Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
A la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònicaA la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònicaA la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònicaA la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònicaA la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònicaA la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònicaA la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònicaA la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònicaA la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònicaA la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònicaA la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònica

Moderació de l’activitat global en el 3T. En un context amb notables focus d’incertesa geopolítica, que es van intensificar durant l’estiu, els diferents indicadors publicats en l’últim mes han confirmat la moderació de l’activitat econòmica mundial en el 3T 2019. Així ho reflecteixen indicadors d’activitat com l’índex global de sentiment empresarial (PMI) compost, que, a l’agost, es va situar en un nivell contingut (51,3 punts, lleugerament per sota de la dada del juliol). Per components, l’índex de manufactures es va mantenir per sota del límit dels 50 punts (49,5), indicatiu de contracció en l’àmbit manufacturer, mentre que l’índex de serveis va continuar per damunt dels 50 punts (51,8), però cada vegada més a la vora d’aquest llindar. En aquest sentit, el mes passat, a CaixaBank Research vam reduir lleugerament les nostres previsions per al creixement mundial el 2019 i el 2020: ara en el 3,0% i en el 3,2%, respectivament, 2 dècimes menys del que es preveia abans de l’estiu.

Una de freda i una de calenta en la guerra comercial que mantenen els EUA i la Xina. Els EUA van imposar, al començament de setembre, la primera ronda dels aranzels que havia anunciat a l’agost, i la Xina va fer el mateix sobre les importacions nord-americanes. En concret, els EUA han aplicat aranzels del 15% sobre 112.000 milions d’importacions xineses en la primera ronda fins als 300.000 anunciats, i la Xina va imposar aranzels del 5% i del 10% sobre gairebé 2.000 productes nord-americans. Malgrat l’escalada proteccionista que això representa, al setembre, també va haver-hi alguns elements amb un to més constructiu en el pla comercial: els EUA i la Xina van acordar reiniciar les negociacions a l’octubre, els EUA van anunciar l’ajornament d’alguns dels aranzels sobre les importacions xineses i la Xina va retirar de la seva llista aranzelària 16 productes nord-americans. En aquest sentit, cal continuar esperant que les dues parts puguin assolir un acord de mínims. Així i tot, la incertesa ja ha afectat el sentiment econòmic, i no és clar que un acord eventual sigui estable a mitjà termini, de manera que la confiança erosionada només es restaurarà de forma gradual i els efectes negatius de les tensions comercials sobre l’activitat econòmica es mantindran fins al final d’enguany i al llarg del 2020.

A Europa, el brexit no dona respir, mentre que, a Itàlia, es redueix la incertesa política. Al Regne Unit, tot fa pensar que és difícil que es produeixi un brexit dur al final d’octubre. El motiu és que la Cambra dels Comuns va aprovar una llei que obliga a demanar una nova extensió del brexit si no s’assoleix un acord amb la UE abans del 19 d’octubre. A més a més, la suspensió del Parlament del país fins al 14 d’octubre va quedar anul·lada pel Tribunal Suprem, la qual cosa reforça l’escenari d’extensió al final d’octubre. Una sortida sense acord, però, no queda descartada, i unes eleccions que desemboquessin en un nou Parlament amb una majoria pro-brexit podrien donar suport a aquesta opció. D’altra banda, a Itàlia, i després del col·lapse del Govern a l’agost, l’aliança entre el Moviment 5 Estrelles i el Partit Demòcrata va permetre una nova formació de Govern durant el mes passat, amb una coalició que redueix els riscos d’un nou enfrontament amb la UE en l’àmbit fiscal. Malgrat tot, això no canvia de forma substancial l’escenari macroeconòmic d’Itàlia, amb uns indicadors que continuen sent febles.

A la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònica. Els indicadors d’activitat de la zona de l’euro continuen apuntant a avanços d’activitat molt continguts. Així, el model de previsió en temps real del Banc d’Itàlia preveu que el PIB de la zona de l’euro avançarà un discret 0,2% intertrimestral en el 3T, el mateix registre que en el trimestre anterior i clarament per sota dels avanços del 2017 (en el 0,6%). Aquesta dada suggereix que la moderació de l’activitat que viu la zona de l’euro des del 2018 continuarà en el segon semestre del 2019. Per països, cal destacar la feblesa a Alemanya. Així, la producció industrial d’Alemanya va patir una nova i intensa caiguda al juliol (el –5,3% interanual), la qual cosa va contrastar amb variacions relativament modestes a la resta de les principals economies de la regió. En la mateixa línia, l’indicador IFO d’activitat empresarial a Alemanya es va enfonsar al juliol i a l’agost.

Incertesa comercial i shock automobilístic al nucli de la desacceleració europea. La incertesa generada pel conflicte comercial entre els EUA i la Xina és un dels elements que més podria estar impactant de forma negativa en l’activitat europea. Malgrat que altres elements idiosincràtics, com el shock sectorial en la indústria automobilística, també expliquen l’alentiment europeu. Tot plegat és especialment intens en el cas de l’economia alemanya, on es preveu que el PIB hagi tornat a recular en el 3T de l’any (vegeu l’article «Alemanya: per què la locomotora europea perd gas?», en aquest mateix Informe Mensual). En aquesta tessitura, en la reunió del setembre, el BCE va presentar un escenari macroeconòmic més afeblit i amb rebaixes en les previsions de creixement i d’inflació. En concret, el 2019, el creixement esperat pel BCE és de l’1,1% (1 dècima per sota de les previsions del juny) i, el 2020, de l’1,2% (2 dècimes inferior). Per la seva banda, la inflació general se situaria en l’1,2% el 2019 i en l’1,0% el 2020, 1 i 4 dècimes per sota del que es preveia uns mesos enrere i clarament per sota de l’objectiu del BCE (~2%). Per aquest motiu, en la reunió, el BCE va presentar un nou programa d’estímul monetari amb els ingredients esperats per la majoria d’analistes: retallada del tipus de la facilitat de dipòsits, represa de les compres netes d’actius, tiering a dos trams i millora de l’atractiu de les TLTRO-III (per a més detalls sobre les mesures monetàries, vegeu la secció de
Mercats Financers).

L’economia portuguesa mostra un bon funcionament

La revisió estadística dels comptes nacionals revela un panorama més positiu de l’economia portuguesa. Al setembre, l’INE va realitzar una revisió de la sèrie històrica del PIB que s’ha traduït en una millora significativa dels registres de creixement dels tres últims anys. En concret, segons la nova sèrie, el PIB va avançar a un ritme mitjà anual del 2,7% entre el 2016 i el 2018, 0,4 p. p. més que en la sèrie anterior. A més a més, un aspecte especialment destacable va ser la revisió a l’alça de la inversió, el creixement anual mitjà de la qual en el trienni va ser del 6,6%, 1,2 p. p. més que en la sèrie anterior, amb revisions a l’alça dels subcomponents de construcció, material de transport i propietat intel·lectual. La nova sèrie també mostra que, en el primer semestre del 2019, el creixement del PIB va ser més ferm (el +2,0%, en relació amb l’1,8% estimat amb anterioritat), fet que ens empeny a apujar la previsió per al conjunt de l’any a l’1,8%, 1 dècima més del que s’esperava. Aquestes revisions, però, no modifiquen la tendència cap a un alentiment suau del creixement. D’una banda, aquesta desacceleració reflecteix que l’economia es troba en una fase més madura del cicle, en què és natural que el creixement se suavitzi fins al potencial. De l’altra, en un entorn exterior exigent, l’alentiment de l’economia global també contribuirà a moderar el creixement de l’economia portuguesa. En aquest sentit, l’indicador coincident d’activitat del Banc de Portugal (que presenta una forta associació amb el PIB) va disminuir fins a l’1,8% al juliol.

Les noves sèries també revelen una situació externa més confortable. En particular, després de les revisions de l’INE, en el 2T 2019, la capacitat de finançament de l’economia es va situar en el 0,4% del PIB (dades acumulades de quatre trimestres), una xifra clarament més positiva que la reflectida en la sèrie anterior (segons la qual el país ja tenia unes necessitats de finançament exterior del 0,1% del PIB) i que, a més a més, indica que es manté el procés de reducció del nivell de deute extern de Portugal, encara elevat (al voltant del 100% del PIB). En la mateixa línia, la taxa d’estalvi de les famílies també va ser revisada a l’alça per situar-la en el 5,9% de la renda disponible bruta en el 2T 2019 (dades acumulades de quatre trimestres), la qual cosa representa un increment de gairebé 1,5 p. p. en relació amb la sèrie anterior. Malgrat aquestes millores de nivell, es manté la tendència de caiguda gradual de l’estalvi, perquè el consum continua creixent a ritmes superiors a la renda disponible, afavorit per la confiança en l’evolució del mercat laboral i en la situació financera de les famílies (vegeu l’article «Taxa d’estalvi de les famílies portugueses en mínims, fins a quin punt ens ha de preocupar?», en aquest mateix Informe Mensual).

El saldo pressupostari va millorar de forma substancial en el primer semestre. Al juny del 2019, el saldo públic va ser del –0,8% del PIB segons les dades de la comptabilitat nacional (–789 milions d’euros), percentatge que representa una millora clara en relació amb el registre del mateix període del 2018 (el –2,2% del PIB). Aquesta millora reflecteix el creixement considerable dels ingressos (el 5,0%), en relació amb un augment moderat de la despesa (l’1,4%). En aquest cas, destaquen la reducció de les despeses d’interessos (el –4,2%) i la caiguda de la inversió (el –14,1%). Per la seva banda, l’execució pressupostària mensual continua evolucionant de forma favorable i va assolir un superàvit de 402 milions d’euros amb dades fins a l’agost, la qual cosa fa pensar que la millora dels comptes públics continuarà fins al final d’enguany.

La taxa d’atur se situa en els mínims del 2002. A l’agost, la taxa d’atur va disminuir fins al 6,2% (en termes desestacionalitzats), la qual cosa representa una reducció de 0,8 p. p. en els 12 últims mesos. Al seu torn, el nombre de persones ocupades va continuar creixent de forma més moderada que en el passat (l’1,1% interanual, en relació amb el 2,0% de l’agost del 2018 i amb la mitjana del 2,3% del 2018) i, a l’agost, va assolir el nivell més alt des del començament del 2009. Les dues xifres van sorprendre positivament, però, de cara als propers trimestres, cal esperar una evolució més moderada, ja que el mercat laboral ha entrat en una fase més madura.

El mercat immobiliari manté el dinamisme. En el 2T 2019, els preus de l’habitatge van créixer el 10,1% interanual, 0,9 p. p. més que en el trimestre anterior. Aquesta tendència es pot explicar per l’augment del pes dels compradors no residents en el total d’immobles transaccionats (han passat del 7% de les transaccions el 2017 al 13% el 2018), així com pel fet que aquests compradors es concentren en els segments més luxosos del mercat (el 2018, el preu mitjà abonat pels no residents es va situar el 58% per damunt del preu mitjà pagat pels residents, resultat que pot estar relacionat amb el fet que la compra de cases de valor superior a 500.000 euros és un dels requisits per a l’obtenció d’autorització de residència a Portugal per a activitats d’inversió). Aquests senyals, però, contrasten amb la caiguda del 6,6% interanual de les compravendes en el 2T (la seva primera reculada des del 1T 2013).

La cartera de crèdit del sector privat no financer es continua contraient, amb una davallada de l’1,5% interanual al juliol. D’una banda, la cartera de crèdit a les famílies va caure el 0,8% interanual, en gran part pel crèdit a l’habitatge (el –1,5%) i, en especial, per les amortitzacions, ja que les noves operacions de crèdit continuen fermes. De l’altra, la recuperació de les noves operacions de crèdit a les empreses no financeres ha permès una contracció menys intensa de la cartera de crèdit (el –2,7% al juliol, en relació amb el –6,0% del començament de l’any). Finalment, cal recordar també que les vendes de carteres de crèdit dubtós tenen un impacte negatiu en el comportament de la cartera de crèdit: excloent aquest efecte, la cartera hauria augmentat el 2,4% fins al juliol.

Compartir: