Compartir: 
Els indicadors de sentiment de la zona de l’euro es mostren resilients al coronavirusEls indicadors de sentiment de la zona de l’euro es mostren resilients al coronavirusEls indicadors de sentiment de la zona de l’euro es mostren resilients al coronavirusEls indicadors de sentiment de la zona de l’euro es mostren resilients al coronavirus

Els indicadors de sentiment de la zona de l’euro es mostren resilients al coronavirus. La setmana passada es van publicar els primers indicadors d’activitat que han mesurat el sentiment econòmic després de l’esclat de l’emergència sanitària del coronavirus i, en conjunt, van reflectir un to positiu. En concret, la confiança al consumidor de la zona de l’euro va augmentar al febrer fins als –6,6 punts, el seu valor més alt en els últims sis mesos. Així mateix, el PMI compost de la zona de l’euro va millorar fins als 51,6 punts al febrer (51,3 al gener), amb una recuperació tant de les manufactures com dels serveis, tot i que continua en nivells que apunten a un creixement modest de l’activitat. Per països, el PMI compost es va mantenir pràcticament estable a Alemanya (51,1 al febrer i 51,2 al gener), amb el contrast entre la recuperació de l’índex de manufactures (+2,5 punts, fins als 47,8) i la desacceleració dels serveis (–0,9 punts, fins als 53,3). Per la seva banda, a França el PMI compost va millorar fins als 51,9 punts, impulsat per la recuperació del PMI de serveis (+1,6 punts, fins als 52,6), que havia caigut al gener en un context de vagues sindicals.

El superàvit per compte corrent de la zona de l’euro va tancar 2019 en el mateix nivell que al final de l’any 2018. Així, en el global de l’any, el sector exterior de la zona de l’euro va registrar un superàvit corrent del 3,2% del PIB. No obstant això, el superàvit en la balança de béns va augmentar de manera sostinguda al llarg del 2019, mentre que el de la balança de serveis va disminuir respecte a l’any 2018.

Economia portuguesa

Indicadors econòmics positius a Portugal. L’indicador de clima econòmic, que sintetitza el sentiment en els diversos sectors de l’activitat, va millorar lleument al gener, amb un avanç interanual del 2,2% (2,1% al desembre). La lleu acceleració en la taxa de creixement va ser deguda a la millora en el sentiment de la indústria i el comerç. Per la seva banda, l’indicador d’activitat econòmica de desembre es va estabilitzar en un notable 1,8% interanual.

Lleu deteriorament de la balança per compte corrent el 2019. Al tancament de l’any, el saldo corrent es va situar en el –0,1% del PIB, fet que representa un deteriorament pel que fa al +0,2% del 2018. Aquest comportament va ser conseqüència de l’empitjorament del dèficit comercial de béns (7,9% del PIB, 2 dècimes més de dèficit que el 2018) i del menor superàvit dels serveis no turístics (+2,1% del PIB, –0,25 p. p. que el 2018), ja que el superàvit turístic va millorar 1 dècima, fins al 6,2% del PIB. Per la seva banda, la suma del saldo corrent i la de capital es va situar en el +0,9% del PIB, un registre notable però 5 dècimes inferior al del 2018, i el deute extern va millorar fins al 85,1% del PIB (89,5% el 2018).

La cartera de crèdit al sector privat, a prop d’estabilitzar-se. El crèdit al sector privat va disminuir un 0,4% el 2019, després d’una reducció de l’1,5% el 2018. Destaca positivament l’evolució del crèdit a les llars, que va créixer un 1,5% anual, afermat pel dinamisme del crèdit al consum (+10,6%) i una lleugera recuperació dels préstecs hipotecaris (+0,3%). No obstant això, els préstecs a empreses no financeres continuen contraient-se (–3,5%) com a conseqüència de les vendes de carteres de préstecs dubtosos (ajustant per aquest efecte, haurien crescut un 0,7%).

Compartir: