Compartir: 
La Comissió Europea revisa les seves previsions a la baixaLa Comissió Europea revisa les seves previsions a la baixaLa Comissió Europea revisa les seves previsions a la baixa

La Comissió Europea revisa les seves previsions a la baixa. El missatge principal de les previsions de tardor és el d’un alentiment general de l’economia europea el 2019, sense senyals que es recuperi en els propers anys. Així, la Comissió va revisar les seves previsions de creixement per a l’any 2019 a la baixa en 11 dels 19 països de la zona de l’euro, i en 17 països per a l’any 2020. La previsió de creixement de la zona de l’euro és ara de l’1,1% el 2019 (1,2% a la primavera) i 1,2% el 2020 (1,5% a la primavera). Dels principals països, van destacar les fortes revisions a la baixa a Alemanya (–0,1 p. p. el 2019 i –0,5 p. p. el 2020) i Espanya (–0,2 p.p. i –0,4 p. p.). La raó principal del canvi, segons la Comissió, és que, mentre que els riscos de recessió continuen sent baixos, els factors que llasten el creixement europeu persistiran. Entre aquests factors tenim l’alentiment de l’economia global i del comerç internacional i els problemes en el sector industrial mundial.

El ministre de finances alemany expressa el seu suport a la creació d’un sistema europeu de garantia de dipòsits. Olaf Scholz proposa un esquema de reassegurança en el qual es farien servir primer els fons de garantia nacionals i, posteriorment, un fons europeu proporcionaria liquiditat fins a un límit. En cas de necessitats més grans, els Estats membres podrien proporcionar finançament addicional. Així mateix, el ministre destaca que el fons europeu podria arribar a absorbir pèrdues limitades, però sempre condicionat a la implementació prèvia d’una sèrie de mesures com la introducció de requisits de capital per als inversors de deute públic, l’harmonització dels procediments d’insolvència i resolució bancària, i una uniformització de l’impost de societats per a la banca.

Economia portuguesa

El mercat laboral es manté robust en el 3T. En concret, la població ocupada va augmentar en un 0,9% interanual (+45.000 persones). Encara que això representa una desacceleració respecte a la mitjana del 2018 (2,3%), està en línia amb l’alentiment de l’activitat econòmica. La creació d’ocupació es va deure exclusivament al sector serveis (+74.200 persones), ja que la població ocupada en la indústria i l’agricultura va disminuir lleugerament. Per la seva banda, la taxa d’atur va baixar lleument, fins a situar-se en el 6,1% en el 3T. D’altra banda, la població activa va augmentar de forma notable (157.000 persones), en gran part, com a conseqüència de l’augment de la població activa estrangera. En aquest context, la retribució bruta per empleat (sense la paga de Nadal i vacances, entre d’altres) va augmentar en un 2,8% interanual en el 3T (mitjana de 1.039 euros).

El dèficit comercial es deteriora novament. Així, el dèficit comercial de béns va ascendir a 20.900 milions d’euros al setembre (acumulat de 12 mesos), un registre equivalent al 9,9% del PIB. El deteriorament (4.600 milions en els últims 12 mesos) reflecteix un creixement de les importacions (8,0% interanual acumulat de 12 mesos) molt superior al de les exportacions (2,2%).

El deute públic va augmentar lleugerament al setembre fins als 252.296 milions d’euros, només 0,2 milions més que a l’agost. En termes de PIB, l’estoc de deute públic equival al 119,7% del PIB, això és 2,5 p. p. per sota del registre de finals del 2018.

Compartir: