Compartir: 
El sentiment econòmic global cau de manera abrupta davant la disrupció del COVID-19El sentiment econòmic global cau de manera abrupta davant la disrupció del COVID-19El sentiment econòmic global cau de manera abrupta davant la disrupció del COVID-19

El sentiment econòmic global cau de manera abrupta davant la disrupció del COVID-19. Al febrer, l’indicador compost PMI va baixar 6,1 punts fins als 46,1, valor mínim des del maig del 2009, i en clara zona contractiva (per sota dels 50 punts). El fort deteriorament es va produir tant en els sectors manufacturers com en els serveis (tots dos per sota dels 50 punts). Per països, va destacar la forta contracció de la Xina, que ha tancat fàbriques i limitat la mobilitat dels seus ciutadans. Així mateix, l’aturada de país asiàtic, al centre de moltes de les cadenes de valor globals, ha impactat en nombrosos països altament relacionats amb ell. En els propers mesos, l’expansió de l’epidèmia també afectarà altres regions de forma directa, i no només per la seva relació amb la Xina.

El sector exterior xinès es ressent pel coronavirus. Les exportacions xineses van caure un 17,2% interanual en l’agregat de gener i febrer (+7,9% al desembre), reflectint l’impacte que han tingut al país les restriccions sobre la producció i els desplaçaments per contenir el COVID-19. Les importacions, per la seva banda, van resistir millor i només van caure un 4,0% (+16,5% al desembre). De cara als propers mesos, l’aixecament de les restriccions a la Xina hauria d’ajudar al sector exterior, tot i que encara es veurà penalitzat per una demanda externa més fràgil davant la propagació del virus a la resta del món.

Als EUA alguns indicadors ja comencen a reflectir l’impacte del COVID-19. L’índex de sentiment empresarial (ISM) de manufactures va baixar fins als 50,1 punts, fregant el límit dels 50 punts (que separa la zona contractiva de l’expansiva). El seu homòleg de serveis, malgrat això, encara no ha acusat els efectes de l’alerta sanitària i va pujar fins als 57,3 punts. En la mateixa línia, les dades del mercat laboral van continuar sent sòlides al febrer, amb una significativa creació d’ocupació mensual (237.000 llocs de treball). Amb tot, de cara als propers mesos, és d’esperar un deteriorament més acusat en la majoria dels indicadors pels efectes del COVID-19.

Brasil va acabar l’any 2019 creixent a un ritme raonable. El creixement en el 4T 2019 va ser de l’1,7% interanual (1,2% interanual en el 3T), de manera que el còmput anual es va situar en l’1,1%. Tot i que es tracta d’una xifra inferior a l’1,3% del 2018, cal destacar que l’economia es trobava en recessió a principis del 2019 i que després va millorar de forma clara. La clau econòmica de l’any passat va ser la recuperació de la inversió, que no creixia des del 2013, tendència que probablement reflecteix les millors expectatives obertes pel programa reformista del Govern Bolsonaro. Les perspectives per al 2020 són d’acceleració del creixement (a la zona de l’1,5%), tot i que el país és sensible a l’impacte global del coronavirus i a l’evolució de possibles tensions comercials.

Compartir: