Mèxic

Continua la fase de recuperació de l’economia mexicana després de la profunda recessió causada per la COVID-19.

Contingut disponible en
Mexico
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana
11-15

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

Creixement del PIB (%)

-1,9

2,6

2,1

2,2

-0,2

-8,1

4,8

1,9

1,3

Inflació de l’IPC (%)*

3,6

2,8

6,0

4,9

3,6

3,4

5,7

7,2

4,7

Saldo fiscal (% del PIB)

-3,9

-2,8

-1,1

-2,2

-2,3

-4,4

-3,8

-3,8

-4,1

Deute públic (% del PIB)

46,6

56,7

54,0

53,6

53,3

60,1

57,6

56,8

58,7

Tipus d’interès de referència (%)*

3,8

4,2

6,7

7,6

8,1

5,5

4,4

7,6

10,2

Tipus de canvi (MXN/USD)*

13,5

18,7

18,9

19,2

19,3

21,5

20,3

20,2

20,8

Saldo corrent (% del PIB)

-1,9

-2,2

-1,7

-2,0

-0,3

2,5

-0,4

-1,2

-1,2

Deute exterior (% del PIB)

39,7

51,1

48,6

49,3

48,2

51,3

45,9

42,8

43,4

Nota: * Mitjana anual.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INEGI i de l’FMI.

  • Continua la fase de recuperació de l’economia mexicana després de la profunda recessió causada per la COVID-19. El PIB va registrar un creixement de l’1,0% intertrimestral en el 3T 2022, i va sumar quatre trimestres consecutius de creixement i un 4,6% en termes interanuals. Els eixos principals de la bona marxa de l’economia van ser: la millora del consum privat, vinculada a l’augment dels salaris reals, l’increment de l’activitat turística i el dinamisme de les exportacions lligat a la fortalesa econòmica dels EUA (tot i la sotragada del primer semestre). Gràcies a aquests factors, l’activitat econòmica es va situar en nivells propers als anteriors a la pandèmia.
  • Les perspectives econòmiques a curt i llarg termini es presenten menys optimistes que el que s’ha observat en els trimestres anteriors. Les dades avançades d’octubre apunten a una moderació del creixement industrial i al deteriorament de la confiança empresarial a mesura que l’economia mundial s’encamina cap a un període de menor creixement. A curt termini, els factors potencialment més desestabilitzadors es deuran tant a aspectes interns com externs. Entre els interns destaquen la persistència de la inflació a nivells excepcionalment elevats (el mes d’octubre es va situar al 8,4% interanual, el segon nivell més alt en 22 anys) i l’enduriment de les condicions financeres. El Banxico ha apujat els tipus d’interès fins al 10,00%, amb la finalitat de controlar la inflació i de mantenir el diferencial de tipus d’interès amb els EUA dintre d’un interval que no afebleixi el tipus de canvi del pes mexicà. A més, l’austeritat de la política fiscal i la incertesa política estarien desincentivant la recuperació de la inversió fixa, pública i privada fins a nivells anteriors a la pandèmia. Entre els aspectes externs destaquen el possible alentiment lligat a un enduriment monetari de l’economia dels EUA, soci comercial principal de Mèxic, i els efectes de la guerra d’Ucraïna sobre l’encariment de l’energia i els aliments, a més dels obstacles encara presents a les cadenes de subministrament globals. En qualsevol cas, estimem que el PIB del 2023 moderarà la senda de creixement fins a l’1,3% i endarrerirà la recuperació de l’economia per assolir nivells anteriors a la pandèmia fins al final del 2023.
  • Mèxic es troba en una posició relativament més favorable que la mitjana dels països emergents. No obstant això, el conjunt de riscos de la seva economia està esbiaixat a la baixa. Els riscos principals es poden agrupar en: (i) risc macroeconòmic: la possible recessió de les economies avançades suposaria un llast per a la demanda exterior mexicana i l’ampliació del seu dèficit per compte corrent; a més, la persistència de les pressions inflacionistes augura l’extensió de la política monetària restrictiva; (ii) risc polític: l’actual configuració del Congrés pot endarrerir l’execució de reformes rellevants en matèria fiscal i en el mercat energètic; i (iii) risc sobirà: el possible rescat de Pemex per part de l’Estat suposaria un augment immediat del dèficit fiscal i el deute sobirà.