Pendents de la política monetària

Bones perspectives econòmiques globals. D'una banda, els indicadors de conjuntura del 2T apunten a un major dinamisme de les economies a nivell global i de les desenvolupades en particular. Simultàniament, els comentaris de la Fed sobre la seva estratègia monetària han tingut un caire expansiu, en haver manifestat que no té pressa per iniciar el procés de normalització. A més a més, el BCE ha espremut tant com ha pogut el caramel d'una propera am­­pliació d'estímuls. Els missatges dels bancs centrals han contribuït al relaxament de les rendibilitats del deute so­­birà a les dues regions. Els actius de risc, com la renda variable i els bons corporatius, han perllongat el bon comportament. De fet, alguns índexs de Wall Street i d'Europa han marcat nous rècords històrics. També destaca el baixíssim nivell de volatilitat dels mercats. Amb aquest punt de partida, l'elevada complaença que impera entre els inversors pot donar lloc, en cas de contratemps, a reajustaments en les cotitzacions dels actius financers i a un entorn financer més volàtil. Això podria succeir si el BCE o la Fed acabessin mostrant un to menys acomodatici.

L'economia nord-americana reprèn la línia ascendent després d'un 1T en què va patir més del que s'havia calculat inicialment els efectes del mal temps. El balanç de l'àm­­plia bateria d'indicadors coneguts durant el mes de maig se salda en positiu. Destaquen la majoria d'índexs de sen­timent empresarial i de confiança dels consumidors. El mercat laboral també continua millorant, tot i que amb ma­­tisos que caldria tenir en compte. A l'abril, les dades d'o­­cu­­pació van tornar a sorprendre positivament, però van quedar enfosquides pel nou descens de la taxa d'activitat. Atesa aquesta millora gradual però encara incompleta, la Fed ha decidit retirar l'objectiu numèric del 6,5% sobre la taxa d'atur de la política d'orientació monetària. Així i tot, és important vigilar els signes que podrien estar delatant un canvi de tendència, com les enquestes empresarials so­­bre les perspectives d'augments en els salaris dels em­­pleats, on ja s'albiren pujades.

Les condicions evolucionen de forma favorable als països emergents, tot i que no ho fan de manera uniforme. La normalització de la situació viscuda a l'inici de l'any ha desembocat en un entorn de menor incertesa. L'encertada gestió dels Governs i dels bancs centrals de molts d'aquests països està sent recompensada pels inversors amb el retorn d'una part dels capitals que van sortir al començament de la crisi. Les borses i els bons sobirans d'algunes d'aquestes economies, com Indonèsia, Turquia i Sud-àfrica, han mostrat un comportament excepcional en els últims mesos i han recuperat una part de les pèrdues patides el 2013. Per la seva banda, a la Xina, els indicadors de conjuntura apunten al final de la desacceleració, i les actuacions recents de política econòmica, com la liberalització del mercat de capitals al maig, donen suport a la reposició de les expectatives sobre la seva economia.

La recuperació de la zona de l'euro avança a bon ritme, però amb diferències creixents entre països. Per al conjunt de la zona de l'euro, els senyals de recuperació semblen duradors. S'uneix al sector exterior una demanda in­­terna que guanya cada vegada més força, amb millores notòries tant en el consum privat com en la inversió. No obstant això, l'anàlisi per països és menys encoratjadora. Destaca favorablement el sorprenent avanç del PIB d'Ale­­manya en el 1T 2014, del 0,8% en relació amb el trimestre anterior. Al costat oposat, destaquen França i Itàlia, que van tornar a oferir registres més negatius del que s'esperava, amb un creixement nul per als francesos i encara en contracció per als italians (el –0,1% intertrimestral). Aquests resultats alimenten els dubtes sobre la capacitat de creixement dels dos països a mitjà termini i l'escepticisme sobre les reformes estructurals implementades. L'altra baula feble del quadre macroeconòmic europeu continua sent la inflació. Això explica que totes les mirades se centrin en el BCE i, sobretot, en com gestionarà les expectatives que ha anat creant en els últims mesos.

A Espanya, la demanda interna s'afegeix al creixement. El detall del PIB del 1T 2014 ha revelat una millora notable de la demanda interna. Destaquen, en especial, el consum privat i la inversió en béns d'equipament, que van continuar avançant amb empenta. Al costat oposat, van sorprendre de manera negativa les exportacions, que van recular el 0,4% en termes intertrimestrals. Una part d'a­­ques­­ta desacceleració és deguda a factors temporals, de manera que continuem creient que el superàvit comercial assolit es consolidarà a mitjà termini, tot i que l'evolució del sector exterior s'ha convertit en un dels elements que caldrà seguir de prop en els pròxims mesos. Per evitar escenaris de risc, i reconeixent que les reformes dutes a terme fins avui han estat profundes i beneficioses per a l'economia espanyola, l'FMI manté una llista de deures que continua sent llarga i exigent. Destaquen, entre d'altres, la reforma tributària i el desenvolupament d'un marc que faciliti els processos de reestructuració del deute empresarial.