França
França va registrar una segona meitat del 2023 molt dèbil.
3 d'abril de 2024
Perspectives
Previsions | |||||||||
Mitjana | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | |
Creixement del PIB (%) | 1,2 | 1,8 | 1,9 | -7,7 | 6,4 | 2,5 | 0,9 | 0,6 | 1,4 |
Inflació IPC (%)* | 0,6 | 2,1 | 1,3 | 0,5 | 2,1 | 5,9 | 5,7 | 2,4 | 2,0 |
Saldo fiscal (% del PIB) | -3,6 | -2,3 | -3,1 | -9,0 | -6,5 | -4,8 | -5,3 | -4,4 | -4,3 |
Saldo fiscal primari (% del PIB) | -1,6 | -0,6 | -1,6 | -7,7 | -5,1 | -2,9 | -3,1 | -2,4 | -2,0 |
Deute públic (% del PIB) | 96,0 | 97,8 | 97,4 | 114,6 | 112,9 | 111,8 | 109,6 | 109,5 | 110,0 |
Tipus d’interès de referència (refi) (%)* | 0,2 | 0 | 0,0 | 0,0 | 0,0 | 0,6 | 3,8 | 4,1 | 3,1 |
Saldo corrent (% del PIB) | -0,8 | -0,7 | -0,7 | -3,4 | -1,5 | -4,0 | -2,4 | -2,4 | -2,4 |
Nota: * Mitjana anual. Previsió de CaixaBank Research per a PIB, IPC i tipus d’interès; resta de variables, AMECO.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’AMECO, de Destatis i del BCE (a través de Refinitiv).
- França va registrar una segona meitat del 2023 molt dèbil. L’economia gal·la va patir una aturada important i pràcticament es va estancar durant el segon semestre de l’any passat: 0,0% intertrimestral en el 3T i 0,1% en el 4T. Com a resultat, de mitjana, el creixement del 2023 va ser del 0,9%, el més baix (inclòs el 2020) des del 2013. L’explicació d’aquest alentiment és la pèrdua d’empenta de tots els components de demanda interna, que va passar d’aportar a penes 0,7 p. p. al creixement el 2023 (2,4 p. p., el 2022), mentre que la demanda externa, gràcies al fort ajustament de les importacions, va contribuir amb 0,5 p. p., després d’haver-hi restat 0,6 p. p. el 2022.
- L’inici del 2024 serà bastant tebi, sobretot a la indústria. Les enquestes de clima empresarial mostren que la indústria segueix en un estat delicat al començament del 2024. La producció manufacturera va caure el gener un 1,1% intermensual i el PMI manufacturer es manté en valors recessius (per sota de 50) des del juny del 2022, per la qual cosa no es pot esperar una recuperació ràpida al sector. De fet, aquesta debilitat de la indústria és un dels motius principals que expliquen que l’oficina d’estadística gal·la hagi revisat a la baixa la seva previsió de creixement per al 1T 2024, fins al 0,0% (0,2% previst inicialment), que és una estimació que coincideix amb la nostra situació.
- La política fiscal serà menys expansiva que en anys anteriors. Sense tenir encara la confirmació de la dada, el 2023 hauria finalitzat amb un dèficit fiscal del 5,3% del PIB, per sobre del 4,9% que es va fixar com a objectiu. El Govern ja ha anunciat retallades de despesa equivalents al 0,3% del PIB i és factible que calguin retallades addicionals per poder complir amb l’objectiu de dèficit fiscal del 4,4% del PIB establert pel Govern per a aquest any. S’ha de continuar avançant en la consolidació fiscal per assegurar la sostenibilitat a mitjà termini del deute públic, que el 2023 va ascendir gairebé al 110% del PIB.
- França serà una de les economies que menys benefici tregui de l’abaratiment del petroli i el gas natural. A França, la presència de l’energia nuclear com a component de la generació dels cicles combinats de l’electricitat és molt elevada, ja que n’arriba a suposar un 62% del total davant del 22% de mitjana observat a la UE. Així mateix, el 2022, el Govern gal va posar en moviment un paquet de mesures important per pal·liar l’impacte de la pujada dels preus de l’energia en empreses i en famílies. En conseqüència, els dos factors expliquen que el descens previst pels preus dels combustibles fòssils no tingui un impacte substancial sobre l’activitat. De fet, anticipem que el ritme de creixement intertrimestral del PIB es mantindrà durant tot l’any per sota del 0,4%, la taxa de creixement mitjà de llarg termini prèvia a la pandèmia. La sorpresa positiva podria arribar-hi durant el 3T 2024, si la celebració de les Olimpíades a París al juliol té més impacte del que s’havia previst.
