Alemanya

Alemanya va mostrar un començament d’any decebedor, en caure un 0,3% intertrimestral en el 1T 2023, després del –0,5% del 4T 2022.

Contingut disponible en
Alemania
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana
12-16

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

Creixement del PIB (%)

1,4

3,0

1,0

1,1

-4,1

2,6

1,9

-0,1

1,2

Inflació de l’IPC (%)*

1,1

1,7

1,9

1,4

0,4

3,2

8,7

6,0

2,9

Saldo fiscal (% del PIB)

0,5

1,3

1,9

1,5

-4,3

-3,7

-2,6

-2,3

-1,2

Saldo fiscal primari (% del PIB)

2,2

2,4

2,9

2,3

-3,7

-3,2

-1,9

-1,5

-0,3

Deute públic (% del PIB)

75,0

64,6

61,3

59,6

68,7

69,3

66,3

65,2

64,1

Tipus d’interès de referència (%)*

0,4

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

3,8

4,0

Saldo corrent (% del PIB)

7,7

8,0

8,1

7,7

7,1

7,4

4,0

5,8

5,6

Nota: * Mitjana anual. Previsió CaixaBank Research per a PIB, IPC i tipus d’interès, resta variables, AMECO.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’AMECO, de Destatis i del BCE (a través de Refinitiv).

  • Alemanya va mostrar un començament d’any decebedor, en caure un 0,3% intertrimestral en el 1T 2023, després del 0,5% del 4T 2022. Aquest resultat s’explica per la caiguda del consum privat (1,2% vs. 1,7%) i, sobretot, del públic (4,9% vs. 0,2%) mentre destaquen en positiu el creixement de la formació bruta de capital (3,0% vs. 2,6%) i l’aportació del sector exterior (0,7 p. p. vs. 0,5 p. p.). El comportament de diversos indicadors de clima i confiança empresarial incideix en l’elevada incertesa que envolta l’escenari actual, si bé tot apunta que el bon to que se li suposa al sector serveis continuarà sostenint l’activitat. A més, l’evolució favorable de l’indicador d’activitat setmanal permet confiar que el creixement del 2T podria ser positiu (estimem un 0,2% intertrimestral).
  • Cal assenyalar que, tot i el discret comportament de l’activitat, el mercat de treball continua mostrant una fortalesa notable: el març, l’ocupació va batre rècords en superar els 45,7 milions de persones, la taxa d’atur va caure a mínims del 2,8% i diversos sectors continuen notificant que pateixen problemes d’escassetat de mà d’obra. En aquest context, els salaris han anat creixent i el mes de febrer van aconseguir un avanç interanual del 6,5% (2,4% al desembre), que, en qualsevol cas, continua sent una xifra inferior a l’augment de la inflació (7,6% a l’abril). De totes maneres, les perspectives que la inflació continuï descendint milloraran la capacitat adquisitiva de les famílies i això, sumat a la possibilitat de recórrer a part de l’estalvi «extra» acumulat durant la pandèmia que encara tenen (equival a gairebé un 2,5% de la seva renda bruta), sostindrà la despesa en els pròxims mesos.
  • Respecte a l’evolució dels comptes públics, les perspectives són força positives. L’informe de primavera de la Comissió Europea anticipa una reducció del 2,6% del PIB anotat el 2022, al 2,3% el 2023 i a l’1,2% el 2024. Aquestes previsions incorporen l’efecte sobre els comptes públics de les mesures adoptades per limitar l’impacte de la pujada dels preus de l’energia (al voltant de l’1,2% del PIB el 2023), que s’eliminarien progressivament el 2024. De fet, fruit de les previsions favorables calculades per als preus del cru i, sobretot, del gas, s’estima que de l’«escut» de 200.000 milions d’euros aprovat el setembre de l’any passat (4,9% del PIB), se n’utilitzaria al voltant de la quarta part. D’altra banda, l’evolució del dèficit fiscal el 2023 es veurà afavorida per la supressió completa de les mesures d’emergència adoptades durant la pandèmia, que van representar gairebé el 0,8% del PIB el 2022. En aquest context, les ràtios de deute públic sobre el PIB continuaran reduint-se; des del pic del 69,3% assolit el 2021, a tancament del 2023, podrien situar-se lleugerament per sobre del 65% i continuar caient fins a un 64% a finals del 2024.