Compartir: 
El Regne Unit va créixer l’1,4% el 2019, després d’estancar-se en el 4T 2019El Regne Unit va créixer l’1,4% el 2019, després d’estancar-se en el 4T 2019El Regne Unit va créixer l’1,4% el 2019, després d’estancar-se en el 4T 2019El Regne Unit va créixer l’1,4% el 2019, després d’estancar-se en el 4T 2019El Regne Unit va créixer l’1,4% el 2019, després d’estancar-se en el 4T 2019El Regne Unit va créixer l’1,4% el 2019, després d’estancar-se en el 4T 2019El Regne Unit va créixer l’1,4% el 2019, després d’estancar-se en el 4T 2019El Regne Unit va créixer l’1,4% el 2019, després d’estancar-se en el 4T 2019

El Regne Unit va créixer l’1,4% el 2019, després d’estancar-se en el 4T 2019 (l’1,1% en termes interanuals). L’aturada del consum privat i la contracció de la inversió en relació amb el trimestre anterior, afectades, en part, per la incertesa sobre el brexit, expliquen el feble registre al final de l’any passat. De cara al 2020, un horitzó polític una mica més clar hauria d’afavorir un millor dinamisme de l’activitat. Després de la sortida oficial del Regne Unit de la UE el 31 de gener, al febrer, es va iniciar un període de transició que durarà fins al final d’enguany, durant el qual el Regne Unit es mantindrà dins el mercat comú europeu i estarà subjecte a les regles de la UE. A més a més, durant aquests mesos, es negociaran els termes de la nova relació entre les dues regions. Un procés que serà complex i que, segurament, requerirà més temps de l’estipulat.

A la zona de l’euro, el ritme de creixement va ser modest al final del 2019, i les perspectives per al 2020 continuen sent moderades. La regió va créixer el 0,1% intertrimestral en el 4T 2019, la qual cosa va situar el còmput total de l’any en l’1,2%. Així mateix, els indicadors d’activitat més recents apunten al fet que l’àrea mantindrà ritmes de creixement positius però moderats. Entre altres elements, inquieta la feblesa de l’economia alemanya, el creixement de la qual, llastat per una caiguda de la inversió en maquinària i en béns d’equipament i per un estancament del consum privat, va ser del 0,0% intertrimestral en el 4T 2019 (el 0,6% en el total de l’any). El comportament del consum és preocupant, ja que s’havia mostrat resilient en els trimestres precedents. Així mateix, el país també patirà la pèrdua de dinamisme dels fluxos de comerç globals prevista per a la primera part de l’any. Finalment, l’epidèmia del coronavirus va guanyar força a Europa al final del mes i, probablement, frenarà de nou l’activitat. En aquest context, tot i que hem reduït les previsions per al creixement de la zona de l’euro el 2020 en només 1 dècima, fins a l’1,0%, una intensificació del COVID-19 a Europa podria comportar noves rebaixes en els propers mesos.

Portugal va tancar el 2019 amb fortalesa, però no és immune a la incertesa del coronavirus

L’economia va créixer un sòlid 2,2% el 2019. L’activitat es va accelerar en el 4T 2019 (el 2,2% interanual i el 0,7% intertrimestral), gràcies a una aportació de la demanda externa (+1,3 p. p.) millor del que s’esperava, conseqüència, en part, de les revisions estadístiques que el Banc de Portugal ha efectuat en les sèries de la balança de pagaments. Per la seva banda, la demanda interna va tenir una contribució més moderada en l’últim trimestre de l’any, tot i que, en el conjunt del 2019, s’ha mantingut com el motor de l’expansió. En concret, l’avanç del 2,2% del PIB el 2019 reflecteix una contribució de 2,7 p. p. per part de la demanda interna (dins la qual destaca la inversió, que va créixer el 6,5%, esperonada per l’acceleració de la inversió en productes de propietat intel·lectual fins al +6,5% i en construcció fins al 9,4%), mentre que, en el conjunt de l’any, la demanda externa va tenir una aportació negativa al PIB de 0,6 p. p. i explica, en bona part, la desacceleració del PIB en relació amb el 2,6% registrat el 2018. De cara al 2020, però, alguns indicadors comencen a mostrar un cert deteriorament. Així, mentre que, al gener, els indicadors coincidents del Banc de Portugal continuaven forts (el 2,0% en activitat agregada i el 2,4% en consum privat), al febrer, els índexs de confiança del consumidor i de la indústria van disminuir fins als –8,1 punts (el nivell més baix des del juny del 2019) i els –4,2 punts, respectivament. Aquesta caiguda va ser deguda, principalment, a unes expectatives menys positives sobre la situació econòmica del país en els 12 propers mesos, la qual cosa podria reflectir la incògnita de l’efecte del coronavirus COVID-19. Precisament, aquest factor d’incertesa és el que, malgrat el fort creixement del 2019, ens empeny a no millorar la nostra previsió per al creixement el 2020 (l’1,7%).

Desacceleració del mercat laboral en el tram final del 2019. La població ocupada va continuar augmentant en el 4T 2019 (+24.600 persones), però a un ritme més lent que en el passat (el 0,5% interanual, en relació amb el 0,9% en el 3T i amb el 2,3% en el total del 2018). D’altra banda, la taxa d’atur va augmentar fins al 6,7% (en relació amb el 6,1% del 3T). El deteriorament de la taxa d’atur al final de l’any és habitual, però, en aquesta ocasió, va ser superior a l’esperat a conseqüència del fort augment de la població activa i, en especial, de la població activa estrangera. A més a més, cal tenir en compte la menor capacitat de generar ocupació en una fase més madura del cicle. De cara al 2020, preveiem que el mercat laboral continuarà millorant, tot i que ho farà de forma molt més moderada que en els últims anys.

La balança per compte corrent acaba el 2019 amb un lleuger dèficit. Després de sis anys en terreny positiu, la balança per compte corrent va tancar el 2019 amb un dèficit del –0,1% del PIB (181,5 milions d’euros), la qual cosa representa un deteriorament de 3 dècimes en relació amb el +0,2% del 2018. Aquest comportament va ser conseqüència de l’empitjorament del dèficit comercial de béns (el 7,9% del PIB; 2 dècimes més de dèficit que el 2018, afectat per l’embranzida importadora de la inversió) i del menor superàvit dels serveis no turístics (el +2,1% del PIB, –0,25 p. p. que el 2018), ja que el superàvit turístic va millorar en 1 dècima, fins al 6,2% del PIB. Per la seva banda, la suma del saldo corrent i del de capital es va mantenir en positiu, la qual cosa permet continuar reduint l’endeutament exterior. En concret, el superàvit conjunt es va situar en el +0,9% del PIB (5 dècimes per sota del del 2018) i el deute extern va millorar fins al 85,1% del PIB (el 89,5% el 2018).

L’activitat turística es va accelerar el 2019. L’any passat, Portugal va registrar un total de 27 milions de turistes, dels quals 11 milions van ser nacionals i 16 milions, estrangers. Això va representar un increment de l’activitat turística del 7,3% el 2019 (el 5,3% el 2018), amb un augment del nombre de turistes internacionals del 7,1% (el 4,8% el 2018). Els turistes procedents d’Espanya, dels EUA i del Brasil van ser els principals responsables d’aquesta dinàmica i van representar més de la meitat del creixement total dels turistes estrangers. Per la seva banda, l’ingrés mitjà per habitació disponible va augmentar de nou el 2019 i es va situar en els 49,4 euros (48,5 euros el 2018), i els ingressos dels establiments d’allotjament turístic van créixer el 7,3%. Si aquestes tendències continuen, Portugal podria superar els 17 milions de turistes internacionals el 2020. No obstant això, el turisme serà, probablement, un dels sectors més penalitzats per l’emergència sanitària del coronavirus.

La inflació es manté anèmica. Al febrer, la inflació general es va desaccelerar fins al 0,4% interanual (el 0,8% al gener), a causa de la caiguda dels preus energètics i de l’alentiment de la inflació subjacent. Aquesta última exclou els preus de l’energia i dels aliments no processats i es va situar en el 0,1% interanual, 0,3 p. p. menys que al gener.

La demanda de crèdit es va mantenir sòlida el 2019. La nova concessió de crèdit al sector privat no financer va créixer el 8,9% interanual el 2019 (el 12,3% el 2018). Per segments, el nou crèdit a la compra d’habitatge es va accelerar en els últims mesos, després de l’alentiment de la primera part de l’any passat (en el total del 2019, va avançar el 10,4%). Per la seva banda, el crèdit al consum també es va mostrar dinàmic, amb un creixement del 14,8%. En els dos casos, però, les xifres reflecteixen un efecte base: en els últims mesos del 2018, els dos segments de crèdit es van veure afectats negativament per la implementació, per part del Banc de Portugal, de mesures macroprudencials més restrictives en la concessió de crèdit. Finalment, en l’àmbit de les empreses no financeres, el creixement també va ser robust (el 5,6%, en relació amb l’11,8% del 2018). Malgrat el dinamisme de les noves operacions de crèdit, la cartera de crèdit del sector privat no financer va tornar a disminuir al final de l’any (el –0,4% inter­anual), per la contracció de la cartera de les societats no financeres (el –3,5% interanual; amb l’ajustament de les vendes de les carteres de crèdit dubtós, hauria augmentat el 0,7%). Pel que fa a les famílies, l’augment de l’1,5% interanual va ser degut, en gran part, a la dinàmica del crèdit al consum (el +10,6% interanual).

Compartir: