La correcció del dèficit públic, missió possible

El dèficit del conjunt de les Administracions públiques es va situar en el 4,3% del PIB el 2016 (el 4,5% si es tenen en compte les ajudes a les institucions financeres), la qual cosa va comportar una reducció de 0,8 p. p. en relació amb el 5,1% del 2015. D’aquesta manera, es va complir l’objectiu d’estabilitat acordat amb la Comissió Europea del 4,6% del PIB, malgrat que cal recordar que aquest objectiu s’havia relaxat de forma substancial en relació amb el 3,6% del Pla d’Estabilitat actualitzat el 2016 i que, a més a més, el context econòmic va ser molt favorable. La totalitat de l’ajust va recaure en la despesa pública, que es va reduir en 1,5 p. p. del PIB. En canvi, els ingressos, malgrat la millora econòmica, van recular en 0,8 p. p., a causa de la reforma tributària, que, segons les estimacions del Govern, va tenir un impacte negatiu d’uns 6.400 milions d’euros sobre els ingressos.

De cara al 2017, el Govern preveu un ajust d’1,3 p. p. per arribar a un dèficit del 3,0% del PIB (el 3,1% un cop incloses les ajudes a les institucions financeres). El millor punt de partida, per haver tancat l’any 2016 amb un dèficit per sota de l’objectiu, redueix l’esforç que cal realitzar enguany en relació amb les previsions de l’agost de l’any passat, quan es va fixar la senda d’ajust fiscal. A més a més, el context econòmic favorable ajudarà a la reducció del dèficit. D’una banda, i malgrat l’alentiment previst del creixement del PIB real, s’espera que l’alça de la inflació impulsi el creixement del PIB nominal, la qual cosa farà augmentar les bases imposables i, en conseqüència, els ingressos. De l’altra, hi ha riscos a l’alça en relació amb les previsions macroeconòmiques en què es basen els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). En concret, aquestes previsions preveuen un creixement del PIB real del 2,5% el 2017, una xifra que se situa en la banda baixa de les previsions dels analistes i d’altres institucions, com CaixaBank Research i el Banc d’Espanya, que preveuen un creixement del 2,8%.1

Malgrat que aquests factors jugaran a favor, no es pot do­­nar per garantit l’assoliment del nou objectiu. Pel costat dels ingressos, els PGE preveuen que la recaptació tributària augmenti el 7,9% i les cotitzacions socials, el 6,8%, xifres lleugerament superiors a les que s’obtenen usant les elasticitats històriques. Ara com ara, les dades publicades fins al mes de març permeten ser moderadament optimistes. Destaca, en especial, la recaptació de l’IVA, que ha tingut una bona arrencada d’any: ha augmentat el 8,4% in­­teranual en l’acumulat del gener al març.

Pel que fa a les despeses, l’aprovació del límit de despe- sa de l’Estat en els 118.337 milions d’euros, el 4,4% per sota del límit del 2016, és una mostra de la voluntat del Govern de centrar els esforços en la contenció de la despesa. Per partides, els PGE contemplen una reducció de l’1,7% de la despesa en desocupació i gairebé un estancament de les despeses financeres (el 0,5%). Les dues projeccions de despesa són superiors a les de CaixaBank Research, la qual cosa atorga un cert marge per compensar una potencial desviació dels ingressos.

En conjunt, per tant, el Govern preveu que la major part de l’ajust es realitzi a través de les despeses, amb una reducció del seu pes en el PIB de 0,9 p. p., fins al 41,5%.2 Els ingressos també contribuiran a la reducció del dèficit públic, malgrat que en menor mesura, amb un augment previst de 0,5 p. p., fins al 38,3% del PIB. Durant els prò­­xims anys, el dèficit públic es continuarà reduint mitjan­­çant la contenció de la despesa i un augment molt moderat dels ingressos, segons ho contempla l’estratègia fiscal inclosa en l’Actualització del Programa d’Estabilitat per al període 2017-2020.

En definitiva, tant el tancament del 2016 com les bones perspectives econòmiques del 2017 afavoriran la reducció del dèficit públic. Assolir l’objectiu sembla una missió possible.

1. El mateix Govern ha millorat la previsió de creixement del PIB fins al 2,7% en l’Actualització del Pla d’Estabilitat 2017-2020.

2. Aquestes xifres inclouen les ajudes a les institucions financeres.