Compartir: 
L’activitat econòmica europea es desplomaL’activitat econòmica europea es desplomaL’activitat econòmica europea es desplomaL’activitat econòmica europea es desploma

L’activitat econòmica europea es desploma després de les mesures de confinament per contenir la COVID-19. Així, el PMI compost de la zona de l’euro va caure més de 20 punts al març fins als 31,4 (51,6 al febrer), arrossegat en gran part per l’índex de serveis, que va caure fins al 28,4, un mínim històric. Aquestes dades són indicatives d’una forta contracció de l’economia europea, especialment en els sectors de serveis. Per països, va destacar el retrocés a França, on les mesures de confinament són més estrictes que a Alemanya.

La confiança dels consumidors de la zona de l’euro també es va veure fortament afectada per la COVID-19. L’índex elaborat per la Comissió Europea va registrar la caiguda més elevada: des del –6,6 al febrer fins al –11,6 al març. Un deteriorament en la confiança que anirà a més en les pròximes setmanes de la mà de l’augment de l’atur i les dificultats econòmiques que suposaran les mesures de contenció de la pandèmia.

Economia portuguesa

El Banc de Portugal (BdP) estima una contracció del 3,7% de l’economia portuguesa, després de la incorporació de la COVID-19 a l’escenari macroeconòmic. La caiguda de l’activitat donaria com a resultat una elevada destrucció d’ocupació (–3,5% interanual), la qual cosa elevaria la taxa d’atur al 10,1% (al 6,9% el gener del 2020). Així mateix, el BdP preveu una recuperació molt moderada després del xoc del coronavirus, amb un creixement de tan sols el 0,7% el 2021. L’escenari de CaixaBank Research és similar al del Banc Central el 2020, amb una caiguda estimada del PIB del 3,4%. No obstant això, anticipa una recuperació més primerenca i robusta (ja en la segona meitat del 2020), fet que es materialitza en una previsió molt més gran per al còmput anual del 2021 (5,9%). Amb tot, cal esmentar que la incertesa al voltant dels escenaris macroeconòmics presentats per les diferents institucions és molt elevada.

El mercat immobiliari va acabar el 2019 amb dinamisme, però es refredarà amb l’impacte de la pandèmia de COVID-19. Els preus de l’habitatge van créixer un robust 9,6% en el còmput total del 2019. Tot i les bones xifres procedents d’aquest mercat durant el 2019, les mesures de contenció després de la crisi de salut pública i la conseqüent caiguda en els nivells de confiança provocaran una aturada temporal del sector. Això es reflectirà principalment en una forta caiguda en les transaccions d’habitatge i una contracció en la demanda dels no residents, que van representar al voltant del 15% de les adquisicions l’any passat. L’impacte en els preus hauria de ser més moderat, tot i que negatiu.

El saldo pressupostari va aconseguir el primer superàvit de democràcia el 2019, però la COVID-19 planteja desafiaments el 2020. El saldo pressupostari va ser del +0,2% del PIB el 2019, davant del –0,4% el 2018. No obstant això, aquesta trajectòria positiva es trencarà amb l’impacte de la pandèmia en l’economia i les mesures preses pel Govern per donar suport a les famílies i les empreses. En aquest context, el dèficit públic podria arribar a nivells propers al 5% del PIB.

Compartir: