,7% a l’abril, respectivament, de manera que es van intensificar els descensos del –0,9% i del –1,5% que ja havien registrat al març. Indicadors com el consum d’electricitat i de combustible són també indicatius del nivell de paràlisi de l’activitat a l’abril. Així, el consum d’electricitat en dies hàbils va caure el 13,8%; el de gasoil, el 46,9%, i el de benzina, el 58,4%. Les dades sobre els pagaments amb targetes de dèbit i de crèdit també reflecteixen una frenada del consum, ja que van caure gairebé el 38% a l’abril. Pel que fa al maig, els indicadors disponibles encara són limitats, però suggereixen una millora lleugera de l’activitat econòmica (per exemple, les vendes d’automòbils o els indicadors de mobilitat). En el mateix sentit, l’índex de compres amb targetes de crèdit i de dèbit es va recuperar fins als 75 punts (59 al final d’abril i mínim de 44 al final de març). No obstant això, el consum d’electricitat continua mostrant una reactivació feble, ja que la mitjana del consum diari en els 20 primers dies de desconfinament va ser l’1,8% inferior als 20 dies anteriors, malgrat que el percentatge d’empreses en funcionament va augmentar fins al 90%, en relació amb el 84% de la segona quinzena d’abril.

La contracció de l’economia es notarà al mercat laboral. Els primers senyals de l’impacte de la COVID-19 sobre el mercat laboral ja van aparèixer al final del 1T: es va produir una reducció de l’ocupació del 0,3% interanual (la primera des del 3T 2013) i es va registrar un augment considerable de la població inactiva (per la reclassificació dels aturats en inactius arran de la impossibilitat de buscar feina de manera activa per les restriccions imposades per la pandèmia). Però les dades més recents confirmen que l’impacte serà més gran en el 2T. Així, el nombre de beneficiaris de subsidis d’atur va augmentar més del 17% interanual a l’abril, fins a les 197.949 persones. Al mateix temps, el nombre d’aturats registrats a les oficines d’ocupació va augmentar el 30,1% interanual al maig (l’última dada correspon al 26 de maig), mentre que els acomiadaments col·lectius van afectar més de 2.500 persones (una mica menys de l’1% de la població aturada) des de la declaració de l’estat d’emergència. Finalment, el 27 de maig, 1.332.114 persones es trobaven en situació de suspensió temporal de l’ocupació, un fenomen que afecta, principalment, els treballadors de la indústria manufacturera, del comerç i de l’allotjament i la restauració (que representen més del 57% dels treballadors amb suspensió temporal de l’ocupació).

El saldo de la balança per compte corrent es va deteriorar en el 1T. La balança per compte corrent ha empitjorat en 595 milions d’euros en els 12 últims mesos i s’ha emplaçat en el –0,3% del PIB al març, la qual cosa representa un empitjorament de 2 dècimes en relació amb el desembre del 2019. Aquesta evolució negativa és deguda, en bona part, a la reducció de la balança turística i al descens dels ingressos del sector al març. Amb aquest deteriorament, la capacitat de finançament de l’economia en relació amb l’exterior ha disminuït fins al +0,7% del PIB.

Interrupció gairebé total de l’activitat turística a l’abril. El mes d’abril va registrar només 68.000 hostes en establiments d’allotjament turístic, xifra que representa un descens interanual del 97,1% (el –62,3% al març). En el context de l’estat d’emergència, el 80,6% dels establiments d’allotjament turístic haurien tancat o no van registrar moviment d’hostes. A més a més, els establiments van notificar la cancel·lació de reserves: el 74,4% al juny, el 63,6% al juliol i el 57,5% a l’agost.

El saldo pressupostari va empitjorar arran de l’impacte de la pandèmia. A l’abril, el saldo es va situar en el –2,5% del PIB (acumulat des de l’inici d’enguany), la qual cosa representa un deteriorament en relació amb el –1,9% del mateix període del 2019. L’impacte de la COVID-19 sobre els comptes públics va ser especialment visible en l’ajornament d’ingressos (320 milions d’euros) i en l’augment significatiu d’algunes despeses, com les transferències corrents i l’adquisició de béns i de serveis. En conjunt, s’estima que ja es van executar despeses relacionades amb la COVID-19 per un total de 345 milions d’euros fins a l’abril (el 0,2% del PIB). En els propers mesos, l’impacte de les despeses relacionades amb les mesures de suport a l’economia es farà més visible a mesura que les ajudes es vagin implementant i, possiblement, ampliant.

Etiquetes:
    im06-20_ei_04_ca.png
    im06-20_ep_01_ca.png
    im06-20_ep_02_ca.png
    im06-20_ep_03_ca.png
    im06-20_ep_04_ca.png
    im06-20_ep_05_ca.png
    im06-20_ep_06_ca.png