Compartir: 
El retorn de l’apetència pel risc tanca un any amb vaivens en el sentiment inversorEl retorn de l’apetència pel risc tanca un any amb vaivens en el sentiment inversorEl retorn de l’apetència pel risc tanca un any amb vaivens en el sentiment inversorEl retorn de l’apetència pel risc tanca un any amb vaivens en el sentiment inversorEl retorn de l’apetència pel risc tanca un any amb vaivens en el sentiment inversorEl retorn de l’apetència pel risc tanca un any amb vaivens en el sentiment inversor

Bon to dels mercats al final d’any. Enrere queda el 2019, un any en què els principals catalitzadors dels mercats financers van ser les tensions comercials entre els EUA i la Xina, la resolució del brexit, la desacceleració del creixement mundial i el retorn a escena dels estímuls monetaris per part dels principals bancs centrals. El desembre no va ser una excepció, i l’any va acabar amb avanços en el terreny comercial (amb un primer acord entre els EUA i la Xina) i en la situació política britànica (on el Parlament ja ha aprovat l’acord de sortida de la UE). A més a més, els bancs centrals van reforçar el compromís amb les mesures acomodatícies dels mesos anteriors. Així, al desembre, en un escenari d’estabilització de les perspectives econòmiques, es va reduir la volatilitat als diferents mercats financers i els inversors van mostrar una major apetència pels actius de risc, la qual cosa es va traduir en increments generalitzats a les borses i en els preus de les primeres matèries i en una certa recuperació dels tipus d’interès. No obstant això, i malgrat el funcionament més positiu en els últims compassos de l’any, els riscos que planen sobre l’escenari econòmic i financer continuaran presents el 2020, i la sensibilitat que han mostrat els mercats al llarg del 2019 als esdeveniments geopolítics i als missatges dels principals bancs centrals suggereix que aquests esdeveniments continuaran marcant l’ànim dels inversors en el nou any.

Un bon any per a les borses, malgrat els vaivens. Si el 2019 va començar amb la por al fet que les turbulències de les acaballes del 2018 continuessin arrossegant les cotitzacions, finalment l’any ha acabat amb uns guanys notables i generalitzats: propers al 30% acumulat en el cas de les economies avançades i al voltant del 15% en el de les emergents. Aquestes xifres van més enllà de l’efecte rebot de les fortes turbulències registrades a la tardor del 2018, i, de fet, els principals índexs se situen clarament per damunt dels màxims de l’estiu del 2018: els superen en més del 10% a les economies avançades i al voltant del 6% a les emergents. Els guanys s’han basat en les mesures acomodatícies adoptades pels bancs centrals al llarg de l’any i en una certa calma en les incerteses geopolítiques al voltant dels EUA i la Xina i d’Europa (brexit i Itàlia), així com en la constatació que els riscos de recessió econòmica s’han vist apaivagats per la re­siliència de la demanda domèstica. No obstant això, l’any no ha estat exempt de turbulències, i, en diferents ocasions, les borses han registrat correccions destacables arran de les tensions geopolítiques (com en l’episodi d’aversió al risc de l’estiu passat). A més a més, a aquest factor de risc se sumen els elevats múltiples en algunes borses occidentals (com les ràtios price-to-earnings), que evidencien el temor de sobrevaloració d’alguns actius emfatitzat de forma reiterada per institucions com l’FMI o el BIS.

Els tipus d’interès arrelen en terreny acomodatici. En les reunions del desembre, tant el BCE com la Fed van transmetre un missatge de continuïtat de les mesures acomodatícies adoptades al llarg del 2019. D’una banda, en el debut de Christine Lagarde com a nova presidenta, el BCE va decidir mantenir sense canvis la política monetària i va reiterar el compromís amb el paquet d’estímul anunciat al setembre (retallada del tipus depo fins al –0,50%, represa de les compres netes d’actius i condicions més favorables per a les TLTRO). Així mateix, basant-se en la seva lectura d’un escenari de creixement feble i de persistència dels riscos, el BCE va reiterar la necessitat de mantenir les condicions financeres favorables durant un període llarg de temps. Per la seva banda, la Fed va mantenir el tipus d’interès en l’interval 1,50%-1,75%, després de realitzar tres retallades en els mesos de juliol, de setembre i d’octubre. És més, les noves projeccions de la Fed mostren que 13 dels seus 17 membres no preveuen cap canvi en els tipus el 2020 (mentre que els quatre restants projecten només un increment de 25 p. b.), de manera que va allunyar les probabilitats implícites en les cotitzacions financeres de noves retallades el 2020. Aquests missatges, però, contrasten amb els enviats fa un any, quan, al de­sembre del 2018, el BCE posava fi a les compres netes d’actius i la Fed assenyalava la intenció de dur a terme tres increments de tipus. Així, als mercats de renda fixa, el 2019 va estar marcat per fortes caigudes en els tipus sobirans (en l’acumulat de l’any, al voltant de –75 p. b. i de –40 p. b. en els tipus a 10 anys dels EUA i d’Alemanya, respectivament), tot i que aquestes davallades es van moderar en els últims mesos, gràcies a la recuperació del sentiment dels inversors: al desembre, els tipus a 10 anys dels EUA i d’Alemanya van repuntar al voltant de 15 p. b. i van culminar una recuperació propera als 50 p. b. des dels mínims de l’estiu.

Les divises emergents cedeixen davant el dòlar. Durant el 2019, el tipus de canvi del dòlar nord-americà va exhibir una major fortalesa en relació amb la majoria de divises mundials, penalitzades per la incertesa econòmica, per les tensions comercials i pels diferencials dels tipus d’interès a llarg termini. Aquests factors van pesar, en especial, als països emergents, les divises dels quals es van depreciar clarament en relació amb el dòlar (llastades, a més a més, per diferents factors idiosincràtics). Els casos més destacables van ser el del renminbi (la depreciació del qual el va dur a trencar la barrera dels 7 iuans per dòlar per primera vegada des del 2008) i el de la majoria de les divises llatinoamericanes (la depreciació mitjana de les quals, al desembre, va ser del 4%, segons l’índex de JP Morgan per a l’Amèrica Llatina). D’altra banda, al desembre, la lliura esterlina va protagonitzar una revaloració propera al 2% en relació amb el dòlar, impulsada pel resultat de les eleccions generals al Regne Unit i per la perspectiva d'un brexit acordat el proper 31 de gener.

Rally de les primeres matèries en els últims compassos de l’any. La millora del sentiment inversor també va empènyer els preus de les primeres matèries en la recta final de l’any. Al mercat del petroli, al desembre, això es va sumar a la decisió de l’OPEP i dels seus aliats (liderats per Rússia) de retallar la producció de cru en 500.000 barrils diaris addicionals a partir del gener del 2020, de manera que van incrementar les retallades totals fins als 1,7 milions de barrils diaris en relació amb els nivells de l’octubre del 2018 (per a més detalls, vegeu el Focus «Petroli: ajuntant les peces del trencaclosques», en aquest ma­­teix Informe Mensual). A més a més, malgrat que no es va prolongar la durada de l’acord (que acaba al març del 2020), l’Aràbia Saudita va manifestar la voluntat de continuar liderant les retallades de producció, la qual cosa va afavorir l’encariment del barril de Brent per damunt dels 65 dòlars.

 

Compartir: