Alemanya
Alemanya va mostrar un tancament del 2023 decebedor.
3 d'abril de 2024
Perspectives
Previsions | |||||||||
Mitjana | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | |
Creixement del PIB (%) | 1,8 | 1,0 | 1,1 | -4,2 | 3,1 | 1,9 | -0,1 | 0,2 | 1,3 |
Inflació de l’IPC (%)* | 1,0 | 1,9 | 1,4 | 0,4 | 3,2 | 8,7 | 6,0 | 2,5 | 2,2 |
Saldo fiscal (% del PIB) | 0,8 | 1,9 | 1,5 | -4,3 | -3,6 | -2,5 | -2,2 | -1,6 | -1,3 |
Saldo fiscal primari (% del PIB) | 2,2 | 2,9 | 2,3 | -3,7 | -3,0 | -1,8 | -1,4 | -0,7 | -0,4 |
Deute públic (% del PIB) | 71,9 | 61,9 | 59,6 | 68,8 | 69,0 | 66,1 | 64,8 | 63,6 | 62,7 |
Tipus d’interès de referència (%)* | 0,2 | 0 | 0,0 | 0,0 | 0,0 | 0,6 | 3,8 | 4,1 | 3,1 |
Saldo corrent (% del PIB) | 7,9 | 8,1 | 8,4 | 7,2 | 7,8 | 4,4 | 6,0 | 6,5 | 6,5 |
Nota: * Mitjana anual. Previsió de CaixaBank Research per a PIB, IPC i tipus d’interès; resta de variables, AMECO.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’AMECO, de Destatis i del BCE (a través de Refinitiv).
- Alemanya va mostrar un tancament del 2023 decebedor. El PIB va caure en el 4T un 0,3% intertrimestral, que, sumant-se a la debilitat que va mostrar durant la resta de l’any, es va traduir en una variació mitjana del PIB del –0,1% el 2023. La descomposició del PIB mostra que la debilitat de l’economia va ser generalitzada. El consum privat es va veure castigat per una inflació i uns tipus d’interès elevats, i va caure un 0,6% durant l’any. La inversió en construcció també es va veure perjudicada i va retrocedir un 2,2%. A més, la debilitat de la demanda global va provocar que les exportacions caiguessin un 1,7% durant l’any.
- Els riscos es presenten a la baixa amb noves caigudes del PIB al començament del 2024, com així adverteix el Bundesbank. De fet, al febrer, el PMI compost va caure fins als 46,1 punts, arrossegat per un sector manufacturer que porta 20 mesos consecutius en terreny contractiu i un PMI de serveis que va encadenar 5 mesos per sota dels 50 punts. A més, els baixos nivells en els quals continua instal·lada la confiança empresarial (l’Ifo es va situar al febrer als 85,5 punts, davant del valor de 100 compatible amb creixements propers a la seva mitjana a llarg termini) així com la confiança del consumidor, en mínims d’un any, apunten a un 1T amb poques sorpreses positives. Així mateix, el conflicte del mar Roig (gairebé el 23% de les importacions procedents d’Àsia arriben a Europa per via marítima i, en la seva major part, a través del mar Roig) està provocant el retard en el lliurament de les mercaderies i el seu encariment, que és un aspecte que llasta de forma addicional la indústria germana.
- Les perspectives són d’un increment de l’activitat de «menys a més»durant l’any. La caiguda de la inflació i el descens que es preveu per als tipus d’interès a partir del juny permetran una reactivació de la inversió i del consum de les famílies que, a més, compten amb una quantitat important d’estalvis (les taxes d’estalvi van ser d’un 20,6% de la renda bruta disponible en el 3T 2023, davant d’una taxa mitjana pre-COVID del 17,5%). Així mateix, tampoc contemplem tensions significatives als mercats d’energia al nostre horitzó de previsió (estimem que els preus del gas es mantindran relativament estables durant aquest any entre els 27 i els 35 euros/MWh), la qual cosa suposarà un alleujament per a les famílies i la indústria.
- El relaxament de les condicions monetàries i les pressions inflacionistes menors compensaran l’aplicació d’una política fiscal més restrictiva. El Tribunal Constitucional alemany va dictar sentència sobre un parell d’assumptes que va obligar el Govern a redissenyar els seus pressupostos per a aquest any. Per una banda, va dictaminar que els fons assignats als programes dissenyats per pal·liar l’impacte econòmic de la COVID i de la guerra a Ucraïna i no gastats no podien redirigir-se a finançar altres tipus de despeses, com, per exemple, projectes relacionats amb l’economia verda. Per una altra banda, va reactivar des del gener d’aquest any la clàusula del «fre de deute», la qual cosa limita l’increment anual del dèficit estructural a un 0,35% del PIB nominal.
