Compartir: 
  Espanya: moderació suau del creixement, a l’expectativa del coronavirus  Espanya: moderació suau del creixement, a l’expectativa del coronavirus  Espanya: moderació suau del creixement, a l’expectativa del coronavirus  Espanya: moderació suau del creixement, a l’expectativa del coronavirus  Espanya: moderació suau del creixement, a l’expectativa del coronavirus  Espanya: moderació suau del creixement, a l’expectativa del coronavirus

Una desacceleració ordenada mentre esperem esdeveniments. L’economia espanyola va acabar el 2019 donant continuïtat a una desacceleració gradual i esperada (PIB anual del 2019, el +2,0%, després del 2,4% del 2018), amb ritmes de creixement clarament superiors als de les altres principals economies de la zona de l’euro (Alemanya, el +0,6%; França, el +1,2%, i Itàlia, el +0,2%). El 2020, la menor embranzida dels factors d’impuls cíclics i el creixement modest dels principals socis comercials (especialment, a la zona de l’euro) propiciaran la continuïtat d’aquest alentiment. No obstant això, l’aparició del coronavirus COVID-19 i el seu contagi a diversos països de l’OCDE poden erosionar els indicadors d’activitat en els propers mesos. L’impacte del coronavirus es pot veure reflectit en la reducció dels fluxos comercials, no solament amb la Xina, sinó també amb altres socis comercials afectats pel COVID-19. Així mateix, un context novament incert també pot llastar la demanda interna. Així i tot, s’estima que l’impacte del coronavirus es limitarà a un interval contingut de temps, de manera que, després de l’ensopegada temporal dels indicadors d’activitat, cal esperar un efecte rebot del creixement en els següents trimestres. A més a més, en aquest entorn exigent a nivell mundial, l’economia espanyola continuarà comptant amb el benefici d’haver corregit molts dels desequilibris que l’havien afectat abans de la passada crisi, així com amb la continuïtat d’unes condicions financeres acomodatícies i ben sustentades en la política monetària del BCE.

Els últims indicadors apuntaven a un creixement gradualment menor, però es poden veure entelats pel coronavirus. En concret, al gener, l’índex PMI de serveis es va situar en els 52,3 punts, un registre còmodament superior al llindar dels 50 punts (que delimita la zona expansiva de la recessiva), però que és el més baix dels sis últims anys. En contraposició, l’indicador homòleg per al sector industrial va pujar 0,9 punts, tot i que, en aquest cas, la dada se situa encara per sota dels 50 punts (48,5). Per la seva banda, al desembre del 2019, el creixement de la xifra de negocis del sector industrial, després d’acumular cinc mesos de registres negatius, va tornar al terreny positiu (el +0,1% interanual, mitjana mòbil de tres mesos) amb un repunt d’1,5 p. p. en relació amb el novembre. Així mateix, l’indicador homòleg del sector serveis va frenar la desacceleració i va créixer el 3,2% interanual (mitjana mòbil de tres mesos). No obstant això, encara no es disposa d’indicadors que capturin el canvi de sentiment descrit en les anteriors pàgines d’aquest Informe Mensual arran de l’esclat, en moltes economies, de l’emergència mèdica del coronavirus.

El mercat laboral va començar l’any d’una manera modesta. Per motius estacionals, el gener és, tradicionalment, un mal mes per a les xifres del mercat laboral, ja que recull el final de la campanya nadalenca. En aquest sentit, la disminució de l’afiliació (–244.044 persones en termes no desestacionalitzats) no va ser inusual. No obstant això, en termes desestacionalitzats, l’afiliació va augmentar en 5.324 persones al gener, una xifra clarament inferior a l’increment observat al gener del 2019 i del 2018 (+42.415 i +58.487 persones, respectivament). Això reflecteix la continuïtat de la moderació progressiva del ritme de creació d’ocupació (l’1,8% interanual al gener, després del 2,0% al desembre i del 2,6% en la mitjana del 2019). A més a més, aquest alentiment és generalitzat a tots els sectors: l’afiliació va suavitzar el ritme de creixement tant a la construcció (el 2,3% interanual) com a la indústria (el 0,9%) i als serveis (el 2,4%). Per la seva banda, el ritme de reducció de l’atur registrat va disminuir fins a l’1,0% interanual al gener (el –1,3% al desembre), una moderació que, en part, pot ser deguda a l’augment de la població activa (tal com ho vam explicar el mes passat, la població activa va créixer l’1,3% interanual en el 4T 2019).

El Govern relaxa la senda d’objectius de dèficit. Mentre esperem conèixer la dada de tancament de l’any, tot apunta al fet que Espanya haurà acabat el 2019 amb un dèficit públic del –2,3%. De cara als propers anys, el Govern ha proposat elevar l’objectiu de dèficit fiscal del –1,1% del PIB al –1,8% per al 2020 i del –0,4% al –1,5% per al 2021, unes xifres més coherents amb les projeccions considerades per CaixaBank Research, però que alentiran la reducció d’un deute públic que continua sent molt elevat (s’estima que una mica superior al 95% el 2019). D’aquesta manera, els nous objectius mantenen un compromís amb la senda de reducció del dèficit, però a un ritme molt més gradual.

El sector exterior acaba el 2019 amb bon to. El saldo per compte corrent va ser del +1,9% del PIB el 2019 (23.943 milions d’euros), un registre similar al del 2018 però amb una composició diferent. En particular, el 2019, va destacar la millora de 0,4 p. p. en el dèficit de la balança de béns energètics, compensat pel major dèficit de béns no energètics (–0,1 p. p.) i pel menor superàvit de la balança de serveis (–0,2 p. p.). Si ho observem amb més detall, el dèficit energètic es va beneficiar d’un preu més baix del petroli, mentre que el deteriorament del dèficit de béns no energètics va patir la desacceleració de les exportacions. Per la seva banda, el superàvit de serveis va empitjorar arran de la fortalesa de les importacions, tant turístiques (turistes espanyols que viatgen a l’estranger) com no turístiques. Finalment, la balança de rendes va tenir una mínima contribució negativa.

L’activitat al sector immobiliari tanca l’any amb una evolució més moderada. Les compravendes d’habitatge residencial van recular el 3,3% en el conjunt del 2019, afectades per l’impacte negatiu de la implantació de la llei de crèdit immobiliari al juny. En aquest sentit, cal remarcar que la dada del desembre va començar a mostrar un lleuger repunt després dels efectes de l’esmentada llei. Per la seva banda, el preu de taxació de l’habitatge va recuperar una mica de dinamisme en el 4T 2019 (el +0,9% intertrimestral, després d’uns modestos 0,1% intertrimestrals en el 2T i en el 3T). Amb aquesta dada, en el conjunt del 2019, el preu de l’habitatge va créixer el 3,2%, lleugerament per sota del registre de l’any anterior (el 3,4% el 2018). Així, els indicadors reflecteixen una senda d’alentiment, en línia amb el menor ritme de creixement de l’economia. Això, però, no ha de ser interpretat com un signe de feblesa del sector, sinó, més aviat, com una normalització cap a taxes d’avanç més sostenibles després del fort repunt experimentat durant la recuperació.

 

Compartir: