Compartir: 
La desacceleració del mercat laboral espanyol truca a la porta

• El ritme de creació d’ocupació es va reduir de forma més intensa del que es preveia el 2019. Això, juntament amb l’augment de la població activa, frena la reducció de la taxa d’atur.

• Per al 2020, el ritme de creixement de l’ocupació es continuarà moderant, però es mantindrà en cotes notables, similars a les del creixement de l’activitat.

Després de quatre anys amb augments propers al mig milió de treballadors anuals, el ritme de creixement de l’ocupació es redueix, paral·lelament i a conseqüència de la desacceleració de l’activitat econòmica. Per exemple, segons l’enquesta de població activa (EPA), l’ocupació va augmentar l’1,8% interanual entre el 4T 2018 i el 3T 2019 (346.000 treballadors en l’acumulat de quatre trimestres), per sota de l’avanç interanual experimentat entre el 2015 i el 2018 (el +2,7% interanual de mitjana). En termes desestacionalitzats, l’alentiment de l’ocupació en el 3T va ser encara més intens, amb un increment mínim del 0,1% intertrimestral, molt per sota del ritme experimentat en els quatre últims trimestres (el +0,6% de mitjana). Més enllà de les diferències metodològiques amb l’EPA, aquesta reducció del ritme de creixement de l’ocupació també s’observa en l’afiliació a la Seguretat Social,1 el ritme d’avanç de la qual es va situar en el 2,1% al novembre (exclosos els cuidadors no professionals en situació d’alta).

Aquest alentiment en la creació d’ocupació és força generalitzat per sectors d’activitat. Segons l’EPA del 3T 2019, l’ocupació als serveis, sector que representa el 75,6% de l’ocupació total, va augmentar en 249.000 persones (4T 2018-3T 2019), un terç menys que l’any anterior justament en un trimestre, el tercer, amb una estacionalitat favorable. Els serveis turístics acumulen ja diversos trimestres de menor dinamisme, però els serveis no turístics es van afeblir en el 3T 2019 després de tres trimestres amb una contractació elevada. Un subsector que ha patit especialment la reducció de la contractació és el de les llars que ocupen personal domèstic (el –8,8% interanual), un subsector que podria estar particularment afectat per l’augment del salari mínim.

Aquest menor creixement de l’ocupació es dóna en paral·lel a una dada més positiva: l’increment de la població activa, que, després de caure entre el 2013 i el 2017, l’any passat va canviar de tendència i va començar a augmentar (el +0,3%). En el 3T 2019, s’havien incorporat a la població activa 235.000 persones (acumulat de quatre trimestres), un augment del +1% interanual, propiciat, en particular, per la incorporació d’estrangers (unes 200.000 persones no tenien nacionalitat espanyola). Malgrat que aquesta xifra no es correspon, necessàriament, amb els fluxos d’entrada d’estrangers, les dues variables mostren el mateix canvi de tendència. El saldo migratori exterior s’ha tornat positiu des del 2015 i ha arribat a les 330.000 entrades netes el 2018, molt per damunt de les del 2017 (+172.000) i de les sortides netes experimentades entre el 2011 i el 2014, segons l’Estadística de Migracions (INE). Com a resultat, la taxa d’atur ha deixat de disminuir al ritme que ens tenia acostumats en els últims anys (–2 p. p. anuals, de mitjana, entre el 2015 i el 2018). Així, la taxa d’atur es va situar en el 13,9% en el 3T 2019, una xifra similar a la del 2T (el 14,0%) i només 0,7 p. p. per sota de la del 3T 2018 (el 14,6%).

Per a l’any 2020, preveiem que l’activitat econòmica reduirà, de nou, el ritme d’avanç fins a l’1,5% (en relació amb l’1,9% estimat per al 2019). En aquest context de desacceleració econòmica, hi ha una certa incertesa sobre la velocitat de desacceleració en la creació d’ocupació. En anteriors episodis d’alentiment econòmic a Espanya, l’ocupació se solia desaccelerar més que en l’actual i de forma més intensa que en altres economies europees. És a dir, l’elasticitat de l’ocupació en l’activitat a Espanya era més elevada. No obstant això, hi ha una certa evidència que mostra que aquesta elasticitat es podria haver reduït, en part per la major flexibilitat interna que va proporcionar la reforma laboral del 2012 i pel major ús de contractes laborals no estàndards (temps parcial, etc.).2,3 Per tant, és previsible que, el 2020, l’ocupació continuï augmentant a un ritme similar al de l’activitat (el +1,4%, segons les nostres previsions). Aquest augment moderat de l’ocupació, juntament amb l’increment previst de la població activa (el +0,8%), hauria de permetre que la taxa d’atur es continuï reduint, tot i que a un ritme menor, per assolir el 13,6% el 2020.

Josep Mestres Domènech

1. Per a més informació sobre les diferències entre aquestes fonts de dades sobre el mercat de treball, vegeu «El mercat laboral a Espanya, en funció del color del vidre amb què es mira?», a l’IM10/2018.

2. Per a més detalls sobre el cas espanyol, vegeu «Una recuperació intensiva en ocupació: factors explicatius», a l’IM07/2018.

3. L’ocupació també resisteix més que en altres períodes de desacceleració a Alemanya, a França i a Itàlia (per a més detalls, vegeu https://blog.funcas.es/el-empleo-dique-de-contencion-ante-una-recesion/).

Compartir: