Recuperació mundial el 2021, però amb incerteses

Contingut disponible en
10 de febrer de 2021
PMI compost per països
Els rebrots marquen l’activitat econòmica al començament del 2021

D’una banda, als països europeus, on els rebrots i les restriccions a la mobilitat es van intensificar al final del 2020 i s’han mantingut en els primers compassos del 2021, els indicadors d’activitat més recents mostren que l’economia continua frenada per la pandèmia. És el cas de l’índex de sentiment empresarial compost (el PMI) de la zona de l’euro, que va recular fins als 47,8 punts al gener (49,1 al desembre) i que continua per sota dels 50 punts, límit que separa la zona expansiva de la contractiva. Una feblesa deguda, en gran part, al descens del sector serveis, especialment afectat per les esmentades restriccions. En canvi, l’activitat econòmica nord-americana continua resistint millor els embats de la pandèmia. I és que, malgrat l’elevada incidència de la COVID-19 al país, molts estats han evitat la imposició de noves restriccions a la mobilitat. L’excepció era l’important estat de Califòrnia, que, precisament, ha rebaixat en els últims dies les estrictes limitacions a la mobilitat que havia imposat al final de l’any passat.

PMI compost per països
Perspectives raonablement positives per al conjunt del 2021

A mitjà termini, les perspectives per al conjunt del 2021 són raonablement positives: un avanç del +5,5% per a l’economia mundial, després d’una contracció estimada del 3,5% el 2020, segons les previsions més recents de CaixaBank Research. Es tracta d’un escenari molt semblant al presentat per l’FMI en la seva actualització de Perspectives del gener. De fet, el Fons ha revisat lleugerament a l’alça el pronòstic per a l’economia global, ateses les menors caigudes d’activitat del 2020 i una recuperació que estima que, gràcies a les vacunes, serà més vigorosa el 2021. És més, l’FMI continua veient riscos a la baixa, però els circumscriu al primer tram del 2021, mentre que, a mitjà termini, apunta que el funcionament econòmic podria ser millor de l’esperat, a causa, precisament, del desplegament de les vacunes. Malgrat que l’escenari està dominat per la pandèmia (amb les vacunes, amb les teràpies i amb l’evolució de les variants víriques) i per les mesures econòmiques necessàries per pal·liar-ne els efectes sobre l’activitat, cal no oblidar que la incertesa geopolítica no desapareixerà del panorama global. En concret, les tensions entre la Xina i els EUA continuaran presents amb Biden a la Casa Blanca (vegeu el Focus «EUA: què ens durà la nova legislatura?», a l’IM12/2020). En aquest sentit, el nou president ja ha signat una ordre executiva que prioritza la compra de béns nord-americans per als contractes amb el Govern federal. Un pas coherent amb el lema Buy American proclamat durant la campanya i que no s’allunya de l’America First del seu predecessor. Per la seva banda, Janet Yellen, la nova secretària del Tresor nord-americà, va criticar amb duresa les pràctiques «abusives» de la Xina davant el Comitè Financer del Senat.

Incidència acumulada de COVID-19

XINA

La Xina, l’única gran economia que haurà crescut el 2020: el +2,3%

El país va ser el primer que va patir els efectes de la COVID-19, però també ha estat el primer que ha recuperat el nivell d’activitat econòmica previ a la pandèmia. Unes mesures de contenció agressives i ràpides, un suport fiscal i monetari considerable i una recuperació forta del comerç mundial de béns han afavorit el rebot veloç del gegant asiàtic. En concret, en el tram final de l’any, el PIB va créixer el 6,5% interanual, un ritme superior a l’esperat i el major des del final del 2018. En termes intertrimestrals, l’avanç va ser del +2,6%, la qual cosa va deixar el còmput anual en el 2,3% (vegeu la Nota Breu a www.caixabankresearch.com). Amb aquest bon to de fons, al desembre, la producció industrial va créixer el 7,3% interanual, el ritme més ràpid des del març del 2019; les vendes al detall van créixer el 4,6%, una mica per sota de la dada del novembre (el 5,0%), i les exportacions van continuar marcant avanços contundents (el +18,1% interanual), amb el suport de la recuperació de les vendes cap als EUA. Malgrat les bones xifres, és important esmentar que el país manté desequilibris que ha de corregir, com una dependència excessiva de la inversió en relació amb el consum o un endeutament elevat (en especial, privat). Aquests elements han motivat que l’Executiu posi més èmfasi en la millora de la qualitat del creixement econòmic i, en particular, del crèdit, com ho testifica el repunt dels impagaments observat en els últims mesos al mercat de bons corporatius, tolerat per unes autoritats que, amb la recuperació econòmica consolidada, tornen a reprendre el procés de sanejament financer.

Xina: PIB real trimestral
Xina: comerç exterior de béns

ESTATS UNITS

El PIB nord-americà es va contreure el 3,5% el 2020, després d’un avanç correcte en el tram final de l’any

Es tracta d’una caiguda anual molt superior a la de la Gran Recessió del 2009 (el −2,5%), la qual cosa mostra el fort impacte que la pandèmia ha exercit sobre l’activitat econòmica nord-americana. No obstant això, durant la segona meitat del 2020, el PIB ja creixia a taxes positives després del fort enfonsament del 2T 2020. En concret, en el 4T 2020, el PIB va créixer l’1,0% en relació amb el trimestre anterior (el 4,0% anualitzat). Es tracta d’una taxa de creixement significativa i que va mantenir el ritme excepcional del 3T (el +7,5% intertrimestral), després de la forta contracció del 2T (el −9,0% intertrimestral). Així, en el 4T, el PIB només es trobava el −2,5% per sota dels nivells prepandèmia (vegeu la Nota Breu a www.caixabankresearch.com).

EUA: PIB
S’anticipa una recuperació considerable el 2021, afavorida per les polítiques econòmiques

De cara al 1T 2021, els rebrots i les noves variants del virus podrien refredar la recuperació, però els últims indicadors d’activitat, com el PMI o l’indicador setmanal de la Fed de Nova York, continuen mostrant una economia que resisteix millor que la majoria de les avançades europees. D’altra banda, el xoc econòmic també ha estat menys intens i la recuperació ha estat més sòlida, gràcies, en bona part, a una resposta ràpida i molt contundent de les polítiques econòmiques. En concret, mentre que la Fed manté una política monetària molt acomodatícia (vegeu la secció de Mercats financers), s’estima que els paquets fiscals aprovats durant el 2020 (el més recent al final de desembre) s’han situat al voltant dels 4 bilions de dòlars (~20% del PIB), dels quals la meitat serien en forma de despesa directa. Així mateix, el president Biden ja ha anunciat que vol aprovar un nou paquet per valor d’1,9 bilions de dòlars. Malgrat que això es decidirà al Congrés, la majoria demòcrata a les dues cambres podria afavorir un acord que no s’allunyi gaire de la proposta del recent­­ment estrenat president. Per tot plegat, hem revisat a l’alça les previsions del PIB nord-americà per al còmput total del 2021 en +0,7 p. p., fins al 4,9%.

EUA: índex econòmic setmanal

UNIÓ EUROPEA

El PIB de la zona de l’euro va recular un considerable 6,8% el 2020, després d’una nova contracció en el 4T

Com en el cas nord-americà, es tracta d’una caiguda anual superior a la del 2009 (el −4,5%). Però, a diferència del cas nord-americà, el PIB de la zona de l’euro va retrocedir en l’últim trimestre de l’any (el −0,7% intertrimestral i el −5,1% interanual) després d’haver rebotat amb força en el 3T (el +12,4% intertrimestral). Així i tot, la reculada va ser una mica menor a la prevista, arran d’unes restriccions més focalitzades, amb menys impacte sobre el sector manufacturer i, possiblement, d’una certa adaptació a la pandèmia per part de les empreses i dels treballadors (vegeu la Nota Breu a www.caixabankresearch.com). Per països, la caiguda de l’activitat en el còmput total del 2020 ha estat dispar: el PIB va caure el 5,3% a Alemanya, el 8,3% a França, l’11,0% a Espanya (vegeu la secció d’Economia espanyola) i el 8,9% a Itàlia. Una disparitat que reflecteix la diferent estructura de l’eco­­nomia a cada país i les diferents mesures de contenció i de suport econòmic que han adoptat els diferents governs. En el tram final de l’any, les diferències entre països també han estat rellevants: amb contraccions a França i a Itàlia, on el PIB va caure l’1,3% i el 2,0% intertrimestral, respectivament, i petits avanços a Alemanya i a Espanya, on el PIB va créixer el 0,1% i el 0,4%, respectivament.

Zona de l’euro : PIB
Alemanya: índex Ifo de clima empresarial
Recuperació el 2021, malgrat un inici d’any complicat

Mentre que el final de l’any 2020 ha estat una mica millor del que s’esperava, el 1T 2021 podria ser una mica pitjor. El tensionament del sistema sanitari i la incidència de casos de COVID-19 als principals països europeus en les últimes setmanes han comportat una prolongació de les restriccions a la mobilitat i, possiblement, frenaran la reactivació de la zona de l’euro en el 1T 2021. Així ho mostren indicadors de sentiment com el PMI compost, que, amb els 47,8 punts del gener, suggereix una lleugera contracció de l’activitat en el primer mes de l’any. Igual que en el 4T, la feblesa de l’inici de l’any es concentra als serveis (PMI del sector en els 45,4 punts), mentre que, pel que sembla, la recuperació de la indústria continua (en els 54,8 punts, el PMI manufacturer es va mantenir en zona expansiva al gener). Per a l’agregat de l’any, però, preveiem una recuperació considerable (el +4,3%), que guanyarà velocitat a partir del 2T amb el suport de l’avanç en la vacunació i de les polítiques econòmiques, reforçades pel Next Generation EU i pel manteniment d’una política monetària molt acomodatícia per part del BCE (vegeu la secció de Mercats financers). Així i tot, és probable que la recuperació encara sigui insuficient perquè el conjunt de la regió recuperi els nivells prepandèmia ja el 2021.

Zona de l’euro: IPC