Compartir: 
Els principals bancs centrals obren les portes a abaixar els tipus d’interèsEls principals bancs centrals obren les portes a abaixar els tipus d’interès

Els principals bancs centrals obren les portes a abaixar els tipus d’interès. Tot i que la descripció de l’escenari econòmic per part de la Reserva Federal (Fed) i del BCE és relativament positiva (vegeu la secció d’Economia internacional), la intensificació dels riscos (sobretot relacionats amb les tensions comercials) va dur a tots dos bancs centrals a mostrar-se més favorables a una política monetària acomodatícia. D’una banda, dimarts passat, Draghi va declarar que, en el cas que no s’observés una millora en el mapa de riscos, el BCE oferirà més estímuls monetaris. Les eines que va explicitar inclouen el retard de la primera pujada de tipus, una reducció dels tipus d’interès (que possiblement estaria vinculada a un sistema de tiering), i/o reprendre les compres netes d’actius. Per la seva banda, tot i no modificar els tipus d’interès (en l’interval 2,25%-2,50%), la Fed va declarar que ara monitorarà els riscos al voltant de l’economia i actuarà degudament per sostenir l’expansió. Gairebé la meitat dels membres de la Fed van considerar com a escenari més probable almenys una baixada de tipus aquest any, i més de la meitat dels membres van estimar que els tipus seran menors el 2020 que en l’actualitat. Així mateix, fins i tot els membres que preferirien mantenir-se pacients van reconèixer que ha augmentat significativament la probabilitat de l’escenari en el qual és necessari un estímul monetari. Després de la reunió, els mercats financers van assignar una probabilitat del 100% a una baixada de tipus de la Fed en la reunió del juliol.

Els inversors van rebre favorablement el gir acomodatici dels bancs centrals, a l’espera de la trobada confirmada entre Trump i Xi la setmana que ve al fòrum del G-20. Aquests aspectes van servir per recolzar el bon to dels mercats de renda variable a nivell global (S&P 500 +2,3%, EuroStoxx 50 +3,1% i MSCI EM +3,8%), arribant fins i tot a marcar nous màxims en el cas de la borsa nord-americana. En la renda fixa, l’expectativa de més estímuls monetaris va intensificar el descens dels tipus d’interès del deute sobirà dels EUA i d’Alemanya, moviment que va ser replicat per les primes de risc de la perifèria europea, on el diferencial d’Itàlia es va reduir 14 p. b. gràcies als esforços fiscals anunciats pel seu Govern. D’altra banda, la intensificació de les tensions entre els EUA i l’Iran a l’estret d’Ormuz van provocar l’ascens del preu del barril de Brent fins als 65 dòlars.

Compartir: