França

L’economia francesa va sorprendre positivament en el 2T 2022, tot i que les perspectives de creixement econòmic per als propers mesos s’han deteriorat significativament i ha augmentat notablement el risc que l’activitat pugui caure en el 1T 2023.

Contingut disponible en
19 d'octubre de 2022
Francia
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana
11-15

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

Creixement del PIB (%)

1,1

1,0

2,4

1,8

1,9

-7,9

6,8

2,5

0,6

Inflació IPC (%)*

1,2

0,3

1,2

2,1

1,3

0,5

2,1

5,9

4,1

Saldo fiscal (% del PIB)

-4,3

-3,6

-3,0

-2,3

-3,1

-8,9

-6,5

-4,6

-3,2

Saldo fiscal primari (% del PIB)

-2,0

-1,8

-1,2

-0,6

-1,6

-7,6

-5,1

-3,2

-1,7

Deute públic (% del PIB)

92,5

98,0

98,1

97,8

97,4

114,6

112,9

111,2

109,1

Tipus d’interès de referència (%)*

0,6

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,6

2,2

Saldo corrent (% del PIB)

-1,0

-0,6

-0,7

-0,7

-0,7

-2,6

-0,8

-3,0

-2,0

Nota: * Mitjana anual. Previsió de CaixaBank Research per a PIB, IPC i tipus d’interès; resta de variables, AMECO.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’AMECO, de l’INSEE i del BCE (a través de Refinitiv).

  • L’economia francesa va sorprendre positivament en el 2T 2022. Va créixer un 0,5% intertrimestral, davant de l’estancament previst, gràcies a l’impuls de la demanda externa i a la recuperació que va mostrar el consum de les famílies. Tot i això, el notable deteriorament observat en la confiança del consumidor, que al setembre es va situar fins i tot per sota dels mínims registrats durant el «Gran Confinament», anticipa una pèrdua important d’impuls del consum privat. L’elevada inflació, l’enduriment de les condicions financeres i l’augment d’incertesa provocat per la guerra a Ucraïna expliquen el pessimisme de les llars franceses.
  • La futura evolució de l’economia francesa vindrà, en gran mesura, determinada pel desenvolupament de la guerra a Ucraïna i el seu impacte sobre la cotització del gas natural i altres primeres matèries. Per preparar-se davant d’un eventual tall total del subministrament de gas rus, l’acumulació de reserves de gas per a l’hivern arriba al setembre al 97% i avança en dos mesos l’objectiu del 90% establert per la Comissió com a nivell a assolir el novembre. A més, la dependència del gas és de les menors entre les grans economies de la UE. El consum de gas representa al voltant del 20% del consum final d’energia i en la generació d’electricitat només es fa servir un 7% de gas (enfront del 48% d’Itàlia o el 17% d’Alemanya), mentre que l’energia nuclear genera gairebé el 67% de l’electricitat.
  • Sembla que aquestes dades indiquen que França, en principi, seria una de les economies menys afectades en un context de tall del subministrament de gas per part de Rússia. Tot i això, la generació d’energia nuclear no passa pel seu millor moment. D’una banda, França està patint la pitjor sequera des dels anys seixanta, cosa que fa perillar la refrigeració dels reactors nuclears, un factor imprescindible per al funcionament de les centrals nuclears. D’altra banda, gairebé el 50% de les centrals nuclears es troben fora de funcionament, ja sigui per tancaments planificats per tasques de manteniment o per problemes als reactors. En conseqüència, la dependència de França del gas rus s’ha incrementat els últims mesos, tot i que segueix lluny del que representa a Itàlia i Alemanya.
  • En definitiva,les perspectives de creixement econòmic per als propers mesos s’han deteriorat significativament i ha augmentat notablement el risc que l’activitat pugui caure en el 1T 2023. L’elevat grau d’incertesa, a més, introdueix riscos importants a la baixa per al creixement, sobretot del 2023, i no es poden descartar sorpreses a l’alça sobre la inflació en els propers mesos.