Compartir: 
Lleu millora del sentiment econòmic globalLleu millora del sentiment econòmic globalLleu millora del sentiment econòmic globalLleu millora del sentiment econòmic global

Lleu millora del sentiment econòmic global. Al novembre, l’indicador compost PMI va augmentar (51,5 punts), situant-se en el màxim valor dels últims quatre mesos. La millora es va produir tant en els serveis com en les manufactures, que es van situar per sobre del llindar dels 50 punts per primera vegada des de l’abril. Aquestes dades encaixen amb la lleu recuperació prevista el 2020 (d’un creixement del PIB del 2,9% el 2019 al 3,2% el 2020, segons CaixaBank Research).

La demanda interna es manté com a principal artífex del creixement de la zona de l’euro en el 3T 2019. Eurostat va confirmar que l’economia de la zona de l’euro va avançar un 1,2% interanual (0,2% intertrimestral) en el 3T. Per components, la demanda interna va tornar a contribuir de manera notable a l’avanç interanual: 2,2 p. p. (2,4 p. p. en el 2T). Això es va deure a la resiliència tant del consum privat com de la inversió. En canvi, la demanda externa va tornar a pesar en negatiu a l’avanç econòmic: contribució de –1,0 p.p. (–1,2 p. p. en el 2T). En aquest context, les vendes al detall de la zona de l’euro van moderar el seu avanç a l’octubre, fet que apunta a un començament lent del consum privat en el 4T. Així i tot, queda per veure si aquesta caiguda es compensa amb un major creixement el novembre davant d’una major implantació del Black Friday.

Economia portuguesa

La prolongació dels baixos tipus d’interès pot debilitar l’estabilitat financera, segons l’Informe d’estabilitat del Banc de Portugal. En concret, aquesta situació suposa un alleujament per als agents econòmics més endeutats, però posa en perill l’estabilitat financera, ja que genera incentius a la presa de més riscos en la recerca d’inversions més rendibles. Així mateix, l’informe també destaca la desacceleració de l’economia europea, l’enduriment dels estàndards de crèdit, l’exposició a certs països (especialment economies dependents de les matèries primeres) i el canvi climàtic com a riscos per a l’estabilitat financera del país.

El deute públic va caure lleugerament a l’octubre, fins als 251.376 milions d’euros, 900 milions menys que al setembre. A aquesta evolució ha contribuït el reemborsament anticipat de 2.000 milions d’euros relacionats amb el préstec atorgat pel Fons Europeu d’Estabilitat Financera (EFSF), que s’ha compensat en part per l’emissió de Bons del Tresor per valor de 1.700 milions. Amb aquesta operació, l’Estat portuguès ha reduït les despeses per interessos, ja que el cost del préstec EFSF és superior al del rendiment mitjà dels bons emesos. En termes de PIB, el deute públic es va situar en el 119,2%, és a dir –3,0 p. p. per sota del registre del 2018.

Compartir: