Espanya: un any de transició

Una moderació gradual del creixement. Amb les dades disponibles de tres dels quatre trimestres de l’any 2019 que acabem de tancar, tot fa preveure que el creixement de l’economia s’haurà situat el 2019 prop de l’1,9% anual, un ritme més contingut que el de l’any passat (el 2,4%), però clarament per damunt de la mitjana de creixement previst per a la zona de l’euro (l’1,1%). Aquesta moderació del creixement s’explica tant per l’esvaïment de l’impuls cíclic que ofereix la fase inicial de la recuperació econòmica com pel deteriorament de l’entorn comercial global. Aquest deteriorament, producte d’elements com el pols comercial entre els EUA i la Xina, les incerteses relacionades amb el brexit i les dificultats que travessa el sector de l’automòbil a nivell europeu (per la introducció de noves regulacions i pel canvi tecnològic que experimenta el sector), ha tingut un impacte sobre les exportacions espanyoles de béns i serveis pel canal de la demanda, però no és un senyal de pèrdua de la competitivitat en termes relatius. Així, la desacceleració que observem representa, en gran part, un procés de convergència del creixement cap a cotes més coherents amb el creixement potencial de l’economia. De cara a l’any vinent, preveiem que aquest procés de convergència tindrà continuïtat i que l’economia creixerà a taxes properes a l’1,5%.

L’activitat manté el to en el tram final de l’any. L’evolució del conjunt dels indicadors al llarg de l’últim mes ha estat mixta. D’una banda, la confiança del consumidor al novembre va cedir 1,2 punts, fins als –10,3 punts, i la producció industrial a l’octubre va caure l’1,3% interanual (el +0,6% al setembre). En contraposició, tant el PMI de manufactures com el de serveis del novembre van registrar una lleugera millora i van pujar 0,7 i 0,5 punts, respectivament, fins als 47,5 i els 53,2 punts. Quan incorporem tot el conjunt d’indicadors en el model Nowcasting de projecció a curt termini del PIB, obtenim una previsió de creixement intertrimestral del 0,4% per al 4T 2019, un registre similar al del trimestre anterior. A més a més, aquesta taxa seria coherent amb la nostra previsió de creixement anual de l’1,9% per al 2019.

La desacceleració gradual del mercat laboral es dona un respir al novembre. En concret, l’afiliació a la Seguretat Social va augmentar el 2,3% interanual, el mateix ritme d’avanç que un mes enrere, tot i que per sota de l’experimentat al novembre del 2018 (el 2,9% interanual). D’aquesta manera, malgrat el context de desacceleració, el ritme de creació d’ocupació es manté robust i continuarà oferint suport al creixement dels ingressos i del consum. D’altra banda, es preveu que el creixement dels ingressos es basi cada vegada més en una recuperació gradual dels salaris, que les dades ja mostren des de fa diversos trimestres. Així, si el 2017 els salaris per hora efectiva de treball es van mantenir estancats (creixement del –0,1% anual), el 2018 van repuntar fins a l’1,5%, i, en el 3T 2019, el crei­­xement es va accelerar fins a l’1,9% interanual.

L’estalvi es manté estable en el 3T. El bon ritme d’avanç del creixement de l’ocupació i la recuperació dels salaris s’han vist reflectits en el creixement de la renda disponible bruta de les llars, que, en el 3T 2019, es va situar en el 4,2% interanual. Així mateix, el consum va créixer a una taxa notable, tot i que una mica més modesta del 2,6% interanual, de manera que la taxa d’estalvi es va situar en el 7,0% de la renda disponible bruta (acumulat de quatre trimestres), un registre 1,4 p. p. superior al del 3T 2018 i similar al registre del trimestre passat. Malgrat que la recuperació de la taxa d’estalvi dels mínims de l’any passat (el 5,5% en el punt mínim) ha comportat un creixement del consum menor, també és una millora dels matalassos financers de les llars, de manera que atorga més resiliència a l’economia.

La inflació repunta al desembre. L’índex de preus al consum (IPC) va pujar al 0,8% al desembre (el 0,4% al novembre) en continuar desfent-se els efectes de base del preu del petroli. Així, el preuen euros del petroli va pujar al desembre el 13,0% inter­anual, quan al novembre queia el 5,2%, i, d’aquesta forma, ha acabat de desfer l’efecte baixista que els preus energètics han tingut en l’IPC en els últims mesos. Al gener, preveiem que ja no actuaran els efectes de base del preu del petroli, però esperem que la inflació general continuï acostant-se a la inflació subjacent, que, al novembre, es mantenia en un moderat 1,0%.

Els comptes de les Administracions públiques mostren una situació una mica més deficitària del que s’esperava. Amb dades fins al 3T 2019, el dèficit consolidat del conjunt de les Administracions públiques (AP), incloses les corporacions locals (CL), es va situar en l’1,5% del PIB, 3 dècimes per damunt del registre del 3T 2018. Aquest resultat va ser degut, principalment, al deteriorament dels comptes de les comunitats autònomes, tot i que, en part, el seu empitjorament està influenciat per efectes de liquidació impositiva. Per partides, els ingressos consolidats de les AP (excloses les CL) van augmentar fins a l’octubre el 3,8% en relació amb el mateix període de l’any anterior (el 4,3% al setembre), impulsats, principalment, per unes cotitzacions socials que van créixer un vigorós 7,9% inter­anual. Per la seva banda, la despesa consolidada va augmentar en el mateix període el 4,9%, a causa d’increments en la remuneració dels assalariats públics i en les prestacions socials acordades el 2019. En conjunt, les dades fins al 3T reforcen la nostra previsió que el dèficit es tancarà una mica per damunt de l’objectiu del 2,0%.

El preu de l’habitatge creix més del que es preveia en el 3T. Els preus de transacció publicats per l’INE van créixer l’1,6% en termes intertrimestrals (més que en els tres trimestres anteriors), tot i que, en termes interanuals, es van desaccelerar fins al 4,7%. Malgrat que, en el 4T, pugui repuntar lleugerament, a causa d’un efecte de base relacionat amb la dada negativa registrada en el 4T 2018 (creixement intertrimestral del 0,4%), el conjunt d’indicadors continua apuntant a una tendència de fons de desacceleració, coherent amb el menor ritme de creixement de l’economia.